Autora: Lluïsa Cunillé. Direcció: Josep Maria Miró. Amb: Xavier Albertí, Montse Esteve, Oriol Genís, Lina Lambert, Xavier Pujolràs.
Un espectacle músic-reivindicatiu tan inclassificable com 'El carrer Franklin' no és producte d'una una nit boja de Lluïsa Cunillé i Josep Maria Miró experimentant amb el peiot. Per reunir a la mateixa vorera plena de mobles d'un desnonament forçós el desacreditat governador del Banc d'Espanya, la neboda de Margaret Thatcher amb les cendres de la seva tia, una professora a l'atur de cant i piano amb barba, un taxista que lliura 6 dies i en treballa un, i una activista social sense socis, cal tenir en compte altres aventures artístiques anteriors, com la Companyia Hongaresa de Teatre que va fundar Cunillé amb Paco Zarzoso i Lola López, o 'La reina de la Nit', el projecte que la autora va compartir amb Xavier Albertí.
Subversió i música. Dues línies –no sempre separades– que conflueixen en aquest muntatge que per valorar-lo en la seva justa mesura i pretensió s'hauria de mirar amb la lleugeresa d'un 'intermezzo'. Una 'masque' al·lucinada amb una col·lecció de personatges trets del catàleg dels Monty Phyton. Una fauna que podria aparèixer en qualsevol capítol del 'Flying Circus'.
Un muntatge d'humor absurd extrem fet amb i entre amics en què es diverteixen –i molt– Lina Lambert, Oriol Genís, Montse Esteve, Xavier Pujolràs i el mateix Albertí, que d'alguna manera recupera el perfil de Wanda Pitrowska. Un joc lisèrgic –l'actiu en aquest cas són tòxiques cendres neoliberals– amb la banda sonora de Petula Clark, Queen, Puccini i els cuplets del Paral·lel. Potser la càrrega crítica quedi en un segon pla pel soroll que genera la festa i les seves particularitats. Així com la personalitat de Miró, que exerceix més aviat de director convidat.
Subversió i música. Dues línies –no sempre separades– que conflueixen en aquest muntatge que per valorar-lo en la seva justa mesura i pretensió s'hauria de mirar amb la lleugeresa d'un 'intermezzo'. Una 'masque' al·lucinada amb una col·lecció de personatges trets del catàleg dels Monty Phyton. Una fauna que podria aparèixer en qualsevol capítol del 'Flying Circus'.
Un muntatge d'humor absurd extrem fet amb i entre amics en què es diverteixen –i molt– Lina Lambert, Oriol Genís, Montse Esteve, Xavier Pujolràs i el mateix Albertí, que d'alguna manera recupera el perfil de Wanda Pitrowska. Un joc lisèrgic –l'actiu en aquest cas són tòxiques cendres neoliberals– amb la banda sonora de Petula Clark, Queen, Puccini i els cuplets del Paral·lel. Potser la càrrega crítica quedi en un segon pla pel soroll que genera la festa i les seves particularitats. Així com la personalitat de Miró, que exerceix més aviat de director convidat.
