Autors: William Shakespeare i Miguel de Cervantes. Dramatúrgia: Jordi Carrión i Marilena de Chiara. Direcció: Abel Folk i Pep Planas. Amb: Maria Altadill, Felipe Sánchez, Javier Aguirre, Mikko Ikäheimo, Abel Folk i Pep Planas.
De vegades surts del teatre amb dubtes. El projecte d'Abel Folk i Pep Planas de reunir el talent de Cervantes, Shakespeare i els compositors que van posar música a les seves obres és tan atractiu com difícil de glossar un cop vist el resultat escènic. No queda clar a quin públic es dirigeixen quan obren capítol a cert didactisme sobre l'obra i vida dels dos mestres, o intenten convertir-se en parella còmica, o fan picades d'ullet a la més rabiosa actualitat o connecten el passat amb el present i els seus modes –com adjudicar la paternitat del selfie a Cervantes, obviant la tradició de l'autoretrat–; o quan irromp la bellesa de la música com una càpsula aïllada del possible fil conductor de la funció. Aquí neix un altre dubte, tot i notar-se un lleu enfosquiment de l'atmosfera dramàtica.
El públic s'entreté i és feliç amb la lleugeresa d'un divertiment de qualitat contrastada, encara que al final no sàpiga molt bé de què ha gaudit.
