Autor: David Seidler. Versió de Emilio Herández. Directora: Magüi Mira. Amb: Adrián Lastra, Roberto Álvarez, Ana Villa, Gabriel Garbisu, Lola Marceli, Ángel Savín.
La història de la família reial britànica dels anys 30 és dramàtica. Mort d’un rei carismàtic, ascensió i abdicació d’un hereu filonazi i pujada al tron final, al caire de la Segona Guerra Mundial, d’un monarca tartamut. David Seidler va guanyar un Òscar per haver tractat un esdeveniment històric de biaix, a través dels problemes amb la parla del futur Jordi VI. Un relat de superació que ha muntat Magüi Mira al Poliorama després de triomfar a l’Español madrileny.
El muntatge és justet, sense gaire moviment i un aire de vodevil que Mira podria haver-se estalviat, més que res perquè no té res a veure amb la història. Això sí, Adrián Lastra (Bertie) ens agafa del coll des de la primera escena. El seu quequeig és pertorbador. Dret com si s’hagués empassat un pal, insegur i reial, intenta sortir-se’n amb un brillant Roberto Álvarez (Lionel Logue), un logopeda una mica particular. Una gran parella.
