Des que l’Ever Cubilla –xef executiu del Grup Iglesias– va dir que obriria un lloc de tapa andalusa, ja sabíem que la cosa seria molt seriosa. El Señorito és un espaiós pati cordovès amb sala de bótes / reservat on el dia a dia el porta la seva dona, la cuinera Olesya Kuznetsova. Un paraguaià i una russa que munten un bar de tapes. Té la gràcia al final (factura ajustada per menjar espectacular) però no és cap acudit. Cubilla especifica que la senyora d’El Señorito, amb estudis a la Hofmann, “va anar a fer stages a El Faro de Cádiz i l’Ángel León, i va tornar amarada de la cultura andalusa”. Amb maneres i espai d’alta cuina –lloc còmode, d’orfebreria– fan cuina popular tractada amb mà de seda. “L’aproximació és tradicional. No hem copiat receptes, però hem anat a buscar els sabors i les textures dels millors llocs”, diu. No pas revisar sinó revisitar, doncs. El resultat cruix gustós: 'tortita de camarones excelsa', un 'chicharrón' homologable al de Casa Manteca (fan servir la mateixa matèria porca de primera) una croqueta de 'choco' amb tinta que és un negre sense arròs, o un 'mollete de pringá' que té més vici que Isabelle Huppert als 26. També és l’únic lloc on podreu sopar maridant amb vins de xerès: tenen 200 referències, i 24 a copes. La relació qualitat preu és excepcional: un lloc ample i amb bon servei a preu de bar apanyadet.
Curiós: la tapa (bona, normal, execrable) ocupa el 70% de Barcelona. Inexplicablement, l’andalusa hi té una representació nul·la que no correspon amb moltes arrels personals. La 'tosta de pringá' és més exòtica que el pintxo de babaganuix! Com a catalanet 'desaborío', celebro que bufin nous aires andalusos per tapejar amb 'duende'. I aprofito per recuperar un parell de clàssics del bon menjar del sur, ara que bastions com el JJ i el Rebujito de Morán han tancat.