De Caryl Churchill. Traducció d'Arnau Marín Díaz. Direcció: Glòria Balañà i Altimira. Amb Albert Alemany, Elies Barberà, Jenny Beacraft, Arnau Marín, Marta Montiel, Lluís Olivé i Teresa Urroz.
Caryl Churchill (Londres, 1938) desitja, com gairebé tothom, un món on puguem decidir la nostra opció sexual lliurament. I per això va escriure 'El setè cel', una comèdia en dos actes separats per molts anys. Resumint, diria que en el primer, una farsa a casa d’un governador de sa majestat a l’Àfrica de finals del XIX, Churchill ens mostra la hipocresia de l’època i també que el sexe, encara que sigui reprimit, és mes poderós que qualsevol norma, mentre que en el segon, al Londres d’avui amb els hereus dels colons, ens convida a un simpàtic i positiu “forniqueu que el món s’acaba”.
El problema de l’obra és que l’autora necessita més de dues hores per explicar-nos la qüestió. L’obra es reiterativa fins a l’esgotament i la directora, Glòria Balañà, massa fidel en una posada en escena digna i ben interpretada en què destacarem l’eficacíssima Teresa Urroz.