Està clar que el talent no té fronteres. Després de veure el primer acte de 'Com us plagui', ens treiem el barret davant d’aquest jove actor anglès que vetlla per la seva saviesa teatral en el petit local del carrer Buenos Aires, on l’any passat ens va brindar un molt apreciable 'Romeu i Julieta'. Dugald Bruce-Lockhart, actor a la companyia Propeller, de la que tants bons records guardem, aconsegueix una de les millors i més autentiques, genuïnes, posades en escena de les comèdies del gran bard en una producció impecable, amb una brillant i entenedora traducció de Miquel Desclot, que sorprèn per la magnitud dels resultats.
No hi ha res que no funcioni, des de les cançons originals (Carol Rovira), l’escenografia i vestuari (Ricard Prat i Coll) o la il·luminació (Tito Rueda) fins a la dicció, clara, diàfana d’un grup d’actors i actrius que semblen haver fet clàssics tota la vida malgrat que la majoria són joves sense gaire experiència.
Bruce-Lockhart porta a la sang el treball de companyia: tots els papers són importants i han de mantenir-se en la mateixa sintonia. Proposa, doncs, una excepcional partitura de sons i de colors allegro vivace dins d’una ortodòxia que prima el joc teatral. Quin cabal de bon teatre conduit pels veterans Mingu Ràfols i Jacob Torres. Quina seguretat en els joves Oriol Casals, Núria Deulofeu i Joan Díez. I quin virtuós treball de la resta.
'Com us plagui' és una comèdia blanca sobre l’amor que demostra el coneixement que tenia Shakespeare de les relacions amoroses i mostra com tractar-les amb humor. Les seves observacions de la psicologia d’homes i dones ens resulten properes. No ha canviat tant. Recomanem 'Com us plagui' i observem, vés per on, que el petit Akadèmia ensenya el camí al cofoi TNC.
