Senzillesa i escalfor. El Pura Vida ofereix una barreja d’estils estimulant: influències llatines i europees floten en una atmosfera sedant, relaxada. La puresa del blanc, omnipresent, encaixa perfectament amb el candor de la fusta i el parquet. És un espai que s’endinsa en les tripes d’un vell edifici del Born, netejant amb estil el que abans s’intuïa un forat insalubre. Des de la foscor que domina l’exterior, ve molt de gust entrar-hi.
El Pura Vida consta de tres ambients: una barra de marbre d’allò més hospitalària (finestral abocat al carrer inclòs); una sala interior amb còmodes sofàs i coixins de coloraines, i la joia de la corona per als que volen allunyar-se del gènere humà: un piset superior amb vista panoràmica sobre la barra que funciona com a perfecte oasi per a parelles. Les butaques rococó i les tauletes baixes conviden a quedar-se a les altures. Hora de demanar.
He llegit que els còctels són espectaculars. Decidim tastar-ne un de clàssic i un de la casa. El Bloody Mary resulta ser correcte, però ni de bon tros estaria entre els millors de la ciutat. En canvi, el Cucumber Cooler és una altra cosa. Ginebra, gínger, cogombre i suc de llima en una copa ondulada. Frescor. Dolçor. Ideal per matar la set i invocar el pet. Queda clar que, a banda dels gintònics, les combinacions més afruitades i originals són el fort de la casa. Per tant, decidim fer coixí i ataquem també la carta, farcida de platets d’inspiració llatinoamericana. La relació qualitat-preu juga en favor d’un receptari sense gaires floritures on destaquen les arepas, la torrada amb cebiche i els tequeños. No és el cel, d’acord, però és vida. I amb això ja en tinc prou.
