Text: Marc González de la Varga i Rubén Ramírez. Direcció: Marc González de la Varga. Amb: Rubén Ramírez.
Un monòleg sobre els somnis trencats d'un xaval que a finals dels 90 va ser popular imitant veus en ràdio i televisió. Dos anys va durar la brillantor de la fama. Després el declivi fins que l'infant fa els 30 i es planta davant el públic per qüestionar el seu destí. David Trueba també va guionitzar la glòria furtiva de l'actor Jorge Sanz, però en aquell experiment hi havia tanta veritat com ficció.
Marc González de la Varga és més radical en el "retorn" de Rubén Ramírez: ficció, la justa. Un realisme gairebé documental amb mínimes concessions que aporta al muntatge una cruesa i una amargor latent que tensa i esquerda la pell d'humor que és la principal eina de treball i cuirassa d'un monologuista. L'espectador, conscient del suau autoflagel, se situa en una posició gens còmoda com a testimoni del que va ser i el que és, i per veure les raons objectives per les quals el xaval també no va superar la fase crítica del nen prodigi. I ell ho sap, tant com sent amb força la necessitat de recuperar sensacions perdudes.
Marc González de la Varga és més radical en el "retorn" de Rubén Ramírez: ficció, la justa. Un realisme gairebé documental amb mínimes concessions que aporta al muntatge una cruesa i una amargor latent que tensa i esquerda la pell d'humor que és la principal eina de treball i cuirassa d'un monologuista. L'espectador, conscient del suau autoflagel, se situa en una posició gens còmoda com a testimoni del que va ser i el que és, i per veure les raons objectives per les quals el xaval també no va superar la fase crítica del nen prodigi. I ell ho sap, tant com sent amb força la necessitat de recuperar sensacions perdudes.
