Spamalot

Després d’estrenar-se el 2004 a Broadway i obtenir tres premis Tony, entre els quals hi ha el de millor musical, arriba a Barcelona l’espectacle més absurd i transgressor que mai s’hagi escrit sobre la llegenda del rei Artur. Amb el segell de la companyia britànica Monty Python i inspirat en el seu film Els cavallers de la taula quadrada, el musical explica les peripècies del mític personatge reial i la seva colla d’arreplegats cavallers en la recerca del Sant Greal. La peça, que té uns excel·lents temes musicals, entre els quals trobem el conegudíssim Always look on the bright side of life (Busca el lado bueno de vivir) de La vida de Brian, té una estructura dramàtica en què es permet qualsevol llicència de temps i espai: l’acció pot passar de l’edat mitjana al Broadway actual o convertir la fortalesa de Camelot en un fantàstic casino de Las Vegas, sense que això resulti estrany dins la trama.

Alt nivell estètic i artístic
Sota la direcció d’El Tricicle, el muntatge es converteix en el primer espectacle d’importació per al gran públic que té un nivell estètic i artístic a l’altura d’un West End londinenc o del mateix Broadway. La versió que la companyia catalana ha fet del llibret, tot i tenir algun petit desajust musical en l’adaptació d’algunes lletres, ha sabut arriscar amb valentia a l’hora de transformar l’humor britanicoamericà en un llenguatge i una comicitat molt propera, permetent a l’espectador gaudir de gags que podrien sonar barroers i fàcils fets per altres, però que colen fantàsticament bé sota l’enginy i el segell Python-Tricicle.Amb un gran ritme, Paco Mir, Joan Gracia i Carles Sans han aconseguit un meravellós conjunt artístic en què destaca Jordi Bosch en el paper del rei Artur, una excel·lent Marta Rivera que demostra ser la gran diva del teatre musical i un divertíssim Fernando Gil en el paper de Lancelot que sorprendrà gratament tots aquells que només el coneixien per les seves aparicions en la petita pantalla. –Toni Martín