Pizzeries de nova fornada

Dos joves romans són els propietaris d’aquest local de pizza al tall –es cobra a pes– on les receptes van d’allò més normal a receptes barroques que, segons com, remeten als banquets papals d’antuvi: pizza al tall farcida de porchetta, taronja i mel! Fan alguna cosa que, ignorant de mi, no havia vist mai: pizzes d’amanida, com la de bolets amb enciam, crema de tòfona i olives negres. La massa fermenta 24 hores i és la plataforma, cruixent i lleugera, de bon producte fresc del mercat de la cantonada. Alta digestibilitat.

Aquesta cocteleria combina pizzes d'autor (la Japopizza, amb salmó, nous, i una vinagreta de soja i wasabi) amb còctels de creatius de vocació tropical. Us proposen maridatges, però també us donen llicència pèr fer el que us dongui la reial gana. És a dir, que aquí no hi ha cap combinació prohibida. Però si el que busques és el maridatge perfecte, també el trobaràs, amb còctels que han estar creats precisament per ser la mitja taronja d’algunes de les pizzes d’autor de la carta. També hi trobareu producte del Bierzo i... 'cachopo!'.

La feina ben feta a vegades té recompensa: els nois del N.A.P. (Neapolitan Authentic Pizza) el 2013 van agafar la pizza napolitana d’alta qualitat i la van portar a un establiment d’esperit jove, tiquet 'low-cost' i folklorismes i espai mínim (un menjadoret asèptic agenollat al voltant d’un forn/ obrador gegantí). Avui tenen una sucursal a la Barceloneta –més còmoda, s’hi pot fer reserva i sopar en grup– que manté els preus i la qualitat: cap pizza passa dels deu euros. Només creuen la línia per les especials de la setmana. S’ho valen sempre: la de bresaola, llimona ratllada, ruca i parmesà n’és una.

La prova de foc d'una pizzeria sense gluten és que la massa sigui bona, esclar. El gluten és allò que dóna l'elasticitat a la massa de la pizza, i si no s'hi troba el punt pot esdevenir una sóla de sabata. Ara bé, a Mesié Sin Gluten, una de les escasses pizzeries aptes per a celíacs (aquí no hi ha cap perill de contaminació creuada, tot és sense gluten) passen l'examen amb nota. El francès Eric Luthringer fa una massa amb arròs, blat de moro i tapioca que assoleix un punt exacte de finor i crocant que recorda una base de quiche: competeix sense cap problema amb una pizza estàndard, i encara més si la carta va plena de receptes imaginatives amb producte de temporada. També hi trobareu un bon menú de migdia amb receptes saludables.

Sembla una cafeteria d'especialitat (un espai diàfan, amb taules compartides, gairebé d'autoservei) però en realitat és una pizzeria equipada amb forn de llenya i cuina a la vista: hi podeu menjar, asseguts de manera molt informal, una tria d'entre unes deu pizzes artesanes de massa tirant a fina i preparació excel·lent, i quatre entrants per fer boca (focaccia, guacamole, hummus i bressaola). Per beure, una cervesa (aretsana o no). Els sabors són frescos, plens d'herbes mediterrànies, i les receptes poden ser senzilles o fregant el luxe (com la pizza amb tòfona negra).