02. Salsoteca per sucar-hi pa
Antilla BCN Latin Club (Aragó, 141)
Ja fa deu anys que l’Antilla capitalitza els ritmes més càlids de la ciutat amb concerts tots els dijous i pura salsa picant els divendres i dissabtes fins les 6 del matí. També s’hi fan classes però, sobretot, és el lloc ideal per fugir del fred i deixar-se portar pel color musical i la calor humana que s’hi respira (i transpira).

03. La nit més negra, negra
Jamboree (Plaça Reial, 17)
Hip-hop, reggae, soul, funk i altres formes de música negra bateguen en un dels petits locals subterranis de la plaça Reial a la nit, al Jamboree. Després dels concerts programats, s’hi reuneix una fauna acolorida, amb més de mil visitants cada cap de setmana. Però tranquils, que no té res a veure amb les reunions de boy scouts americans, que també s’anomenen jamboree!

04. Swing i glòria
Glorieta del Parc de la Ciutadella
Hi ha molts llocs per ballar swing a Barcelona, però cap de tan fresc i agradablement relliscós com la glorieta del parc de la Ciutadella. Al seu voltant s’hi apleguen, cada primer i tercer diumenge de mes a partir del migdia, una bona colla d’aficionats entusiastes, que deixen parats i morts d’enveja els que passen pel seu costat lligats a bicicletes infantils i globus inflables.

05. Per als que tenen la música als peus
Nau Ivanow (Hondures 28 – 30)
L’única tap jam estable a tot Europa té lloc a la nostra ciutat tots els primers dijous del mes, a l’antiga fàbrica de pintures Ivanow, des del 1998 dedicada a la creació, producció i difusió de la cultura contemporània. S’hi acosten els dels peus alegres, ballarins professionals i estudiants avançats de claqué, i algunes mans àgils, músics de jazz que acompanyen l’aventura de no saber què s’hi trobaran. Igualment hi ha un reduït públic que hi participa, ni que només sigui amb l’inevitable moviment afirmatiu de cap. És impossible contradir tant de ritme.

06. Un saló fora del temps
Duvet (Còrsega, 327)
Ben vestits i pentinats, els fidels clients de les sessions de tarda dels divendres i dissabtes (de 18.30 a 22 h) fan cua des d’abans que s’obrin les portes del Duvet. Perquè saben que és dels pocs llocs on el temps té la cursa perduda i, un cop traspassat el rètol lluminós del segle XXI, podran practicar-hi tots els balls de saló amb els temes d’avui, d’ahir i també d’abans d’ahir.

07. Tecno non stop
Razzmatazz (Almogàvers, 112)
A la discoteca més gran de Barcelona –evolució de l’antiga sala Zeleste que van obrir uns hippies de bona família l’any 1974– cada dia de la setmana hi sona el tecno més internacional. Amb capacitat per a 4.000 persones, repartides en cinc sales i un munt d’escales i patis, és fàcil perdre els amics. Però no té cap importància: tots estaran ballant com si duguessin piles Duracell.

08. Ball tradicional i obert
Plaça del Rei
Tots els divendres de les 22 h fins a la mitjanit, es reuneixen músics i balladors de danses medievals recuperades en l’espai màgic de la plaça del Rei. Ja fa 27 anys que va sorgir la idea entre uns balladors de l’Esbart Català de Dansaires i alguns músics tradicionals que volien poder gaudir del seu art en un ambient de màxima quotidianitat, al carrer. Des d’aleshores, la convocatòria no ha parat de créixer i renovar-se amb noves fornades d’esperits que senten profundament les arrels.

09. Tango ravaler
La Ravalera (Nou de la Rambla, 42. Entresòl dreta)
Una petita joia dins l’ambient del tango de la ciutat. Encara que a Barcelona es pot ballar cada dia en un lloc o un altre, no n’hi ha cap de tan especial com aquest. Molts hi ballen descalços i fins i tot les normes socials d’aquest ball argentí on manen els homes es relaxen en aquest ambient familiar, on també s’hi pot anar només a escoltar una mica de bona música.

10. I olé!
Los Juanele (Aldana, 4)
Segurament és el tablao més autèntic de la ciutat, sembla una caseta de feria andalusa i no ha canviat gens des que va ser fundat fa prop de tres dècades. Els dijous s’hi fan classes de sevillanes però també té l’ambientació ideal per ballar-hi rumba i fer festa. La franja d’edat dels clients és amplíssima, però tots estan encantats de poder descansar al costat de la seva tapa i el rebujito.

L’agenda més completa

A l’aplicació trobareu tota l’oferta cultural i d’oci de la ciutat, començant pel que teniu més a prop. Al cercador podreu buscar concerts, pel·lícules, obres de teatre, exposicions, activitats amb nens… I perquè encara sigui més senzill podreu filtrar els resultats per zona, per activitat i per data!

Què tinc a prop?

Gràcies a la tecnologia de geolocalització podreu buscar sobre el mapa tot allò que necessiteu: voleu anar a sopar o us estimeu més fer una copa i moure els malucs? Quins cinemes i teatres teniu més a prop? Quines activitats i associacions estan a tocar?  Amb l’aplicació ni us perdreu vosaltres ni us perdreu res!

Restaurants i bars

Els millors establiments de la ciutat amb les descripcions i crítiques dels nostres experts. Utilitzeu els filtres per  buscar restaurants per tipus de cuina (tapes, catalana, nòrdics…) i per zona. I si no us la voleu jugar,  cerqueu només entre els nostres recomanats.

El teu Time Out

L’app permet guardar als favorits els cinemes i espais preferits, les activitats que feu sovint i les zones per on us moveu. I podeu compartir per Facebook,  Twitter i el ‘mail’ el que més us agrada!

Connexions culturals

A través del navegador Activa’t tindreu accés a  totes les associacions  culturals de la ciutat agrupades per categories. Busqueu grups d’aficionats al teatre, la música, el coŀleccionisme, l’esport, els viatges… i participeu en les activitats que hi organitzen o, per què no, passeu a formar-ne part!

MATÍ
11 h Un barret ‘vintage’ als Encants Vells: 5 €
Comencem anant de compres al millor mercat de segona mà de Barcelona. Ens decidim per donar un toc chic al nostre vestuari amb un barret vintage per 5 euros.
Els Encants Vells: Plaça de les Glòries www.encantsbcn.com

14 h Entrepà a Las Cañitas: sandvitx cubà (3,5 €) + canya (1 €) = 4,5 €
Per recuperar forces ens espera un plat contundent en aquest bar cubà-mediterrani: el sandvitx cubà, una bomba deliciosa farcida de pernil dolç, formatge, carn de porc…
Las Cañitas: Dos de Maig, 202 T. 93 245 02 07

TARDA
19 h Visita comentada a l’exposició Els Ballets Russos de Diaghilev, 1909-1929: GRATUÏTA
Un luxe sense cost. Aquesta exposició ens permet endinsar-nos en la companyia de Diaghilev, que va comptar amb artistes com Matisse o Picasso en la creació d’un nou concepte de dansa.
CaixaForum: Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 http://obrasocial.lacaixa.es

19.30 h Cinema asiàtic: Cicle Japan Cult Cinema IV Manga-Eiga: Gratuït
Preferiu el cinema? Fins al 10 de desembre a la Casa Àsia es projecten pel·lícules inspirades en històries de manga.
Casa Àsia: Auditori Tagore Diagonal, 373 T. 93 368 08 36 www.casaasia.cat

NIT
22 h Canya o refresc + tapa a Ambiente del sur: 1,80 € x 2 = 3,60 €
El sol ja s’ha post i l’estómac ens reclama altra vegada. Unes tapes són una opció ideal, i més en un lloc on en tenen per a tots els gustos, i sempre incloses amb el preu de la canya.
Ambiente del Sur: Viladomat, 85 T. 93 423 04 29

23 h Concert + Jam session de jazz al Big Bang Bar: gratuït
Bona música en directe sense pagar entrada? Sí! I no només això: després podreu ballar a ritme d’oldies amb el DJ Sideburn’s.
Big Bang Bar: Botella, 7 www.bigbangbcn.net

Ja fa gairebé trenta anys que no hi ha una sola moda imperant, ara hi ha estils i això no deixarà de ser diferent. Les opcions seran múltiples i fonamentals a l’hora de definir la nostra identitat. La cultura global implica una cessió de la nostra sobirania identitària local, caldrà reforçar la individualitat mitjançant la reconstrucció del nostre cos i la indumentària.

Els pírcings i tatuatges inclouran possibilitats hologràfiques. La cirurgia estètica ens permetrà reinventar el nostre rostre diverses vegades, al llarg d’un cicle vital expandit. Tota mena de cremes i d’implants magnètics estiraran el nostre aspecte juvenil.

Barcelona serà una ciutat molt més càlida, així que abrics i jerseis seran sobrers. Els teixits seran inteŀligents i permetran canvis de color, adaptar-se si ens engreixem o aprimem, i ens ajudaran a mantenir una temperatura òptima. També serà possible adaptar a la roba ginys electrònics que prendran nota de dades sobre la nostra salut, com la temperatura corporal, els nivells de glucosa en sang, les pulsacions…

Les sabates seguiran sent incòmodes en favor de l’estètica, però hi haurà un gran assortiment de calçat intel·ligent que corregirà les males postures i alleujarà determinades xacres professionals i esportives. També és molt possible que si algú continua fent servir ulleres sigui per mera estètica. Les operacions amb làser seran habituals i fins i tot podrem canviar, d’una manera fàcil i habitual, el color de l’iris.

Encara hi haurà Windows, Android i Macintosh. La gent portarà gadgets electrònics pel carrer i discutirà, amb la mateixa passió que es parla avui de futbol, sobre les exceŀlències del seu sistema operatiu favorit. L’adscripció a una determinada filosofia informàtica serà una part important de la identitat, a recer de les modes. Fins i tot  hi haurà persones que empraran tecnologies amb dècades d’antiguitat, com l’iPhone 12 o un Nokia del 2020. El retro, en moda, sempre ha estat un clàssic.

L’estilista Lluís Llongueras imagina “una Barcelona molt parcel·lada en barris ètnics, estructures elevades, invisibles per recobriment de miralls, que seran les vies ràpides de circulació, i grans enginys sobre la ciutat que extrauran el diòxid de carboni convertint-lo en oxigen. S’acabaran de perfeccionar tècniques sanitàries que elevaran a cent anys la vida de l’home, i a 110 la de les dones”.

En moda, Llongueras creu que “a la Barcelona del 2041 tan sols sobreviurà l’americana, en longituds variables. La roba s’adaptarà a la majoria dels cossos amb teixits tèrmics i mecanismes naturals per a escopir la brutícia. Per a un cos amb una bona estètica, una única peça per a remarcar-lo, còmoda i amb una àmplia gamma de colors i dissenys”.

El perruquer i artista català també preveu que portarem una mena de xancletes amb acoblament de fundes similars a les botes i els botins del segle XIX. Al cap, uns cascs elàstics de dissenys personalitzats seran el punt màxim d’atenció de l’individu, i serviran la música preferida. El cap, estarà rasat o depilat, com el cos, amb un procés senzill, amb xampús especials que actuaran a la dutxa.

Desapareixerà la corbata, avança Llongueras, perquè també direm adéu a la camisa. Gairebé tampoc s’emprarà la roba interior. Les lents correctores de visió ja no es faran servir, en favor d’unes lents protèsiques que s’adaptaran al llarg del temps per corregir la graduació. L’estilista pensa que les ulleres de sol s’acostaran a l’estètica de la màscara, seran pràctiques per menjar, beure o besar i estaran fetes d’un material que s’acoblarà de manera intel·ligent a les condicions lumíniques, amb selecció automàtica de tons. A més, portaran un radar-GPS per a facilitar el transport de l’individu i evitar-li incidents.

Com a ornaments personals, Llongueras pensa que s’usaran autèntics “elements del passat” en torn del coll, la cintura i els canells, i que els guants seran de materials transparents decorats segons l’ocasió. Tots els dispositius de comunicació seran ocults al canell.

Baixo a la parada de metro de Llacuna i enfilo el carrer de Pujades cap a la Rambla del Poblenou. Entro a un Chaudhary Alimentació. Està regentat per dos pakistanesos que no deuen superar la trentena. Els demano si hi ha molts pakistanesos pel barri. Resposta negativa. I dubitativa. Crec que no m’han acabat d’entendre. Passo del català al castellà i els demano si entenen el català (ui, ara gairebé m’he embullat). Em diuen que no. “La mayoría de clientes hablan en castellano, supongo”, dic. “Sí, claro”, em responen d’una manera plàcidament taxativa, com si estiguessin responent a la pregunta més òbvia de tota la història de l’obvietat. “Claro, claro”, mastego somrient.

Després de passejar una estona per la Rambla del Poblenou, i de creuar-me amb els turistes –japonesos i alemanys, sobretot– que no he vist ni per mala sort per Nou Barris, veig que ja és l’hora de dinar i m’assec a la terrassa del Bar Restaurant Cantoni. Mentre m’estic instaŀlant, agafo un tovalló de paper per fer neta la taula, però em despisto i un cop de vent –fiu– me la pren de la mà i la tira al terra. Com a les pel·lis més clàssiques o més tòpiques, el paperet dels collons va a parar als peus d’algú que seu a la taula del costat. Aquest algú s’acota i l’agafa sense moure’s de la cadira. És un paio jove, va vestit amb una samarreta de la selecció Argentina de futbol, de la Brujita Verón. Un altre llatinoamericà, penso. I sí, però no ben bé. Vull dir que, després de coŀlocar el paperet sota el seu plat –un tipus pràctic–, el paio reprèn la conversa que mantenia amb el seu company de taula i sento que parlen en portuguès. Fan tota la pinta de ser dos brasilers bon vivants.

Em fixo en les altres taules. En dues parlen català, en dues castellà i a les altres la meva oïda no hi arriba. A la taula on parlen català, hi ha tres dones ja grans i una parella, d’home i dona, que deuen rondar la trentena llarga. La dona parla un català d’aquests que ja quasi no se senten, és a dir, correctíssim: pronunciació cristaŀlina, plena i assossegada, ús dels pronoms febles, fonètica ben tonificada… Penso si no deu ser estrangera i deu haver après l’idioma en alguna d’aquestes serioses universitats alemanyes que l’ensenyen. No ho crec, però alerta.

Quan em porten el dinar, veig que hi ha un home molt borratxo mig inconscient estirat a l’altre cantó de la Rambla del Poblenou. El cambrer, d’origen llatinoamericà, m’explica que és un vell legionari del barri, que tothom coneix. Un home surt d’un bar i s’asseu damunt d’un banc. Vénen dos infermers i, en castellà, intenten raonar-hi. Com que el legionari en hores baixes no els fa cas, els infermers criden dos guàrdies de la Urbana. Arriben i, en castellà, també intenten raonar-hi. El legionari reacciona de mala manera mentre un dels guàrdies li diu: “No te pongas así. Tu y yo somos amigos, ¿sí o no?”. L’aldarull no s’arregla fins que els guàrdies no se l’emporten en braços.

Al Poblenou, fa la impressió que el català i el castellà hi empaten. Això sembla parant només l’orella de forma anticientífica, que és el que jo faig. En l’únic que el català guanya per golejada és en les pintades reivindicatives de les parets: “Presos al carrer”, “No a la dispersió”. I després diran que el català és la llengua de la burgesia. Doncs no senyor. Vés alerta que Durruti no el parlés i tot en la intimitat.

Com en tantes altres zones de la ciutat, aquí també comença a haver-hi alguns comerços regentats per xinesos. Entro en un petit supermercat, compro una ampolleta d’aigua i demano a la senyora riallera que hi ha rere el taulell si hi ha molts comerços xinesos en aquesta zona. “Comi?”, em demana. Li repeteixo la pregunta en castellà i, després de fer un esforç per entendre’m, diu: “Sí, sí, sí hay muchos”. Li pago l’aigua. “Adéu, vagi bé”. “Adiós, glasias”.

Acabo prenent una orxata a Tío Che. Parlo amb una de les noies que el porta –és un dels negocis familiars més antics de la ciutat, gairebé centenari!– i m’explica quatre cosetes més, interessants, sobre el barri i la seva gent. Em diu que últimament s’hi han instaŀlat bastants estrangers, sobretot del nord d’Europa. Com que em queda poc espai, però, no reproduiré tot el que m’explica i recomanaré simplement l’orxata tan deliciosa que em serveix.

El Poblenou s’ha endut la fama d’antic barri fabril de Barcelona, però a principis del segle XX Sants comptava amb algunes de les fàbriques més importats del país. Quan encara era una vila independent i agrícola del pla de Barcelona, es van instal·lar a Santa Maria de Sants les primeres grans indústries tèxtils de la zona, que determinarien l’estructura i fesomia del barri. La tradició obrera de Sants no només es nota en els noms dels carrers (plaça de la Farga, de la Vidriera…), les antigues fàbriques recuperades per a altres usos i els habitatges, sinó en una vida associativa de les més actives de Barcelona.

Tast de Sant Antoni

El mercat de Sant Antoni és un dels més antics de Barcelona. A la façana llueix el 1882, l’any de la seva inauguració a tocar d’una Barcelona que acabava d’enderrocar les muralles. Antoni Rovira i Trias el va dissenyar com una gran estructura de ferro de quatre braços, que en els darrers anys es trobava deteriorada i amagada rere un mur. Ara pateix una profunda remodelació mentre el barri al qual dóna nom està esdevenint una zona on recuperar bodegues i cases de menjar tradicionals que, al mateix temps, inspiren noves experiències culinàries, amb llocs tant de moda com el Tickets i el bar Calders. Què us sembla un passeig gastronòmic per Sant Antoni al llarg de tot un dia?

Pixapins de Barcelona

Josep Maria Huertas inicia el seu recull de Mites i gent de Barcelona (La Butxaca, 2011)  amb la llegenda de la boira negra que alguns dies cobria tot el terme d’Olorda i en malmetia els conreus. La maledicció no va remetre fins que es va plantar una creu al cim del puig d’Olorda. Malgrat que Santa Creu d’Olorda hagi estat present en la tradició oral de la ciutat, és gairebé un lloc secret per a la majoria de barcelonins. En canvi, la coneixen bé els habitants de Sant Feliu de Llobregat i, especialment, els de Molins de Rei. L’explicació és ben senzilla. Tot i que el conjunt de l’ermita i els seus entorns pertanyi al municipi de Barcelona, està deslligat geogràficament de l’urbs i forma un enclavament entre Molins i Sant Feliu. Olorda va arribar a ser municipi, però la població estava tan disseminada que es va acabar repartint entre un Sarrià encara independent i les altres dues poblacions. El seu nucli central el conforma l’ermita romànica, reconstruïda després de la guerra civil, amb restes encara més antigues a dins. Una creu immensa encara s’aixeca al puig, que fa segles estava coronat per un castell.

El Maresme primigeni

Montgat, municipi que va estar agregat a Tiana fins al 1933, és la primera vila de la costa del Maresme si comptem des de la ciutat de Barcelona, i ha crescut al voltant del turó que li dóna nom arran de mar. Compta amb dues estacions de tren de rodalies que ens permeten marcar l’inici i el final de l’itinerari. A la cafeteria de l’estació anomenada Montgat a seques, exposen, com si d’un petit museu improvisat es tractés, un antic sistema de palanques de la primera línia de ferrocarril de l’estat espanyol. Comencem el passeig…

La Salut, pas a pas

Entre la travessera de Dalt, Vallcarca i el Carmel, s’estén el barri de la Salut de Gràcia, que va agafar el nom i va créixer al voltant d’una petita capella dedicada a la Mare de Déu que va fer construir Antoni Morera per combatre l’epidèmia de còlera que va assolar la ciutat a mitjans segle XIX. A les acaballes d’aquest segle s’hi van instaŀlar segones residències de la burgesia de l’Eixample en terres abans ocupades per masos, i recintes hospitalaris que donaven encara més sentit al nom del barri. Just encetat el segle XX, Antoni Gaudí va escollir el barri per aixecar-hi una urbanització que volia posar en pràctica el concepte de ciutat-jardí, un espai on les cases, els carrers i els llocs comuns s’integressin amb la natura. El projecte, pagat un cop més per Eusebi Güell, va resultar un fracàs empresarial, però en va quedar un parc per a tota la ciutat prou conegut perquè no ens hi endinsem en aquest passeig.

Us oferim tres apartats del reportatge dedicat a lligar a Barcelona a l’estiu, publicat el 10 d’agost. A la revista trobareu el reportatge complet que inclou idees i consells per lligar en quinze ambients diferents: des d’aquells que volen compartir la seva passió per la vida sana o per la cultura, fins els que volen ampliar els seus horitzons sexuals.

SINGLES
El tret més distintiu d’un single és que, malgrat el seu nom, mai no surt sol. Des que se’ls va posar la joiosa etiqueta han perdut individualitat. Així que la primera regla per ser un single com cal és enregistrar-se en una pàgina web i apuntar-se a una quedada.

En una sortida de cap de setmana no hi ha temps d’esbarjo: jocs, balls, karaoke… Una activitat frenètica! Tanmateix, s’agraeix si tens fills, ja que ells s’ho passen molt bé. Quan es tracta d’un sopar, també s’organitzen jocs de targetes, speed dating (encara porta cua) i altres activitats per lligar. I després, a ballar sincronitzats al ritme de “mueve tu cu-cu”.

Mullar es mulla, sobretot els que estan a la trententa i els quaranta-i-escaig. La proporció d’homes i dones varia segons el tipus d’activitat o grup. Singles BCN ha acaparat el mercat, gràcies a l’especialització en diferents opcions: motoristes, sortides amb fills, cinèfils… I, és clar, en el grup de motoristes, per exemple, o en una sortida de ràfting, hi ha més homes.

A Barcelona, a banda de singlesbarcelona.es, funciona molt bé friendsteam.com, freqüentat per persones d’un nivell adquisitiu més alt. Últimament ha aparegut en el panorama singlesnight.com.

Una altra opció són les pàgines per trobar parella. Algunes de les més populars són meetic.com, match.com i edarling.com. Resulta fàcil fer-se amb una agenda d’amants i dosificar-les al llarg de la setmana. Intel·ligent estratègia dels usuaris masculins a la qual ja s’han apuntat moltes dones. També hi ha qui busca parella, i fins i tot la troba.

Quan acudeixes a una ‘quedada’, et convoquen en un lloc establert pels organitzadors, però si vols trobar singles pel teu compte, Luz de Gas (Muntaner, 246) segueix imbatible: solters de tot pelatge i condició. Es lliga a dojo.

Les nits que et quedes a casa res millor que els xats, que solen acabar en cibersex (per ordinador o per telèfon). En el xat de terra.es, en el qual entres en una habitació privada, les converses pugen de to i es proposa utilitzar la webcam. És normal acabar la feina cara a cara si la cosa ha anat bé.

NITS DE GLAMUR

Una obvietat remarcable: les classes més acomodades no es presten a gaires canvis. Quan es lliuren a alguna cosa o a algú sol ser per a tota la vida. I el mateix succeeix quan es tracta de passar l’estona. Així, l’oci pijo experimenta transformacions molt lentes.

L’últim a aparèixer ha estat el Nuba, luxós espai envoltat de jardí al carrer Doctor Fleming, 12-14. En aquest club es poden admirar les pibones més espectaculars d’aquest món sense restriccions econòmiques. Maques de debò i amb un domini total de l’art de vestir, provocatives sense semblar unes petardes. Val la pena visitar-lo, és com estar dins d’un episodi de Sexe a Nova York.

Un altre de novíssim és l’Hotel Mandarín, al passeig de Gràcia, 38-40. Si aconsegueixes romandre tan hieràtic com Harry el Brut quan et lliurin la carta de preus, has guanyat la partida. Creuran que ets un d’ells. Té chill-out i les delicadeses del restaurant Blanc, dirigit per Jean Luc Figueres, se serveixen les 24 hores. I ja que hi ets, no et perdis el lavabo de dones, completament revestit amb una quadrícula de mirall envellit.

Després de veure aquests tres clubs, l’Opium Cinema, situat a l’antic cinema Astoria (París, 193), et semblarà molt més humil. Però no en descartis cap, mai no saps on pot caure algú a la teva xarxa. A l’Opium també es pot sopar i té privées. Aquí l’edat i la bellesa ja estan més repartides. L’enclavament més estratègic per a les teves finalitats té nom de capital: el bar Café Berlín (Muntaner, 240), a la cantonada amb Diagonal. Encreuament de camins entre el Sutton, Luz de Gas, Búcaro… Increïble: si aquí no trobes la noia o el manso dels teus somnis, és que no t’hi esforces prou! Aprofita el bon temps per acomodar-te al carrer i utilitza qualsevol estratègia per abordar el personal.

Altres espais clàssics d’aquest ambient són el Búcaro (Aribau, 195), Valuart (Tuset, 3) el Lika Lounge (passatge Domingo, 3), el Bubblic (Marià Cubí, 183) i el Vaixell Luz de Gas (Moll del Dipòsit, s/n). Per fer un mos abans de sortir et proposem el Xiringuito Escribà (avinguda del Litoral, 42), el Flash-Flash (Granada del Penedès, 25) i el ‘clandestí’ SpeakEasy (Aribau, 162).

SENSE TABÚS
Els locals liberals o swingers són el teu espai si ets extrovertit, exhibicionista, voyeur i… gens gelós. Creats en un principi per a parelles, l’opció s’obre cada cop més a persones soles, imprescindibles per a trios, gang-bangs i altres combinacions. A més de les parelles, se situen en posició avantatjada les dones soles, que solen ser bisexuals. Una dona és molt soŀlicitada per les parelles, per homes sols i per ser observada mentre s’ho fa amb un altra dona. Tant se val si és molt desinhibida o més aviat tímida, grassa o prima, no li faltaran ofertes.

El sexe en grup no implica un “sí a tot” ni un “sí amb tots”. Tu decideixes amb qui, fins on, i de quina manera. Un gest negatiu és suficient per aturar la situació i el nombre de participants. El morbo és palpable. En un club swinger les mirades i els primers coquetejos ja tenen una gran càrrega eròtica. Espais destinats a gaudir del sexe sense embuts: llum tènue, música suggeridora, llits, jacuzzis, habitacions fosques… i dutxes amb guixetes (una higiene acurada és bàsica. Sí, cal dir-ho).

El físic assegura una bona entrada. Ser jove –la mitjana d’edat és cada cop més baixa– també és un plus. Però, com sempre, l’actitud decideix la partida: segur de tu mateix, simpàtic i… educat. RESPECTE és el concepte que t’has de gravar al cap per encaixar a l’ambient swinger. I res d’insistir, aquí tothom sap a què ha vingut. Si no trobes companys de joc, un altre dia serà. Un home sol entra en un club quan hi ha pocs homes. Si et converteixes en indesitjable, no hi posaràs més els peus.

Un cop en matèria no vagis a la teva, satisfer el públic femení et donarà bona fama i et convertirà en presa cobejada. Una dona satisfeta funciona millor, i a l’ambient swinger, elles hi van amb la lliçó apresa.

L’oferta liberal és minsa. Els locals més representatius són:

Training Pedralbes. Tres plantes amb piscina, terrassa i una enorme discoteca. Una torre exclusiva al carrer Joaquín Albarrán, 16. Hi va la gent més guapa i jove. Molts pocs nois sols.
Training Events. Una nau industrial a Cornellà (Cobalto, 17; Cobalto, 40 si vas amb GPS). Sense piscina però amb idèntic luxe. Al costat dels llits hi ha una butaca per a voyeurs, un costum molt britànic.
6y9. Tot un clàssic. Encara que manté el local del carrer Príncep d’Astúries, 18, on ara hi ha marro és al club de Sants (Alcolea, 58)
Libert (Sepúlveda, 31-35). El més concorregut.
Patty Club (Josep Estivill, 32). Població freakyswinger. No apte per a esperits sensibles.

Esmorzar al Hammam
Es diu frigidarium, i els seus 16 graus de temperatura poden ser un bon antídot contra la calor més ferotge. Però les aigües fredes d’Aire de Barcelona, els banys àrabs de la ciutat, no en són l’únic atractiu. Si us animeu a tastar-les, a més de gaudir dels beneficis dels banys a diferents temperatures (hi ha també el caldarium, a 40 graus, el tepidarium, a 36 graus) podreu esmorzar al hammam amb un 10 per cent de descompte. Això sí, haureu de matinar: l’oferta és vàlida per al torn de les 8 del matí, de divendres a diumenge.
Passeig de Picasso, 22 T.902 555 789 www.airedebarcelona.com

Al parc, en bicicleta
Us ve de gust fer una mica d’esport urbà i al mateix temps gaudir de la natura? Poseu-vos roba còmoda, protector solar i una gorra, rescateu la bicicleta del balcó i feu un dels sis itineraris Biciarbres que organitza el Bicicleta Club de Barcelona en coŀlaboració amb l’Ajuntament. Les passejades conviden a descobrir alguns dels espais verds de la ciutat i els arbres que hi viuen. I no patiu si fa segles que no pedaleu: els recorreguts són de baixa dificultat, aptes per a tothom. Trobareu els mapes amb els itineraris a diferents botigues de la ciutat, com ara Equip Raiders (Joan Güell, 117); Bicicletas Orbea (Gran de Gràcia, 4), Espai Bici (Bruc, 63), Bicitram (passeig de Picasso, 44), Bicisport (Piferrer, 107), Bikeland (Diputació, 369)… o us el podeu descarregar des d’aquesta web: www.bacc.info/biciarbres

Circuit Festival
Festes en parcs aquàtics, concerts, descomptes en botigues i bars… Què més es pot demanar? Doncs tot això el Circuit Festival, que en els últims anys ha revalidat Barcelona i Sitges com dues de les ciutats amb més atractiu per a gais, lesbianes, bisexuals i transexuals de tot el món. El festival per als nois (25 festes, 40 DJ i artistes, una previsió de 55.000 assistents…) s’allargarà del 4 fins al 14 d’agost, mentre que el girlie Circuit tindrà lloc del 9 al 15 d’agost, amb la rapera Mala Rodríguez com a convidada especial.
www.circuitfestival.net

Gaudí i Oscar Wilde
A l’agost també hi ha teatres oberts, així que no perdeu l’oportunitat d’anar-hi. Ivan Campillo porta al Teatre Gaudí la seva versió de La importància de ser Frank, una de les obres més conegudes d’Oscar Wilde i en la qual fa un retrat àcid, crític i alhora còmic de l’alta societat de l’Anglaterra victoriana. La filosofia de l’obra és que hauríem de tractar les coses trivials de la vida de manera seriosa i totes les coses serioses de la vida amb trivialitat. Una comèdia intel·ligent i fresca per a aquests dies d’estiu. De dimecres a dissabte a les 20.45 h; diumenge, a les 19 h. L’entrada val 18 euros.
Sant Antoni Maria Claret, 120 T.93 603 51 52 www.teatregaudibarcelona.com

Cinema a la carta
Teniu els nens esverats i ja no sabeu com entretenir-los les caloroses tardes d’agost? A la biblioteca Sant Pau-Santa Creu us poden donar un bon cop de mà. Tots els dimarts, a les 18 h, fan projeccions de cinema per als menuts. El millor de tot és que la programació l’escullen ells mateixos, per democràtica votació. Però el centre ofereix moltes altres propostes lúdiques i culturals: tallers multimèdia i de lectura en veu alta, concurs de dibuix, gimcanes, jocs de taula… Un munt d’activitats perquè els nens s’ho passin d’allò més bé.
Carme, 47 / Hospital, 56 T.93 302 07 97 www.bcn.es/biblioteques

Aliments de terres del Nil
Què menjaven els habitants de l’antic Egipte? Penseu que era una alimentació semblant a la nostra? Si voleu respondre aquests dubtes sobre l’art culinari de l’Egipte dels faraons i, a més, gaudir d’una degustació de productes gastronòmics d’aquestes terres llunyanes, us proposem anar un divendres, a partir de les 20.30 hores, al Museu Egipci de Barcelona, on també en podreu visitar les instaŀlacions. L’activitat val 35 euros i és imprescindible reservar prèviament.
València, 284 T.93 488 01 88 www.fundclos.com

Primer festival Milano Jazz
La cocteleria Milano organitza aquest mes d’agost el seu primer festival de jazz, que començarà el dia 8 amb l’actuació de Xavi Maureta Trio. El seguiran Josep Maria Farràs Trio (dimarts dia 9); Susana Sheiman Trio (el dia 10); Andrea Motis Trio (el dia 11); Biel Ballester Trio (el 16 d’agost); Fredrik Carlquist-Dave Mitchell Trio (el 17) i Shu Shu, que clausuraran el festival el 18 d’agost. Endinseu-vos en la soterrània cocteleria Milano, un espai que li escau d’allò més bé l’ambient del jazz. A les 21 i 23 h.
Ronda Universitat, 35 T.93 112 71 50 www.camparimilano.com

Les nits del CaixaForum
A l’estiu l’activitat a CaixaForum no s’atura. Hi trobareu gairebé tot el que busqueu: tallers, dansa, música i vídeo. Els dimecres a les 20 i a les 23 h hi ha un taller a l’entorn de l’exposició Retrats de la Belle Époque, i a les 22.30, 22.45 i 23 h hi haurà un espectacle de vídeo mapping, que és una projecció d’imatges sobre espais arquitectònics. Noeli Liñana i Nocolaas Hamid interpretaran coreografies dins de la mostra de Douglas Gordon (20.30 i 21.30 h). A l’Auditori del CaixaForum, el 10 i el 17 d’agost hi haurà projeccions de cine, el dia 24 un recital poètic de Rosa Cadafalch i el 31, cinema amb banda sonora en directe. La música tindrà lloc al Pati dels Àngels amb música tradicional cubana (10 d’agost), sextet de veus (17 d’agost), fado (24 d’agost) i jazz fusió (31 d’agost). La majoria de propostes són gratuïtes.
Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6 T.93 476 86 00 obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/caixaforumbarcelona_ca.html

Festival Mas i Mas
Des del 2003, el Festival Mas i Mas s’ha convertit en un clàssic de les nits d’agost a Barcelona, que aplega el bo i millor de la música clàssica, jazz, flamenc, rock, pop-rock, techno i hip hop a diferents sales de la ciutat. A l’edició d’aquest any hi trobareu, entre d’altres, les actuacions de Llibert Fortuny (18 i 19 d’agost al Palau de la Música); Kenny Garrett Quartet (10 d’agost) i Gonzalo del Val Trio (23 d’agost) al Jamboree Jazz Club i un tribut a Miles Davis el 31 d’agost a la sala Apolo.
www.masimas.com

Teatre, màgia i humor
Aquest mes, els grans èxits del Teatreneu no marxen de vacances. Xous i lluites d’improvisació totalment esbojarrats on sortireu plorant de riure de la sala; màgia de prop amb els millors mags nacionals i internacionals i, també, clubs de màgia infantil; l’espectacle de cabaret Encorseté; l’essència del tango i un munt de variats monòlegs en són un exemple. Consulteu la web perquè hi trobareu descomptes molt interessants. Tot el mes d’agost.
Terol, 26 T.93 285 37 12 www.teatreneu.com

1. Escoltar jazz entre guerrers de pedra
La Pedrera torna a obrir les nits d’estiu. El terrat de l’obra mestra d’Antoni Gaudí esdevé un cop més un auditori de luxe per escoltar música jazz en directe i prendre una copa, sota l’atenta vigilància de les fantasmagòriques xemeneies esculpides com guerrers de pedra a punt per defensar l’edifici. Com a aperitiu, una visita a l’Espai Gaudí situat a les golfes. Una nit musical sota les estrelles al terrat més bonic del món. Dv. i ds. d’agost, a les 20.30 h.
Passeig de Gràcia, 92 (Dreta de l’Eixample) www.cxagenda.org

2. Conquerir Collserola a cavall
Sempre heu somniat en emular els vaquers dels westerns? Collserola no és l’oest nord-americà però ofereix múltiples rutes i possibilitats per als amants de muntar a cavall en mig de la natura. El gran parc de Barcelona permet les passejades en cavall per la majoria dels seus camins, sempre i quan tinguin un mínim  d’amplada. Les moltes hípiques que hi ha escampades pel Parc, sobretot per la zona de Sant Cugat, disposen de rutes guiades per a tot tipus de genets, dels més principiants als que ja hi tenen el cul pelat.
www.acavall.com/rutes/collserola/rutes-a-cavall

3. Ballar swing en una glorieta modernista
O lindy hop, per ser més exactes. Aquesta variant del swing per parelles la van popularitzar els afroamericans a Nova York als alegres anys 20, però al nostre país ha tardat dècades a posar-se de moda. Des del 1998 l’Associació de Balls de Swing de Barcelona organitza vetllades de lindy a la glorieta del Parc de la Ciutadella els primers i tercers diumenges de cada mes, als matins durant l’hivern i als vespres quan s’intensifica la calor. La ballada és gratuïta i oberta a tothom. No hi ha excusa per no remenar els malucs! 7 i 21 d’agost, a les 18 h.
Glorieta del Parc de la Ciutadell  www.bcnswing.org

4. Conèixer un ruc català de pura raça
Un adhesiu a la part posterior dels cotxes reivindica simbòlicament el guarà, la raça autòctona de ruc. El Nucli Zoològic de Fuives va més enllà i ha esdevingut el principal centre de cria d’aquesta espècie per tal de salvaguardar-la de l’extinció. Aquesta finca convida a conèixer millor el ruc català tot passejant entre un centenar d’exemplars d’aquests animals en mig de la natura i guiats pels responsables del centre. També podreu visitar la masia per dins, menjar a la zona de pícnic… o comprar un animal! Horaris d’agost: de 10 a 13 h i de 16.30 a 18.30 h.
Casa Fuives s/n, Colònia Rosal T.  646 492 310
www.fuives.com

5. Fer un típic vermut pratenc i sentir-se de tot el món
El vermut amb anxoves de Cal Pere Tarrida és tota una institució al Prat de Llobregat. Ara l’aperitiu típicament pratenc també es pot assaborir vora al mar. El xiringuito Calamar Prat proposa els  Vermuts Sonors On The Beach, vermut local i músiques del món en una de les platges menys densificades de la costa. A més dels vermuts, durant tot l’estiu els hiperactius amics del Calamar organitzen una pila d’activitats.  Els diumenges, per exemple, estan dedicats a la world music. Apunteu a l’agenda que el 7 d’agost es presenta el nou projecte d’Amparo Sánchez, Transadelica. Consulteu la web del xiringuito: cada setmana hi ha sorpreses.
www.chiringuitocalamar.com

6. Proclamar “Jo Tarzan, tu Jane” de liana en liana
Viviu aventures a la selva sense patir cap perill. El Parc del Bosc Vertical del Maresme us farà sentir com el Baró Rampant, aquell personatge d’Italo Calvino que va grimpar a un arbre i ja no va tornar a baixar-ne. Ponts penjants, tirolines, lianes, zones d’escalada, passarel·les, troncs mòbils, túnels, salts… diferents recorreguts us permeten creuar el bosc sense posar un peu a terra. Ja no tindreu res a envejar al rei dels micos.
Dos Rius-Canyamars
www.boscvertical.com

7. Observar com plouen estrelles
Per Sant Llorenç el cel plora estels. Si ens posem més científics que poètics, hem de parlar de la pols còsmica que la cua del cometa 109P/Swift-Tuttle deixa al seu pas, que cobra una intensitat lumínica quan pels volts del 10 d’agost la Terra es creua amb la seva òrbita. Pels qui vulguin maridar ciència i poesia, l’Agrupació Astronòmica de Barcelona organitza una sortida d’observació de la pluja d’estrelles sense sortir de la ciutat. En la mesura que el cel urbà, poc donat a la transparència, ho permeti aprofitaran també per divisar altres planetes i astres. La sortida d’observació de la pluja d’estrelles al Moll de Gregal de l’Associació Astronòmica de Barcelona és el 13 d’agost.
www.aster.org

8. Trepitjar textures terapèutiques
La Vil·la Florida és un d’aquells majestuosos casalots de Sant Gervasi que s’han recuperat per al barri en forma de centre cívic. Al capdamunt del carrer Muntaner, la Vil·la Florida també disposa d’uns jardins amb efecte terapèutic. En una proposta pionera al nostre país, aquest oasi verd ofereix un recorregut dissenyat segons els principis de la medicina natural i la reflexoteràpia podal. Sabates fora! Aquí podem passejar descalços per l’aigua d’una bassa i per sòls de diferents textures, cosa que ajuda a estimular la circulació i a disminuir l’estrès.
Muntaner, 548 (la Bonanova) www.bcn.cat

9. Reinventar el concepte de festival musical
Quants cops heu anat a un concert i us han entrat ganes de reclamar els diners de l’entrada? Al Busker’s Festival, l’únic certamen internacional de músics de carrer al nostre país, els artistes no tenen catxet i només cobren allò que el públic tingui a bé oferir-los. Per setè any consecutiu, músics de carrer de tot el món, d’Austràlia a Holanda passant per Barcelona, i practicants dels estils més diversos, ompliran els carrers de la Barceloneta. Per assistir-hi només calen ganes de passar-s’ho bé i portar les butxaques ben plenes de monedes. Del 4 a 7 d’agost. www.lacasamarilla.org/buskersfestival

10. Gaudir d’una nit de blau trencadís
Si la Casa Milà té el terrat més bonic del món, la Casa Batlló pot presumir de pati. Desconegut per la majoria de barcelonins,  autoconvençuts que ja coneixen l’edifici perquè passegen habitualment per davant de la  façana que mira al passeig de Gràcia, el pati de la Casa Batlló és una eixida posterior de la planta noble tota recoberta de mosaic i rajola. Per primer cop, s’obren les portes del pati a la nit, per oferir unes vetllades que inclouen música, una copa de cava i la bellesa encisadora de l’arquitectura de Gaudí sota la llum de les estrelles. De dc. a dv., a partir de les 21 h. 25 €
www.casabatllo.cat

11. Anar a la Festa Major a l’altre barri
Es podrien recórrer tots els barris de Barcelona al llarg de l’any anant de Festa Major en Festa Major. Durant el mes d’agost tot el protagonisme se les enduen les de Gràcia i Sants. Si aquestes us atabalen, proveu sort a dues festes majors més humils. La Festa Major de Sant Roc – del 12 al 16 d’agost–, a la plaça Nova de la catedral, permet gaudir de tot l’encant d’una celebració popular en ple centre però sense els inconvenients d’altres convocatòries més multitudinàries, i a la Bordeta, també reivindiquen una Festa Major pròpia just quan acaba la de Sants, a partir del 31 d’agost.

12. Fer de turista a Barcelona
Un bon antídot a la crisi que ens deixa sense possibilitat de viatjar fora és fer el turista a Barcelona. No parlem de deixar-se cobrar preus desorbitats per una cervesa aigualida en una terrassa de la Rambla sinó a apuntar-se a alguns dels itineraris que proposa el Museu d’Història de Barcelona. Des de la Barcino Romana a l’Exposició Universal de 1888 passant pel Call Jueu o els camins de l’aigua de la ciutat medieval, podeu escollir l’època i la temàtica que més us interessi i deixar anar ben fort un ‘oh, que maco’ de regust urbà.
www.museuhistoria.bcn.es

13. Mantenir l’equilibri sobre la corda fluixa
No us heu perdut cap funció del Circ Raluy? Somnieu en secret que us fitxi el Cirque du Soleil? Si voleu iniciar-vos en les arts del circ, l’Espai Cultural Unnim de Sabadell, dins de la seva programació d’estiu Sorbets de Fresca, organitza una vesprada de circ dirigida al públic familiar amb una sèrie de tallers simultanis de malabars, equilibris, bombolles de sabó i, més difícil encara, trapezi. La tarda culmina amb un espectacle circense conduït pel mestre de cerimònies Ton Muntané. Serà el  2 d’agost, a les 18.30 h, al  Jardí de l’Espai Cultural Unnim Caixa Sabadell.
Font, 25 (Sabadell) www.unnim.cat

01  “Sou el que nosaltres érem…
… I sereu el que nosaltres som”, diu el rètol d’entrada al cementiri de Guissona, segons canta El Petit de cal Eril. I valdria per a tots els del món. Al del Poblenou, teniu visites guiades gratis el primer i tercer diumenge de cada mes. En una visita d’hora i mitja veureu 30 sepultures curioses i passejareu per cent anys d’història: des de la seva creació (1775) fins al 1888. Descobrireu diferents estils arquitectònics, anècdotes personals i tombes il·lustres. Imprescindible deixar flors a la tomba del Santet si voleu demanar algun favor…
CEMENTIRI DEL POBLENOU: Av. Icària, s/n  T. 902 079 799

02 Maria Rodés va a per nota
És la sisena edició dels Vespres de la UB i enguany la primera que creuarà les seves aules per anar a tocar als jardins d’aquest edifici històric serà Maria Rodés el 5 de juliol a les 21 hores. La seva proposta delicada i juganera no pot gaudir d’un marc més bucòlic que aquest. Imagineu com es pon el sol entre els arbres mentre la sentiu cantar allò de “parece ser que el inconsciente nunca aprende…”. Els dimarts i dijous següents passaran per aquest escenari Le Petit Ramon, Inspira, Le Pianc, Erm i Dotore. Això és excel·lent!
www.ub.edu/vespres/

03 Lletres per compartir
Un dels moments més màgics de llegir un llibre és acabar-lo i pensar immediatament en una persona a la qual saps que li encantaria llegir-lo. Si la digitalització del llibre no ha arribat a les vostres vides, podeu intercanviar llibres al bar del cinema Renoir les Corts i així aneu practicant per llegir els subtítols de després. En portes un, n’agafes un altre. Al bar la Tapilla Sixtina també teniu un espai de lectura d’intercanvi i al bar gracienc Roxanne disposeu d’una molt bona biblioteca musical que podeu degustar mentre preneu alguna cosa; a més també hi fan exposicions i presentacions de llibres.
Renoir les Corts: Eugeni d’Ors, 12 T. 93 490 43 05La
Tapilla Sixtina: Bailèn, 43 T. 93 246 95 89
Bar Roxanne: Martínez de la Rosa, 27

05 Perdeu-vos!
Però en el bon sentit i al laberint d’Horta, un dels jardins més bonics i antics de tot Barcelona. Que avui teniu un dia d’allò més neoclàssic? Cap allà. Que us sentiu romàntics? Som-hi. Que voleu rememorar aquella escena d’El perfum? Doncs va, amunt. Els dimecres i els diumenges l’entrada al laberint de xiprers és gratuïta. I si després voleu fer un pícnic (hi ha una manera de dinar més barata i més bucòlica?) podeu acabar d’arrodonir el dia per ben pocs diners.
Laberint d’Horta Pg. dels Castanyers, 1-17

06 La salvació
Hi ha nits en què, per molt que t’hi esforcis, no acabes de trobar consens per anar a petar a un bar o a un altre, fins que les propostes es desfan i només queda la sortida amarga del llit. La solució és el Big Bang Bar, un local del Raval que us salvarà de la mediocritat. Els dimarts, jam de rock; els dimecres, concerts; els dijous, concerts i sessió de DJ… i així aneu sumant tots els dies (excepte dilluns). Una forma musical i barata de cremar el sopar!
Big Bang Bar: Botella, 7 T. 93 329 65 96 www.bigbangbcn.com

07 Redecora la teva vida
L’espai Drap Art ja està del tot consolidat en la cultura del reciclatge artístic. A més, aquest estiu us podeu afegir als seus tallers per la patilla. Cada dissabte a la plaça Reial i aquest diumenge dia 3 també a la plaça de George Orwell podreu participar en tallers de reciclatge: com fer un clauer d’allò més trendy amb botons? O una bossa de mà d’aquelles que marcarien tendència al barri novaiorquès de Tribeca? I si teniu fills, que aprenguin a convertir un tetra-brick en un moneder… i a fer un raconet pel dia de demà.
Drap Art : Groc, 1 T. 93 268 48 89 www.cotxeresborrell.net

08  Som com nens
I ens encanta que ens expliquin contes i històries… Assumim-ho i anem a La Casa de los Cuentos, on l’entrada és lliure i encantadora. Allà dins, com un tresor ben amagat, trobareu cada dimecres a les 22 h una conductora que farà que proposeu un tema i, qui vulgui participar, explicarà una història als altres basada en aquell tema. La gent s’hi anima tant, ens expliquen, que fins i tot ha participat gent de Grècia (en grec) que passava per allà. A l’estiu s’omple, i això no és cap fantasia.
La Casa de los Cuentos: Ramón y Cajal, 35 T.  93 210 54 29

09 Ritmes a la platja
Triángulo de Amor Bizarro, La Habitación Roja, Los Tiki Phantoms, Cut Your Hair, Love of Lesbian DJ, Paco Loco Trío…. Imagineu tots aquests artistes sobre un escenari mentre vosaltres remeneu els malucs sota un cel estrellat al costat del mar, en una plàcida nit d’estiu. I ara imagineu, que a més a més, per gaudir de tot això,  ningú us demana que us poseu una polsera a canvi d’un bon grapat d’euros. Doncs deixeu de somiar, perquè  el festival Ritmes a la Platja que organitzen els amics de la La Capsa al Prat de Llobregat és ben real. Teniu l’oportunitat de comprovar-ho el 8 de juliol.
Platja del Prat de Llobregat
Divendres 8 de juliol a partir  de les 22 h www.lacapsa.org

10 Pel·lis amb consciència
La botiga Olokuti  organitza una pila d’activitats dirigides a aquelles persones que es preocupen pel planeta. Al local de Gràcia, a més de tallers i conferències i exposicions, fan projeccions de pel·lícules, documentals i films d’animació. Aquest juliol ens esperen títols com El último continente (5 de juliol ; 19 h), La mente infinita (8 de juliol ; 19 h), Himalaya (12 de juliol, 19 h) i moltes més. Consulteu la seva web: pràcticament tenen una proposta per a cada dia!
Olokuti Botiga de Gràcia: Astúries, 36-38 Baixos www.olokuti.com