Creació i direcció: Claudio Tolcachir. Amb: Malena Alterio, David Castillo, Daniel Grao, Alfonso Lara, Gloria Muñoz.
El mecanisme que Claudio Tolcachir aplica a 'Emilia' s'assembla molt al misteri infantil de les pintures de cera. ¿Se'n recorden? Primer es pintava a tot color un plec i després es cobria amb el negre. Després es ratllava i es descobria tot el que es volgués descobrir. En aquesta tragicomèdia sobre l'amor -i tots els seus matisos i destinataris- qui marca el ritme del descobriment és l'autor. Esgarrinxada a esgarrinxada destaparà la ferotge violència oculta després de la opaca capa de la normalitat. Quan el quadre queda nu davant del públic s'acaba l'obra. Final abrupte. No hi ha res més a mostrar ni explicar.
Fins a aquest moment cada nova línia és un punt suspensiu. No és un truc per despistar l'espectador. És una revelació pautada en capítols que per si sols ofereixen moltes variables; però relacionats condueixen a un lògic desenllaç. La companyia -amb Glòria Muñoz destacant com Emilia- seria perfecta si dominés el naturalisme argentí també en la intel·ligibilitat del que diuen.
