Entrades de teatre a Barcelona

El Teatre Romea va néixer com a teatre privat el 1863, orientat a la petita burgesia i les classes populars. El 1981 es va convertir en el Centre Dramàtic de la Generalitat, que va representar el paper de teatre nacional fins a la creació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). El 1999 va començar una nova etapa sota la gestió del Grup Focus i diferents directors, com Calixto Bieito i, actualment, Josep Maria Pou, que l'han convertit en un espai d'actualitat artística amb companyia pròpia. Des d'aquest any, la programació del teatre arrisca amb noves propostes adaptades en l'actualitat que aporten el caràcter transgressor i provocador sense deixar de banda la reflexió i l'entreteniment per no deixar de provocar un debat cultural contemporani constant. Durant més de vint anys, el teatre ha rebut diversos guardons per la teva trajectòria i proposta artística, com el de Millor Programació de Teatre d'Espanya el 2005 i la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona l'any 2014. L'edifici Malgrat que l'edifici va ser inaugurat l'any 1863, es va sotmetre a diverses reformes fins que l'arquitecte Joan Rodon va realitzar la darrera el 1992. Aquesta última va remodelar el teatre tal com el coneixem avui en dia, amb una façana amb diverses referències classicistes i tonalitats vermelloses a les finestres. Si entreu, us rebrà un majestuós vestíbul i, si continueu, arribareu a la sala principal, que té una capacitat d'uns 650 espectadors. Les butaques estan dividides a pla

La voluntat del Teatre Lliure és convertir el teatre en un servei públic partint del dret democràtic del ciutadà d’accedir indiscriminadament a la cultura, amb un compromís ètic i la concepció del teatre com a art. La seu de Gràcia va obrir el desembre de 1976, quan un grup d’actors, directors i tècnics van llogar a una cooperativa de consum (La Lleialtat), aquest local, ara renovat, del barri de Gràcia.

El Mercat de les Flors neix com a teatre municipal el 1983, quan la llavors regidora de cultura, Maria Aurèlia Capmany, i l'alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall, van impulsar la creació d'un espai escènic al Palau de l'Arquitectura, que en aquells moments estava abandonat. Amb l'estrena de 'La tragèdia de Carmen', de Peter Brook, el Mercat va iniciar l'exhibició d'espectacles de dansa de creadors internacionals i de la casa. Es va inaugurar oficialment com a teatre municipal el 1985 amb 'Mahabarata', també de Brook. La gran cúpula de 12 metres de diàmetre que governa el vestíbul del Mercat és obra de Miquel Barceló. 

Un gran rètol de bombetes blanques que il·luminen la Gran Via anuncia l'espectacle que hi ha en cartell al Coliseum, un edifici inaugurat el 1923 per ser una sala de cinema i que des del 2006 programa, sobretot, obres de teatre de tota mena. L'edifici és propietat del Grup Balanyà i va ser un projecte de Francesc de Paula Nebot, que es va inspirar en l'Òpera de París. Des de la seva inauguració, el teatre ha acollit diverses estrenes de cinema que han contat amb la presència de noms tan coneguts com el de George Clooney, Harrison Ford, Pedro Almodóvar, Hilary Swank i Hugh Grant, entre d'altres.  Sala de teatre i concerts Recentment, també s'ha reciclat en sala de concerts, amb una capacitat per a gairebé 1.700 persones que poden gaudir, a més de concerts de música, d'espectacles nacionals i internacionals, de comèdia, de musicals, de teatres i d'esdeveniments privats. El 2007 el cinema es va convertir en teatre amb l'estrena de 'Cómeme el Coco, Negro' de La Cubana i des d'aquell moment que la seva cartellera segueix acollint noves apostes que serveixen com un dels punts de trobada per al sector de la cultura de la ciutat.  L'espai per dins A més de la seva imponent façana, l'estètica de l'espai per dins no deixa indiferent ningú. Les parets i les butaques del Coliseum tenyeixen tot l'espai d'un blau intens inconfundible. Les 1.500 localitats que té el teatre estan repartits en els tres pisos del local; la platea, el primer i el segon pis. En el primer nivell, hi ha amagat un

La sala Porta4 ara és L'Autèntica Teatre, un nou projecte que centra la seva programació exclusivament en la franja de primera infància, de 0 a 6 anys, ofereix residències a companyies de la ciutat i també segueix com a Escola de Teatre i Cinema per a infants i adults. El nou Porta4 potencia el seu vincle amb el cinema amb la productora L'Autèntica Cinema, organitzant esdeveniments com el Festival de Teatre i Cinema.

 El Sant Andreu Teatre, més conegut com a SAT!, és un teatre situat al carrer Neopàtria del barri de Sant Andreu. Es va obrir el 1990 i va ocupar unes antigues cotxeres del passeig de Fabra i Puig. Més tard, el 2003, es va tornar a obrir ja a la seva ubicació actual. Té capacitat per a 383 persones i programa obres de teatre, música, dansa i destaca pels espectacles per a públic infantil.

La Puntual va obrir el 2005 com a espai escènic que es dedica a oferir una programació estable de putxinel·lis. El nom de La Puntual és un homenatge a Santiago Rusiñol que va escriure L’Auca del Senyor Esteve, una obra clàssica del teatre costumbrista, l'acció de la qual es desenvolupa en una casa de vetes-i-fils del barri de la Ribera anomenada La Puntual.

El centenari Teatre Victòria és des del 2019 la casa del Mago Pop i un dels més visitats del món. Dansa, teatre musical i, esclar, l'espectacle de màgia més famós de l'actualitat, 'Nada es imposible', del prestidigitador de Badia del Vallès, en són els reclams principals.    L'origen del Teatre Victòria es remunta a l'any 1900, quan els germans Ricardo i Manuel Soriano van obrir un barracó de fira on es feien espectacles per promocionar el seu negoci de subhastes de teixits. El 1905 els Soriano van inaugurar el Pavelló Soriano, 'El Suri', que oferia espectacles de revista i més tard projeccions de cinema.  Òpera i vodevils El nom de Victòria li va posar Joan Fradera, que el va adquirir el 1916. Va obrir les portes el 1916 amb 'La primera relliscada', el vodevil de Josep Sampere. El 1992 es va reformar i des de llavors s'ha convertit en un dels teatres de referència de la ciutat. Des d'aleshores, el teatre Victòria ha canviat de mans diverses vegades i l'any 1986 es va llogar a Tres per Tres (El Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa). Durant els cinc anys de reformes del Liceu, que es va cremar el 1994, el coliseu de la Rambla va passar part de la seva programació al Victòria, que Tres per Tres va decidir comprar el 2001.  El Mago Pop La societat en va ser propietària fins al 2019, moment en què se'l queda Antonio Díaz, El Mago Pop, que sempre havia volgut tenir un teatre propi. Amb el seu espectacle 'Nada es imposible', el Victòria es va convertir en el teatre més visitat del món. 

El 1998 va obrir aquest espai que durant anys ha funcionat com un dels únics teatres amb programació infantil i juvenil estable a Barcelona. El projecte el capitaneja la companyia La Trepa.

Situat al Paral·lel, el Teatre Condal està especialitzat en comèdia per al gran públic. El van fundar els germans Onofri el 1903, en l'època daurada de l'avinguda dels teatres, i va ser reconvertit en teatre al llarg dels anys 60 i 70. El 1983 es va transformar de forma definitiva en espai d'exhibició teatral i des de 1992 el Grup Focus es fa càrrec de la seva gestió.  Comprar ticket