Tots els espectacles que no us podeu perdre al Grec 2014: teatre, dansa, circ i música internacional i de casa, de petit i gran format El zoo de vidre De: Tennessee Williams. Dir: Josep Maria Pou. Amb: Míriam Iscla, Dafnis Balduz, Meritxell Calvo, Peter Vives.Adaptació dirigida per Josep Maria Pou i protagonitzada per Míriam Iscla d''El zoo de vidre' (The Glass Menagerie), primer gran èxit teatral de Tennessee Williams, escrit el 1944 i portat al cinema en diferents ocasions, la darrera el 1987 amb Joanne Woodward en el paper d’Amanda, la mare controladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta. Grec 2014: La partida (Dealer's Choice) Autor: Patrick Marber. Direcció: Julio Manrique. Interpretació: Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito, Oriol Vila.Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber, com ja ho va fer amb 'Senyoreta Júlia' a partir de la versió que Marber havia fet del clàssic de Strindberg. Manrique dirigeix ara una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra al restaurant on passa tot, 'no es juga a les cartes, es juga a l’home'. Grec 2014: Mata'm Autor i director: Manel Dueso. Amb: Àurea Márquez, Carlota Olci
"La diferència del circ amb la dansa o el teatre és que és menys avorrit i més extremat". Així de rotund i directe sona Yaron Lifschitz, el director de la companyia australiana de circ contemporani Circa. "Jo vinc del món del teatre i encara m'encanta poder llegir Shakespeare o qualsevol altre dramaturg que sigui bo. Però en un escenari vull que passin coses excitants".
És la tercera vegada que es presenta a Barcelona, primer va ser amb 'Circa', després 'Opus' i ara amb 'Beyond', que de les tres és la més intimista, càlida i generosa... però en el fons sempre és el mateix. Un mateix repte per fer emocionar el públic trencant els esquemes establerts i les línies marcades en carpes i teatres. "No faig distinció entre clown, acròbata, home, dona... penso en tots els intèrprets com a persones que fan un viatge plegats".
Aquesta manera de treballar l'ha dut de Brisbane al món, en constants gires internacionals. "Treballo set dies a la setmana i dotze hores al dia, amb gent de tres o quatre franges horàries diferents, pràcticament sense excepció". Des de fa quinze anys que Yaron Lifschitz no coneix el descans però és feliç.
El secret de l'èxit, a part de la constància i de la valentia, és haver estat capaç de crear obres de gran bellesa que funcionen tant per a adults en els cabarets berlinesos, com per a públic infantil en espais a l'aire lliure. Tothom s'hi diverteix.