Els reis del pop a Barcelona

Pop + superaliments: parelles que funcionen

Si hi ha un ingredient de moda en els últims anys, especialment amb la febre dels locals de vocació healthy i els populars sucs verds, és l’alvocat. L’hem vist en tot tipus de composicions, i ara també acompanyant un bon pop a la brasa, amb algues, ají, soja, rave picant i emulsió d’espirulina. És una recepta que reflecteix bé el compromís amb els anomenats superaliments del restaurant Artte, un gran local d’estètica contemporània que funciona com a teteria, espai d’art i restaurant saludable.

El mar i muntanya ‘underground'

El pop de La Mundana és una versió contemporània del mar i muntanya, un plat interessantíssim, un cant a la creativitat ben entesa que resumeix bé l’esperit d’un dels nostres restaurants preferits. L’Alain Guiard, artífex de la criatura, cou el pop a baixa temperatura durant tota la nit i, abans de servir-lo, hi dóna un toc de brasa i l’acompanya d’un finíssim vel de cansalada ibèrica i pebre vermell. Encara hi ha més: una torradeta d’algues, allioli de safrà i un arròs socarrat completen un plat que se serveix amb un toc d’oli de llamàntol i fulles de mostassa.

La versió 2.0 del pop a la gallega

Aquest restaurant de l’Hospitalet és una d’aquestes bones notícies que de vegades ens dóna Barcelona, un lloc que constata que l’extraradi s’està posant les piles i que hi ha vida més enllà del Born, gràcies, en aquest cas, al mag Pablo Carrizo, un xef que ha passat per elBulli i el Celler de Can Roca, entre d’altres. A This & That trobem tapes delicioses i creatives, que tenen entre els seus hits un pop excepcional, un plat delicat i estètic que presenta el pop a la graella (que es cou prèviament a l’estil tradicional gallec, ‘espantant-lo’ tres cops) acompanyat d’un cremós de patata i salsa kimchi.

Galícia estima les Canàries

El secret del pop d’El Cercle, aquest restaurant distingit i senyorial, ubicat a l’interior del Reial Cercle Artístic, és la seva tendresa, fruit d’una cocció al buit, sense aigua. S’acompanya d’un trinxat de la Cerdanya, amb un toc molt encertat d’alfàbrega i oli d’oliva, i d’un mojo picón, una combinació que ens demostra un cop més que la germanor atlanticomediterrània funciona i que la versatilitat del pop no té límits. Si teniu la possibilitat de seure a taula a la seva magnífica terrassa del portal de l’Àngel, el gaudireu encara més.

Un plat amb aires tropicals

Hi ha vida (gastronòmica) en la immensitat de la monumental i poc encisadora plaça d’Espanya. Al Filigrana, situat a l’hotel Catalonia Plaza, posareu la panxa contenta gràcies a la seva cuina mediterrània de mercat a la brasa. El seu pop cuit a baixa temperatura, passat posteriorment per la brasa de carbó, i acompanyat de cruixent ibèric i mango, també a la brasa, destaca per la seva tendresa i el seu gust excepcional. Tampoc no deixeu escapar els seus arrossos. El xef Paco Hernández ha passat per la Brasserie Flo i té bona mà amb la brasa Josper.

Un pop amb premi

El restaurant gallec del segle XXI a Barcelona es diu Arume, es troba al Raval i té un pop d’escàndol guanyador del concurs Tapa de l’Any 2015. La seva particularitat és que es cou sense aigua, amb el seu propi suc, de manera que no perd ni un àpex de gust. Posteriorment, es fregeix en oli de gira-sol, arrebossat amb farina de cigró, i s’acompanya d’una escuma de patata i alga Codium i d’una maionesa d’allada (un oli de pebre vermell i all molt típic dels plats mariners gallecs). I per posar la cirereta final, un toc de llima ratllada. Ep, i no oblideu que en aquesta mateixa finca va néixer Manuel Vázquez Montalbán!