Ilíada

Segur que ben pocs us heu llegit els  quinze mil versos que va escriure Homer a la Ilíada el segle VIII abans de Crist. L’escriptor Alessandro Baricco sí. L’autor de Seda va agafar el poema més antic de la literatura universal, que parla dels últims dies de la guerra de Troya, i el va esporgar de cap a peus. “Baricco el que ha fet és treure tot allò en què intervenen els déus, cosa que la fa molt més humana; i a més a més la posa en boca de personatges i alhesores la converteix en dramàtica”, explica Anna Güell. Aquesta és la versió que han escollit les Q-Ars Teatre per portar a escena.
Després de les Suplicants d’Èsquil, la companyia ha volgut aprofundir en els grecs, “la base del teatre, un material que pot ser més actual que els dramaturgs contemporanis”, afirma Güell. I d’aquí que hagin anat a l’arrel dels clàssics, a la Ilíada. “Baricco obre la finestra perquè entrem dins els personatges. Busca les raons per les quals va passar allò, i les troba en la gent i en la relació entre els personatges, no en els déus ni en el destí”, explica el director del muntatge, el canadenc Tom Bentley-Fisher. En el fons, la clau és la recerca d’aquesta gran incògnita: “Per què va passar aquella guerra, per què passen totes les guerres?”, pregunta.
La dramatúrgia, escrita pel mateix Bentley-Fisher i Elisabet Ràfols, manté el 95% del text original de la Ilíada però amb una estructura totalment nova. Han inventat cinc dones que, passejant per un desert, reviuen i expliquen la guerra de Troia, interpretant quan cal els protagonistes masculins o femenins de la tragèdia, ajudant-se d’objectes, imatges o moviments. “Són un cor de dones que narren la història i s’impliquen en el que està passant”, descriu Mercè Anglès.

Dones en acció
Com passa sempre amb les obres de les Q-Ars Teatre, un dels majors reptes ha estat “agafar una obra que és una horrible successió de situacions truculentes i molt masculines, i fer-la per a cinc dones!”, diu efusivament el director. Sota la seva batuta hi ha, a banda del tàndem habitual d’Anglès i Güell, les actrius Mercè Arànega, Mar Ulldemolins i Àngels Sánchez. El ‘canvi de sexe’ dels personatges de la Ilíada, d’Hèctor o Aquil·les, no és només un joc interpretatiu sinó que li dóna a l’obra una nova lectura: “El nostre punt de vista és el de la dona, no només de les cinc protagonistes, sinó de la dona en general: les que viuen en una ciutat ocupada, les que pateixen en una guerra que no s’acaba mai, les que pareixen fills que al cap de setze anys segurament estaran morts... I  això va per sota de totes les escenes i acaba sent el punt de vista de tota l’obra”, explica el director. Això, però, no vol dir que les dones a les guerres siguin només simples víctimes o infermeres. “Volem veure com les dones poden trobar una sortida diferent a la guerra, lluny dels rols tradicionals”. Potser poden actuar per buscar el final del conflicte. “És que en el fons som optimistes... cosa que està molt poc de moda!”, afegeix rient Tom Bentley-Fisher. –L.S.