Autor: Juan Villoro. Direcció: Antonio Castro. Amb: Mario Gas, Rosa Renom, Ricardo Moya, Meritxell Calvo, Jordi Andújar.
Antonio Castro obre una finestra indiscreta per mostrar les interioritats de l'elit intel·lectual mexicana. L'autor, Juan Villoro, pels seus llaços familiars i activitat no teatral, coneix el món que retrata, i ho fa sense l'acritud que es gasta Albee. Posats a comparar millor recórrer a Reza i la seva intel·ligent combinació de comèdia amb discurs. En realitat, un cop exposat l'argot filosòfic i intuïdes les misèries de la conxorxa, rancors i favors per cobrar de qualsevol institució, s'imposa la comèdia, les ganes d'entretenir el públic amb un personatge central (el professor) que es presenta com un monstre (narcís iracund, egòlatra despietat) per anar polint escena a escena les seves urpes i ullals fins que no queda cap altre remei que sentir una certa empatia amb aquesta criatura d'emocions immadures.
Encara que sembla que la relació conjugal s'assenta sobre un amor ferotge i el dol casolà amb el filòsof amic-contrincant és una enorme promesa, l'aparició dels personatges secundaris i el propi esdevenir de la peça condueixen a una progressiva dulcificació de la farsa amb gust a suc de baies. El millor, la complicitat entre Mario Gas (el professor) i Rosa Renom (la seva dona).
