Afterplay

  • Teatre
  • Teatre contemporani

El Moscou de petit format s'ha posat de moda. Lla metròpoli russa serveix de circumstancial asil a dos visitants de províncies. Trobada fortuïta d'uns anònims personatges amb una identitat sorprenentment familiar per al públic. L'autor irlandès Brian Friel fa coincidir en una cafeteria a l'abnegada Sònia d'Oncle Vània i l'immadur Andrei de Les tres germanes. El vodka els ajudarà a compartir amb interlocutor i espectador què va ser de la seva vida des que Txékhov va posar punt final a les seves obres i els va apartar de l'escrutini públic. Els seus drames posteriors han transcorregut pel camí de l'esperable. Friel només confirma en la seva ficció un rumb ortodox. Un respecte pel pare de les criatures que el porta a acabar el seu drama sense que es produeixi cap canvi. Un cop confessat l'esdevenir dels darrers vint anys, no apareix cap altra novetat en aquest text.

Un exercici elegant de metateatralitat –sense res més atractiu a afegir –que se sustenta essencialment a la Sala Atrium en la sensibilitat i discreció de la direcció d'Imma Colomer, decidida a revaloritzar el teatre de cambra. Un missatge entès i compartit per Fina Rius i Toni Sevilla (Pep Ferrer va protagonitzar-la durant el seu pas per la Sala Atrium), ambdós molt en el paper de desplegar totes aquestes nimietats que millor retraten l'ésser humà. Petites virtuts, petits pecats que són el que millor ens identifiquen, i sobre les quals Txékhov va aixecar tot el seu teatre.

LiveReviews|0
1 person listening