Text, direcció i interpretació: Les Cot (Anna Ponces, Maria Viñas i Elia Corral). Piano, música original, arranjaments i direcció musical: Óscar Peñarroya.
Anna Ponces, Maria Viñas i Elia Corral és fan dir Les Cot i 'lo' seu és cantar i actuar. Són tres joves actrius ben dotades per al cant i la interpretació que es cuinen totes soles amb aquest 'Babet', nom del restaurant que tres amigues van obrir fa deu anys i al qual tornen amb motiu de les sobtada mort del germà d’una d’elles, que a la fi va ser qui s’endugué la glòria (les estrelles Michelin) del local.
La idea és un pretext, una trama primeta de comèdia musical sentimental en què entre cançó i cançó les noies desvelen els petits secrets de la seves vides en relació a la mort i al local.
La música (el piano de Òscar Peñarroya) barreja cançons originals i estàndards de jazz sempre al voltant de la qüestió sentimental. Està bé el to de la comèdia i els personatges amb una exageració pallassesca força eficaç i també les receptes emocionals d’aquestes cuineres. No tant, la dramatúrgia. Diguem que el tram final, a on s’introdueix un factor d’intriga, hauria d’anar per davant i que a la comèdia li sobren alguns minuts: els perfils des personatges es desgasten i perden així part de la gràcia que sens dubte tenen. Espectacle digne i entretingut a l’altura del que es va veure al Teatre Nacional durant la gala de varietats inaugural. El Versus, petit i atrevit, és allà al costat.
