BDSM, clubs secrets, art, porno feminista... les tendències més calentes i provocadores d'un món que desconeixes La revolució sexual més recent la protagonitzen un grup anglosaxó de dones que en diferents mitjans artístics, teatre, cinema i còmic, analitzen i desgranen el que significa el sexe en la nostra societat. Elucubren, amb llibertat, intel·ligència i humor com a arma imprescindible, sobre els nostres instints més baixos i el perquè d’aquests desitjos. Lena Duham mostra en la seva premiada sèrie de l’HBO 'Girls' com el sexe des de l’adolescència fins a la maduresa, supeditat a la cultura, determina la nostra forma de ser i actuar. Sarah Haskins, Margaret Cho i Amy Schummer, reines de l’stand-up comedy, usen l’humor com a eina feminista per escombrar estereotips de gènere i, sobretot Amy Schummer, per riure i ironitzar, per fi, sobre els disbarats sexuals que fem les dones, sobretot quan bevem. En cinema, les pel·lícules 'La boda de mi mejor amiga', 'Bachelorette' i 'Pitch Perfect' posen en dubte l’escàndol i la denúncia social dels nous corrents eroticofestius com el 'mamading' o el 'babosoak' (anys abans de la gresca mallorquina ja es practicaven en festes de graduació americanes) traient ferro a aquest tema i apostant per l’humor com a únic agitador de neurones per a dèbils i alienades: per exemple, fent saber a les noies que practiquen 'mamading' que la composició del semen porta aigua, sucres essencials, substàncies alcalines, prostaglandina, zinc, vitamina C i col
Duc un manigot ple de punxes al braç esquerre i un arnès que em pessiga els mugrons. Vaig fent tentines com una cria de zebra recent caiguda de l’úter matern i m’enclasto contra un poltre de gimnàs negre que, en algun moment de la història, algú va rescatar dels contenidors de davant d’una escola de monges. Fa 200 anys que el marquès de Sade és mort i enterrat, i jo estic fent el vampir en una masmorra de l’Eixample on es practica l’art del 'bondage'. Al nas, una olor subterrània, humida, de parrús perlat amb gotes de suor.
M’ensenyen el taulell de cures, on guarden les ampolles d’aigua oxigenada i les tiretes per sanar les ferides. També l’instrumental quirúrgic, ple de forquillots i rodes Wartenberg, que em fa pensar en el doctor Thack de 'The Knick' a punt de practicar-me una operació de placenta desplaçada. Agafo, a l’atzar, una eina que s’assembla al premsador que la meva mare utilitza quan fa trinxat. Un home iniciat en la matèria m’explica que és un obreboques i, com si res, se’l fica a les genives i es desencaixa les mandíbules com una boa constrictor.
No en diré res de dolent, del bondage. I celebro que existeixin clubs on es practica amb control de conducta i certes garanties de salubritat. A més, m’han deixat lligar una noia! Però he d’admetre que no és la meva parafília. Personalment, sempre m’ha impressionat més l’art del 'kokigami', tendència masculina que consisteix a disfressar-se el membre viril. Una vegada, per internet, vaig veure la foto d’un paio que hi duia un cap de cavall amb la boca oberta i el gland penjant com si fos la llengua. Cultura bona.