El top 17 de Temporada Alta 2016

Si hi ha una novel·la que hagi marcat una època aquest segle XXI aquesta és, sens dubte, 'Les benignes' de Jonathan Littell, la història d'un oficial nazi que, com si escrivís les seves memòries, relata tot el que va veure i fer durant la Segona Guerra Mundial. Max Aue és un home normal que no es penedeix de res. Un home corrent que va contemplar l'horror i en va formar part. Guy Cassiers, un dels més prestigiosos directors europeus i ben conegut a Temporada Alta, ha adaptat, amb la col·laboració de l’holandesa Toneelgroep d'Ivo van Hove, i la flamencaToneelhuis, dues companyies europees de prestigi, una gran novel·la. Teatre Municipal de Girona. 19 i 20 de novembre

Després del magnífic i escruixidor 'The civil wars' que vam veure al Grec 2015, el creador suís Milo Rau ha entrat a figurar entre el més valent i agosarat de l'escena europea contemporània. Aquí s’endinsa en un dels temes més candents de l’actualitat: les rutes dels refugiats. Poca broma. Un semidocumental basat en entrevistes a treballadors d’ONG i víctimes de la guerra a Àfrica i Europa que qüestiona els límits del compromís, la compassió i l’humanisme. Teatre de Salt. 28 d'octubre

Un dels grans genis europeus: Alain Platel. Al capdavant dels seus les ballets C de la B va inventar una nova manera d'acostar-se a la dansa. I Temporada Alta ens regalar aquesta producció al voltant de l’obra de Gustav Mahler en la qual planteja una profecia del compositor alemany: “El meu temps arribarà”. Visió transformada en un gran muntatge sobre els convulsos primers anys del segle XX que arriba fins a la gran crisi de la I Guerra Mundial. Teatre Municipal de Girona. 4 i 5 de novembre

Àlex Rigola ha decidit fer un gir intimista al seu teatre amb aquesta obra de menys d'una hora i un sol intèrpret (Gonzalo Cunill), per molts pocs espectadors. Una peça centrada en un poema de Pasolini localitzat en un calaix després de l'assassinat de l'escriptor italià. Un text autobiogràfic, 'Poeta de les cendres', on Pasolini explica qui és i en quin moment històric es troba. Què s’amagava darrere de Pier Paolo Pasolini? A través de les seves paraules, descobreix com era el seu món, la relació amb el cine i com de necessàries són, encara ara, les seves idees. Teatre Municipal de Girona (saló de descans). 2 i 3 de desembre

Gràcies al festival gironí, hem pogut seguir veient el que és, sens dubte, el millor director de teatre europeu, tot i que hagi estat amb produccions petites realitzades a altres teatres europeus fora de la seva residència habitual, la Schaubuhne de Berlín. I ara podrem veure un dels espectacles més reeixits dels últims anys d'Ostermeier, la seva versió de 'La gavina' de Txékhov amb la companyia del Théâtre de Vidy de Lausana. Un muntatge basat en la dualitat de l’art i l’amor, amb un conflicte obert entre els artistes debutants i els consagrats. Teatre Municipal de Girona. 25 d'octubre

El dramaturg i director Josep Maria Miró es posa al servei de la companyia La Ruta 40 per estrenar el seu últim text, que es pregunta fins a quin punt és verídic un relat oficial i de quina manera construïm la memòria. Miró explica la història de dos fills que tornen a casa per passar-hi uns dies i es troben que la mare hi té instal·lat un noi de la seva edat. Actualment, el dramaturg català té diverses obres seves en cartell a Amèrica i Europa, com 'El principi d’Arquímedes', 'Fum' i 'Nerium park'. La Planeta. Del 30 de setembre al 2 d'octubre

Oskaras Koršunovas és un dels noms que en els últims anys hem associat directament a Temporada Alta. Vam descobrir el director lituà amb obres al voltant de Shakespeare i ara se'ns presenta amb una de les peces més destructives del teatre contemporani. Si vau veure el 'La psicosi de les 4.48', de Sarah Kane, amb Anna Alarcón, no us podeu perdre una nova rara oportunitat de 'gaudir' –hem de dir patir, potser?– d'un text de la gran dramaturga britànica. Només els diem que l'obra, potser la més lineal de Kane, està ambientada en una universitat dominada per un sàdic. El Canal. 12 de novembre

Fabrice Murgia és un d'aquest grans directors contemporanis que hem pogut veure créixer des de Temporada Alta, des d'aquell inquietant 'Le chagrin des ogres'. Murgia ja supera la trentena i, després d’invocar els fantasmes de la Ruta 66 dels EUA amb Ghost Road –que va passar per Temporada Alta el 2012–, s’ha traslladat al desert xilè d’Atacama per preparar la segona part d’aquest projecte. Ens descobreix un camp de concentració perdut en una antiga mina de sal de Chacabuco que va acollir 1.800 presos polítics entre 1973 i 1974. El Canal. 29 d'octubre

Un text clau de Thomas Bernhard basat en fets reals revisitat per qui millor interpreta a Europa la veu del dramaturg austríac, Krystian Lupa, que dirigeix per primer cop una companyia catalana. Marta Angelat, Pep Cruz i Mercè Arànega celebraran l'aniversari del líder nazi Himmler molts anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial. Un retrat d'una familia intoxicada pel nazisme. A l’extrem de l’actualitat. El Canal. 14 i 15 d'octubre

Els nois de la nova fornada de La Kompanyia del Teatre Lliure (Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès i Joan Solé) es posen sota les ordres de Lluís Pasqual per donar vida a un text escrit sobre el mateix director sobre la quinta del biberó, aquells joves de 17 anys que van lluitar a la batalla de l'Ebre. Estirant d'un fil familiar i de la música de Monteverdi, Pasqual ret homenatge a tota aquella gent. Amb aquest espectacle s'inaugura la 25a edició de Temporada Alta. Teatre Municipal de Girona. Del 30 de setembre a l'1 d'octubre