Time Out Barcelona » Menjar i beure

Rap al foc d’alzina

rmartin — Tue, 07 Feb 2012 23:00:54 +0000

Aquest és un plat emblemàtic del Larruskain, un restaurant basc especialitzat a rostir peixos i carns. Un lloc molt familiar i acollidor que porten Pedro i Marifé Martínez amb una tendresa tremenda. El rap és de primeríssima qualitat i el rosteixen a les brases d’alzines. És per a dues persones i pot acompanyar-se amb verdures o patates. També la casa s’enorgulleix del seu garrí, cuit lentament durant més de quatre hores i que s’ha d’encarregar amb anterioritat. No és necessari, però, amb el rap, que sempre està a la carta, esperant ser assaborit pels paladars més exigents. És un plat que pot congeniar molt bé amb un blanc, un txacolí, per seguir en la línia gastronòmica basca, tot i que, trencant la tradició, també el realça un negre del Penedès. El celler permet escollir. –Marcelo Aparicio

Gamba de la Costa

rmartin — Tue, 07 Feb 2012 23:00:24 +0000

Quin goig que en temps de crisi i planys hi hagi esperit jove i emprenedor per fer una cosa petita de mida i immensa de resultats. Ens referim a un sorprenent lloc petit d’esmorzars de forquilla, menús de migdia i òptims plats de la cuina de sempre. L’Oriol a la sala i en Jordi a la cuina fan el miracle diari de l’oferta culinària a preu ajustat. Gamba de la Costa fa poc temps que és obert i ja corre de boca-orella. Durant un temps aquest local –que sempre ha estat casa de menjars, tot i que amb poc encert en el passat– va estar tancat fins que aquest jove equip es va posar a treballar.
A partir d’una molt bona matèria primera –atenció a les gambes i als calamars–, aquesta antiga casa de menjars renovada amb bon gust atrau i convenç per la senzillesa i honradesa de la seva oferta. Tot just hi caben una quinzena de comensals en un saló al qual treuen bon rendiment sense aclaparar el client, amb una barra sempre molt activa. A la cuina a la vista es poden veure reposar uns fantàstics verats, els lloms dels quals els prepara en Jordi amb tomàquet concassé i cebollí. La cocció del verat és òptima i molt equilibrada la condimentació del tomàquet, gustós. El dia de la nostra primera visita, en el menú del migdia de 13 € hi havia uns tagliolini amb salsa de gambes i unes mandonguilles amb bolets i patates panadera. En una altra ocasió ens van sorprendre els musclos al vapor, els xampinyons saltats i les carxofes preparades com xips. Però el més gratificant van ser les gambes, que no desmenteixen el cartell de la porta que anuncia que són les “millors gambes”, portades directament des de la llotja.
Molt ben preparats els calamars a la romana i sense paraules les escopinyes a la planxa. Les tallarines van ser el segon plat d’un altre comensal i a les postres no en vam tenir cap dubte: el flam de mató i sobretot la mousse de galet, dos grandiosos fi de festa. L’àpat va estar ruixat amb Corazón Loco, el vi que elabora el celler del jugador del Barça Andrés Iniesta, un tempranillo i graziano molt bé de preu. Gamba de la Costa té una molt bona carta de vins a preus ajustats, i una selecció de vins a copes ben triada. És vital reservar-hi, sobretot a les nits, quan les copes també entren en joc, principalment els gintònics. Té una molt bona tria de ginebres, whiskies i roms. Si segueix aquest èxit, s’hauran de traslladar a un lloc més gran, a petició del públic. –Marcelo Aparicio

Factura
(2 persones)
1 Xampinyons     4,20
1 musclos al vapor            4,75
1 tallarines   10,90
1 mousse de galet                    5,50
1 flam de mató   3,90
1 Corazón Loco                           12
TOTAL (amb IVA)   41,25 €

Bel-Luna

mjgomez — Tue, 31 Jan 2012 23:00:46 +0000

Un dels grans avantatges de viure a Barcelona és que sovint et trasllades sense moure’t de la ciutat. Fa unes quantes nits, gràcies al conjunt català Johnny Big Stone & The Blues Workers, amb Johnny Pérez, virtuós de la guitarra elèctrica, ens vam transportar al sud dels EUA i vam recordar Chuck Berry. Però va arribar el menjar i ràpidament vam tornar a la realitat. En Fran, el xef del Bel-Luna, té un concepte universal de la cuina que aplica, alhora, amb proximitat i excel·lència de producte.

“M’agrada que la gent vingui a gaudir de la música, de l’ambient i que, si li ve de gust, es gasti el mínim amb una cervesa i una tapa o que sopi de gust aprofitant la bona oferta”, afirma en Fran, qui no pot amagar el seu pas pel Can Fabes de Santi Santamaria quan presenta un carpaccio de gambes, amb toc de cerfull, en honor al xef desaparegut. Molt bo el fuet fet a la seva cuina, així com el paté de campanya, amb un gust suau de bon armanyac. Tot i que a la nit no disposa del sol·licitat menú del migdia, de 10 euros, hi ha varietat per triar. En la darrera visita vam gaudir de les cuixes de granota fregides amb all i julivert i cervellets de corder arrebossats, preparats i fregits al seu punt.

Al Bel-Luna és possible encarregar un garrí per a un grup gran d’amics, o bé altres plats. Cada dijous al migdia hi ha arrossos pels quals en Fran es mou amb mestria. Un d’ells és el gairebé desconegut arròs de cols i punxes, melós, que s’elabora amb potes i colls de pollastre de pagès. Són molt apetitoses les croquetes de pernil ibèric i els bunyols de bacallà, ideals per entrar en joc.

El pernil d’ànec destaca i pot aparèixer també entre alguna amanida, tot i que es distingeix molt més quan el presenten sol. Les bones relacions d’en Fran amb la Peixateria de la Barca, de la Miriam de la Barceloneta, permeten gambes garantides, deliciosos calamars de potera i escamarlans “que encara belluguen”, diu el xef, que fa molt bon peix de platja a la papillota de paper i un òptim bacallà amb samfaina. En Fran és un apassionat del Montseny i dels seus productes, motiu pel qual s’han d’aprofitar el pollastre de corral rostit amb carxofes i sèpia i el corder del Montseny rostit amb ceba tendra i farigola, si es vol carn. Com en les actuacions diàries dels músics, el millor és al final: les postres són per a llaminers. Ha de millorar una mica el celler de vins, tot i que el públic beu sobretot cervesa. –Marcelo Aparicio

Rambla de Catalunya, 5 T. 93 302 22 21
Preu aprox. 25 €

Crudi di mare

mjgomez — Tue, 31 Jan 2012 23:00:22 +0000

Amb una impressionant vista de primera línia de mar de Barcelona, vam poder sorprendre’ns davant d’aquest crudi di mare que prepara el xef Franco al Mamarosa Beach, un enclavament imprescindible per dinar, sopar i prendre bones copes, als baixos de l’hotel W. Es tracta d’un plat que porta un exquisit tàrtar de tonyina amb emulsió de tàperes de Pantel·leria (Sicília) i oli d’oliva extra verge. Salmó o peix blau –Franco està sempre pendent del mercat– lleugerament marinats amb llimona, uns seitons també marinats sàviament, unes gambes estil carpaccio damunt d’un matalàs de carxofes confitades i xanguets marinats amb pomes. Per sobre, el plat es presenta amb una pluja d’encenalls de parmesà, que hi dóna un contrast molt interessant i també una imatge impactant. En un ambient modern, Mamarosa ofereix pastes i pizzes, a més del chill out al vespre. –Marcelo Aparicio

Carandelle 2010

mjgomez — Tue, 31 Jan 2012 23:00:18 +0000

Amb 96 punts (segon millor vi d’Itàlia) de Luca Maroni, un dels crítics més influents d’Enotria, aquest vi representa tota l’elegància de la varietat Sangiovese amb el toc d’un 10% bordelès del Petit Verdot. Madurat durant deu mesos en roure no nou, busca la suavitat més que les notes afegides que la fusta dóna al vi. “El vi ha de fer olor de fruita” és una de les màximes d’aquest petit château toscà. Un clima benèvol fa que no hi hagi sobremaduració per la brisa mediterrània i la tria d’una agricultura biodinàmica serveix per expressar el terrer que segueix oferint vins suaus, amables, interessants, especials, àgils i amb molt bon gust. The Wine Advocate li dóna 92 punts Parker. Un vi que enamora i que m’atreveixo a recomanar no només pel lligam personal que hi tinc, sinó perquè acaba de ser considerat entre un dels deu millors vins del litoral toscà per la prestigiosa revista de vins Decanter. –Meritxell Falgueras

Radix de Parés Baltà

mjgomez — Tue, 24 Jan 2012 23:00:57 +0000

Els premis de la Guia de vins gourmets 2012 han triat aquest vi rosat com el millor d’Espanya. Aquests premis els donen els lectors, que amb les seves votacions decideixen any rere any el millor vi de cada categoria. Aquest monovarietal de sirà és un vi d’intens color cirera, amb rivet blavós. Els raïms només es recullen quan tenen una òptima maduració perquè les aromes tinguin encara més presència. Les fruites negres i vermelles passegen per nas i boca deixant el record de melmelada. Un rosat carnós i d’equilibrada acidesa. Un vi elaborat per les esposes del hereus de Parés Baltà, un celler que es remunta al segle XVIII. Amb aquesta col·lecció de cuvées d’edició limitada, tenim un vi que és com un caramel. Si el preneu mirant una bona pel·lícula, sense crispetes, serà millor que cap llaminadura. –Meritxell Falgueras

Temps de calçots

mjgomez — Tue, 24 Jan 2012 23:00:53 +0000

CALÇOTADES POPULARS
Gran Festa de la Calçotada de Valls
No fa ni un parell de dècades que era impensable trobar calçots en un restaurant de la Catalunya Vella. Perquè la tradició de cultivar i endrapar aquesta mena de ceba dolça és ben recent i local. I tot va començar a Valls. Diu la llegenda que va ser un pagès de la capital de l’Alt Camp qui, a finals del segle XIX, va descobrir el bon gust que tenien les cebes joves fetes a la brasa, i a partir d’aquí es van començar a cultivar cebes tot calçant-les (rodejant-les de terra) després de mig enterrar-les. Fins a la segona meitat del segle XX, la calçotada només la practicaven algunes famílies de Valls. Ara la Festa de la Calçotada, que s’organitza des del 1979, és una de les celebracions més populars del país. A més de la degustació de calçots (un tiquet inclou 12 calçots, terrina amb salsa, vi de Valls, pa, pitet de roba, avellanes torrades i una taronja), i totes les demostracions festives que us podeu imaginar, des de castells a sardanes, el moment culminant de la festa és el concurs de menjar calçots.
29 de gener. Menú calçotada: 8 € el tiquet. www.cambravalls.com/calcotada2011

Igualada
La calçotada de Valls és tota una institució, i per això costa trobar altres menjades populars del mateix estil al camp de Tarragona. En canvi, cada cop són més habituals en zones de Catalunya on no es cultivaven calçots. A Igualada, la penya Bon Rotllo l’ha convertit en una tradició des del 1996. És una de les últimes calçotades de la temporada i la cita és a l’Ateneu.
11 de març www.bonrotllo.cat

RESTAURANTS
Cal Ganxo
En aquest restaurant situat en una antiga casa pairal estan tan convençuts de com n’és de bona la salsa de calçots que preparen que fins i tot la posen a la venda. Els menjadors ocupen antigues dependències com els dormitoris o el celler, que conserva l’antiga premsa i altres estris del segle XVIII. Ofereixen el menú típic de calçotada que inclou anyell amb botifarres acompanyades de mongetes del ganxet i carxofes, postres, pa, vi i cava, i el cafè.
Església, 13 (Masmolets) Menú calçotada: 36 € + IVA www.calganxo.com

Masia Bou
Es presenten com la “casa pairal de la calçotada”, perquè ja als anys 40 la família de Can Bou convidava els viatjants a tastar aquest plat al seu hostal. Des de llavors han contribuït a popularitzar els calçots arreu. Han posat el pitet a polítics de tot pelatge, artistes com Salvador Dalí i famosos de la tele.
Ctra. de Lleida, km 21,5 (Valls) Menú calçotada: 36,54 € masiabou.com

Can Portell
Sentim debilitat per Santa Creu d’Olorda, l’enclavament barceloní a la muntanya de Collserola que ja toca a Molins de Rei. A només 200 metres de l’ermita que presideix el lloc es troba el restaurant Can Portell, situat en una masia totalment renovada per acollir casaments, convencions i, esclar, calçotades. Tot en plena natura i a només a un cop de cotxe del centre de la ciutat.
Ctra. de Molins de Rei a Vallvidrera, km 6 (Molins de Rei) Menú calçotada: 37,45 € www.lamasiacanportell.com

Masia Can Cortès
Un altre clàssic. Just davant de les runes de l’antic Casino de l’Arrabassada s’amaga aquesta masia del segle XVI que permet dinar amb unes vistes esplèndides a Collserola. Aquí, el ‘Menú calçotada’ ofereix l’opció d’escollir peix en lloc de l’habitual carn a la graella. Molt adient per a famílies ja que el servei d’animació infantil està inclòs al preu.
Ctra. de l’Arrabassada, km 6,5. Av. Can Cortès, 3 (Sant Cugat del Vallès) Menú calçotada: 37,5 € www.cancortes.com

CALÇOTADES URBANES
Ja no es fa estrany trobar calçotades populars al bell mig de Barcelona. Al Poble-sec ja preparen la sisena edició de la calçotada popular A taula!, amb jornada castellera a càrrec dels castellers del barri. I l’Assemblea de Joves de l’Eixample Nord organitza per setè any consecutiu una calçotada popular el primer dissabte de març davant de la Sagrada Família, que estarà amenitzada a la tarda amb la segona entrega de l’EixampleSONA, un concert amb les bandes més fresques del barri.
Calçotada popular al Poble-sec: 26 de febrer Preu: 5,50 € (beguda, botifarra, patata, pa i romesco) www.bcn.cat/elsortidor
Calçotada popular de l’Eixample: 3 de març www.joveseixample.com

Voleu muntar una calçotada? Al número 204 de Time Out Barcelona us expliquem tot el que necessiteu saber per organitzar una festa del calçot al vostre aire.

Cachitos

mjgomez — Tue, 24 Jan 2012 23:00:05 +0000

Hi ha llocs que per la seva senzillesa fan desconfiar el comensal, pensa que no s’hi deu menjar bé i ja no hi entra. Hi ha llocs que per la seva magnífica decoració provoquen el mateix, però perquè intimiden. Molts barcelonins que passen per Cachitos i llegeixen com a propostes Tapes i copes, pot ser que passin de llarg, sense sospitar que darrere d’aquesta impactant decoració hi ha tot un gran concepte de cuina. Hi ha una oferta molt variada, implantada a sobre de la distribució de l’ampli local fruit de l’habilitat i el gust audaç d’Estrella Sallieti, autora dels millors ambients de la city. Ramon Bordas, un dels germans propietaris del grup Costa Este, ha volgut posar la seva empremta en aquest local i ho ha aconseguit. Si més no, pel que fa a l’aspecte culinari ha donat un cop d’atenció en posar al davant un xef com José Miguel Manzanal, nascut a Palència, cuiner itinerant en el passat per bons fogons amb l’únic afany d’aprendre i conèixer altres cuines i no pas per acumular currículum, el qual, per altra banda, és impressionant.

Tornem a la distribució. En aquest local –avançat en el temps i que a Nova York o Berlín estaria rabiosament de moda– es pot gaudir, d’entrada, de la bona acollida i per tant de l’excel·lent servei, de diferents ambients per a situacions diverses (parella, amics, copes, tapes, dinar o sopar) i d’una bona música ben seleccionada per a un moment de relaxació i plaer. Hi ha 55 tipus de sangries amb onze variacions de fruites, i en les nostres visites, hem confirmat que hi ha força consumidors d’aquesta beguda tan injuriada pels mals records del passat.

Però anem a la cuina, parcialment a la vista, on Manzanal maneja un equip jove i entusiasta que obté grans resultats. Amb grans plats sense amaneraments, el seu èxit no és res més que el resultat de dos passos obvis, però sovint oblidats: una elecció sense prejudicis del bon producte (temporada i regió) i una elaboració amb el rigor que mana, més que el bon gust, el sentit comú. “Qui no ha viscut una matança, és difícil que faci bé el porc”, sintetitza en Josemi, i això el defineix. N’hi ha diferents exemples que us recomanem tastar. Com el calamar de potera a la planxa, la patata i ceba que habitualment l’acompanyen són el farciment de tan magnífica peça. Excel·lent i original. Hamburguesa d’ànec i foie. Barqueta de bacallà amb pebrots. Canelons de pollastre de corral amb trufa o, simplement, una de les millors costelles d’ovella xurra. I, si volen, inoblidables chuletones de carn castellana. Les torrades de Santa Teresa, superiors. Visca el coratge d’en Josemi, la sapiència d’en Ramon i el savoir faire d’en Rony, bon conseller de vins i còctels!

Rambla de Catalunya, 33 T. 93 215 27 18. Preu aprox. 40 €

El compte

(1 persona)
1 Tàrtar de tonyina       18
1 Hamburguesa d’ànec   18
1 Arròs amb llet 5
1 Porto                         5
TOTAL (amb IVA)   46 €

Escudella barrejada

mjgomez — Tue, 24 Jan 2012 23:00:03 +0000

Diuen els seus seguidors que aquesta escudella barrejada és de les millors que es poden tastar a Barcelona. El seu autor, Santi Velasco, davant del comentari, assenteix, mentre diu que és “la millor que he tastat jo”. L’orgull no és l’únic condiment que Velasco posa a aquesta sopa gustosa, de brou espès, just el necessari, sense ossos ni destorbs, rica en col i cigrons, amb patates rigorosament seleccionades. El comensal repeteix fins a afartar-se’n , ja que és un plat únic. L’únic problema és que s’ha d’estar atent al dia que el Santi la inclou a la seva reduïda i exquisida oferta diària, però per això tenim el telèfon. Val la pena trucar-hi per assabentar-se quan està present aquesta vedet de l’hivern per assistir-hi i gaudir-ne. Si fa fred o neva, encara millor. Si no es vol com a plat únic es pot començar amb les croquetes de bacallà o els bunyols de bacallà, unes altres exquisideses d’aquest gran reducte del bon menjar. –Marcelo Aparicio

Cuina de mercat

mjgomez — Wed, 18 Jan 2012 13:32:55 +0000

Aquest article forma part del reportatge ‘Joies de mercat’ del Time Out Barcelona 203. A la revista trobareu les millors parades de l’àrea de Barcelona per comprar tota mena de productes: carn, verdura i fruita de proximitat, peix de platja o per fer sushi, bolets, bacallà, menuts… El millor de cada casa!

Bar Papitu
El Papitu en té prou amb un petit espai de barra a peu de carrer i un petit magatzem i cuina per servir canyes, vermuts, calamars a la romana, braves i altres tapes. Sigui estiu o hivern, la clientela fa cua per una taula al bell mig de la plaça Sant Galdric (l’altra Boqueria) i gaudir de l’aperitiu tot observant les parades de les pageses.
Mercat de la Boqueria (Plaça de Sant Galdric)

Cafè Magí
El mercat de Collblanc és un dels més autèntics i carismàtics que hi ha a la zona de Barcelona. Manté parades que ben bé tenen 40 anys. El Cafè Magí es va renovar per dins, però manté el cartell superior pintat amb un estil que recorda altres temps. L’oferta és simple: cafès, refrescos, cerveses… I entrepans calents de truites variades que bé paguen el viatge, encara que vingueu del Besòs.
Mercat de Collblanc (Parada 13)

Bar Torrubiano
Una de les coses que hem après investigant mercats és el costum de posar-hi els bars a les cantonades interiors. El Torrubiano n’és un típic exemple. Una llarga barra i quatre taules són suficients per esmorzar o dinar tot tipus d’entrepans, peix i carns a la planxa, tapes diverses o paella. Autèntic ambient del sud en un mercat dels grans.
Mercat de Sant Ildefons (Cornellà) (Parades 64-65)

El Bisaura
El més semblant a un restaurant “de carrer”, amb una sala parcialment aïllada agradablement decorada. Hi fan cuina de mercat a partir del producte de les parades. I fan honor a l’antic ofici de peixaters especialitzant-se en peix i marisc. Sorprèn l’oferta de vins, poc habitual en aquest tipus d’establiments.
Mercat de les Corts (Parades 8-12)

Bar Joan
Per a nosaltres, el bar amb més tradició de Santa Caterina. En front de les peixateries, sempre està ple de treballadors del mercats, transportistes i clientela de tota mena. El secret és el servei ràpid i eficient i una cuina simple i a bon preu, com ara una ració de mandonguilles, un bacallà a la llauna i la paella del menú dels dijous.
Mercat de Santa Caterina (Parades 108-110)