Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Agustí Villaronga
© Scott ChasserotAgustí Villaronga

Agustí Villaronga fa teatre

El director de cinema debuta com a director d'escena amb ‘El testamento de María’, en cartell al Lliure

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat
Agustí Villaronga ha trigat a fer el pas del cinema al teatre, tot i que va començar, ens explica, com a actor a la companyia de Núria Espert, amb 'Yerma'. Debuta com a director amb 'El testamento de María', una obra de Colm Tóibín.

Tu ets molt teatral.
M'encanta... Puc ser teatral en el sentit que treballo molt amb els actors. Faig assajos exhaustius. I durant els assajos ja faig la proposta de posada en escena. El teatre és l'actor; l'actor és el rei.

I com has fet 'El testamento de María'?
Primer, tinc la Blanca Portillo, que és una bomba. No t'ho pots ni imaginar. És una bèstia...

Com et cau a les mans aquest projecte teatral?
Qui ho comença tot és Enrique Juncosa, exdirector del Museu Irlandès d'Art Modern. La Blanca apareix bastant tard. I això que a ella li feien por els monòlegs...

Quin monòleg que ha triat per debutar: és la mare de Déu!
Li havien proposat moltes vegades... Quan va llegir aquest text se'n va enamorar.

Quan t'arriba la proposta de fer teatre, què és el primer que et passa pel cap?
Primer havia d'entendre el text. Vinc del cinema i necessitava un element d'acció, que la paraula fos viva però sempre acompanyada d'imatges. No hi ha audiovisual. Però és una obra que parla molt de la memòria, de la sang, del cos, dels ossos... Pensava com recuperar els trossos de memòria d'aquesta persona d'una manera viscuda.

¿Has plantejat la funció com una confessió?
L'obra està estructurada així. Tenim la Maria, la mare de Déu, quan és a Efes, retirada. Un dia els deixebles del seu fill la van a buscar. Volen crear els evangelis i busquen un testimoni important. I la senyora Maria de sobte posa en dubte moltes coses. Se sent ofesa i explica tot el que sentia. Nosaltres tenim una imatge de la verge de persona sacra, una icona. Funciona com a comparsa. I el que fem és baixar-la del pedestal i fer que s'expliqui.

És una mare.
Imagina't una cosa de la pàtria, una mare que té un fill que es fa revolucionari i que, al final, el maten. Ella veu com ha quedat la pàtria, tot el que ha passat i diu: no sé si ha valgut la pena...

Quina predilecció tens per les mares?
No és que tingui una predilecció especial... A la meva me l'estimo molt. M'he criat en un ambient molt femení. El meu pare va morir fa molts anys i sempre hem estat la meva mare i les meves germanes. Entenc molt bé el món femení, més que el món masculí. Les dones, amb el pas del temps, m'interessen. Les dones lluitadores, que han viscut coses...

També t'agradarà

Les Balears a Barcelona
  • Què fer
  • Activitats literàries

Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera gaudeixen d'una important presència, gastronòmica i cultura, a la capital catalana Mica en mica, la presència balear a Barcelona es va solidificant, amb noves cares i una relació que es manté força fluïda. Obren nous locals. Les programacions dels diferents espais culturals tenen en compte la presència d'artistes illencs. Els 'germans' mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs es fan sentir, amb el cap i la panxa! Menjar, beure i més... Idò DO Balear La Pema Maymó, editora, la Lourdes, arquitecta, i l’Antònia, dissenyadora gràfica, són les tres sòcies darrere Idò DO Balear, local multitasca –botiga de productes gurmet, restaurant i forn– que omple l’espai del gust de ses Illes. Per fer un bon dinar o sopar, aquí pot ser compartir un plat de variat, o un combinat de tapes ideal per fer vermut. A més, disposen d'un espai on fan presentacions i xerrades vinculades amb la gastronomia. Talaiot Imagineu res més mediterrani que una illa al bell mig d’aquest tranquil bassal? Això és exactament Menorca, una illa envoltada de peix, peix i més peix, tot matisat per algunes verdures, llegums i el venerat porc en format sobrassada. Les ensaïmades hi donen el toc dolç, clara influència de l’altra riba musulmana. Al Talaiot ho reprodueixen en forma d’arrossos, guisats i calderetes de peix i marisc, i altres plats peculiars com la sípia amb sobrassada o un púding d’ensaïmada. Es Tastet de Sant Antoni La crònica podria començar amb el g

Menjar al pub: Irlanda a Barcelona
  • Restaurants

Existeix la cuina irlandesa? La terra de l'exuberància musical i literària, de Rory Gallagher i William Butler Yeats, i també tecnològica -el famós tigre cèltic que va rellançar l'economia-,  sempre ha tingut mala fama quan toca parlar de teca: patates, salsitxa i poca cosa més, és el tòpic. Parlem d'una sèrie de plats que són genèricament coneguts com a pub grub -qualsevol menja que se serveixi en una public house-. Ara bé, per desmentir un tòpic cal anar a l'arrel del fet i tastar-lo. I amb el puny de ferro solar que ens esprem, ens venia molt de gust passejar pels millors pubs de la ciutat -fusta, ombra, la fresqueta de la cervesa- per veure quins plats poden acompanyar una ferma pinta de Guinness. Què es menja en un pub irlandès? La cuina irlandesa no excel·leix per la seva varietat, però vigoritza i marida molt bé amb la cervesa L'estofat irlandès Al Kitty O'Shea's, el pub irlandès més veterà de Barcelona -obert l'any 1994- el cuiner Declan Tarleton ens ho posa difícil: "La cuina irlandesa quasi no existeix. Només és pa, estofat i peix fumat. No tenim una gran història de cuina", encara que al Kitty's serveixin certs plats clàssics de la cuina irlandesa que el contradiuen. Com, per exemple, l'irish stew, que tot sovint apareix en el menú i consisteix en un proteínic estofat fet a base de xai o vedella, patata, pastanaga, api i julivert. Senzill i saborós. No serveixen el tradicional irish breakfast. Sí que ens posen a taula, però, el ploughman's lunch, o dinar de llaurad

Publicitat
Barcelona Top 10: Llocs de pelegrinatge
  • Què fer

10 indrets de la ciutat –i rodalies– on desplaçar-s'hi en processó: Des de Montserrat o el Tibidabo fins al Fossar de les Moreres o el Saló del Còmic! Ateus i creients de Barcelona i rodalies sense lloc de pelegrinatge, ja teniu on anar! En el nostre Top 10 setmanal us recomanem 10 indrets de pelegrinatge dels barcelonins, dins i fora de la ciutat. Si encara no heu trobat la vostra Meca particular, potser alguns d'aquests llocs us satisfà i a partir d'ara hi pelegrineu cada any! Montserrat El maig és un bon mes per pelegrinar a aquest centre catòlic, tant si hi vas a veure la mare de déu bruna com si el que més t’atrau és el mató. Els maristes, aquest any, ja hi han fet el seu pelegrinatge particular, i els més experts han sortit de la parada de metro de Mundet. No topareu amb cap. El rocío L’original és a Andalusia, però molts l’enyoraven i han exportat aquesta peregrinació tan florida a les nostres terres. Aquest any se celebrarà el 9 de juny i a la pàgina de Facebook dels Rocieros de Catalunya ja estan escalfant motors amb un cartell collage que és una meravella. Sant Josep de la Muntanya Per qui es vulgui quedar intramurs, aquest és el santuari ideal perquè es troba al barri de la Salut i s’hi pot arribar en autobús, cosa que per a un pelegrí modalitat hipster és ideal. La seva fundadora és la beata mare Petra i encara hi ha qui hi penja exvots per fer peticions al sant. Sant Jaume Qui no ha fet el camí cap a Santiago de Compostel·la i hi ha troba

Les obres d'aquí que has de veure
  • Teatre

L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera: aquí tens les obres que marquen tendència El teatre local està de moda. I la prova d'això la trobem a la cartellera, que ens ofereix cada dia obres escrites per dramaturgs catalans i interpretades per gent d'aquí que atrauen el públic. Tenim comèdies, obres èpiques, drames, peces romàntiques, experimentals. Teniu per triar i remenar. New Order Els segrestos en to de comèdia acaben malament. Per fer riure els segrestadors han de ser maldestres, mal avinguts i molt amateurs. El llest sempre és el segrestat, capaç de donar-li la volta a la síndrome d'Estocolm. 'New Order' ho té tot per complir amb aquest retrat, fins i tot un autor (Sergi Pompermayer) especialitzat en el gènere. Doncs ens equivoquem. Aquesta peça és el text més obertament polític de la cartellera. Gairebé un pamflet d'agitació ideològica. Mar i Cel  'Mar i Cel' va significar la irrupció del teatre català en el musical de gran format i va ser el primer de diversos espectacles on Dagoll Dagom reivindicava en solitari un musical autòcton de creació. 'Mar i Cel' va ser un èxit espaterrant i el tema principal, sanament enganxós, va quedar gravat a la memòria de milers d’espectadors. 'Mar i Cel' va tornar fa deu anys i va conquerir de nou l’interès del públic. I ara ho fa per tercera vegada en una producció que incorpora amb eficàcia els avenços tecnològics de so i imatge. Tirant lo Blanc Després de l’experiència del primer any de la ITNC Jove Companyia, el Tea

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat