L'Adrià Alsina definiex el seu bar, L'Industrial, com una fàbrica de complicitats. I de fet és singular: un bar-restaurant ubicat en un antic magatzem industrial –de quan el cinturó fabril envoltava el Raval– que vol recuperar la tradició del debat ciutadà al cafè. Aquí hi passen el futbol, però també hi retransmeten les nits electorals, que en el convuls moment polític que vivim aixequen passions. També hi fan música en directe els caps de setmana i la carta de tapes és curta però ben treballada. Deu ser l'únic bar de Barcelona subscrit al New York Times!
Us presentem dos nous locals on, a més de menjar-s’hi molt bé, hi passen coses (interessants). L’Adrià Alsina, especialitzat en comunicació econòmica, fart de rodar deu anys pel globus –feines a Washington o Hong-Kong–, es va “cansar de saltar de país en país” i de dedicar-se a “megaprojectes més o menys útils”. Va tornar a casa per “viure el moment de canvi i fer una aportació tangible”. Què millor que posar un bar per prendre el pols al moment?
Aquest és L’Industrial, un bar-restaurant ubicat en un antic magatzem industrial de Sant Antoni –de quan el cinturó fabril envoltava el Raval– que vol recuperar la tradició del debat ciutadà al cafè: “Ser una fàbrica de complicitats, on la gent es trobi i parli”. Alsina va decidir que el convuls moment polític és més important que el futbol. Aquí les activitats estrella són les nits de seguiment electoral: “S’han viscut com a finals de Champions les municipals, les eleccions britàniques i el referèndum grec”, explica (també hi passen futbol, que per alguna cosa és un bar, encara que subscrit al New York Times).
La segona pota és la música en viu: gaudeixen d’un fastuós soterrani insonoritzat on els vespres de dijous a dissabte hi ha jazz i rock en viu. I la tercera és la gastronòmica, esclar; “Molts locals temàtics s’obliden del menjar. Nosaltres preferim tenir una carta curta i bona: no competim amb l’Adrià, però tot el que hi trobis és bo i casolà”: croquetes –que fan en massa cada dilluns i ja tenen fama–, braves, russa, escalivada, ous amb xistorra i torrades i embotits. I menú de migdia recomanable. Polítics: hi ha sortida secreta al carrer!
Autònoms ben menjats
Porta amb porta amb l’espai de coworking Transforma BCN –viver d’autònoms i start-ups amb una bona agenda cultural– hi ha el seu restaurant Vivant (Consell de Cent, 394. T. 93 315 80 09), fruit de l’associació entre el fotògraf Roger Grasas i el restaurador Gerlac Santos. “Estem enfocats a la cuina de l’àvia i donem menjar a tothom que entri, esclar. L’ambient que es crea és molt interessant”, diu Santos.
Cal cuidar l’autònom. Ells ho fan amb un menú diari que desperta afecte: per 11 euros, vi de la casa bo, verdures curioses –patata i mongeta amb parmesà– i vitello tonato, per dir l’exemple d’un itinerari. Plats tradicionals i ben resolts, amb substància, però que eviten xipollejar en l’oli i el fregit. La carta de nit és “força clàssica”, amb l’encert de fer més que tapes, quasi plats, amb una boníssima relació qualitat-preu. Tempten, i molt, uns macarrons amb botifarra esparracada, o un guisat amb cua de bou desossada. L’apartat de plats del dia es mou constantment, i hi podem trobar agradables sorpreses (ortiguillas a la Dreta de l’Eixample!). Abans o després del tiberi, és molt recomanable entrar al local veí: si no en sortiu amb cap business, segur que hi haureu conegut gent maca.
