Text i direcció: Joan Tomàs Martínez i Joan Fullana. Actor: Joan Fullana.
A altes hores de la nit i en una barra de bar podem trobar aquell home que no para de beure i de xerrar. Aquell home que se t’adreça i et fa un discurs on conviuen el món i la vida en una barreja que al principi pot encuriosir però que quan pares l’orella planteja molts dubtes sobre l’origen de la seva loquacitat. Molt ens sembla que, conscient o inconscientment, Joan Fullana s’ha inspirat en un d’aquests perfils.
Esclar que l’home de llargs cabells, ulleres fosques i una bossa blanca on arrossega cerveses no és a cap bar, sinó a la reunió d’una comunitat de propietaris. Sota la trèmula llum d’una bombeta antiga, l’home es queixa que al seu replà no hi ha mai llum. L’obsolescència programada, la revolució, el capitalisme, un botxí americà, Raymond Poulidor... treuen el cap. Com passa amb aquesta gent, alguna cosa té d'interès, però el conjunt és massa feble.
