Autor: Miguel de Cervantes. Direcció: José Luis Gómez. Amb: Julio Cortázar, Miguel Cubero, Palmira Ferrer, Javier Lara, Luis Moreno, Inma Nieto, José Luis Torrijo, Elisabet Gelabert, Eduardo Aquirre de Cárcer, Diana Bernedo
Els 'Entremeses' de Cervantes que el Teatro de la Abadía va estrenar fa quasi vint anys eren, i són, una celebració del teatre popular, una festa lúdica que no sols recupera uns fantàstics i irònics textos ('La cueva de Salamanca', 'El viejo celoso' i 'El retablo de las maravillas'), sinó que aprofundeix en una manera d’interpretar-los que incorpora les tècniques del moviment i del clown i s’apropa a les maneres dels personatges de la Commedia dell’Arte goldoniana.
Tot plegat amb la lògica exquisida d’un director com José Luis Gómez, tan preciosista com exigent. Tot mirant enrere, Gómez recupera aquell espectacle i per donar-li més entitat incorpòria un brillant joc escènic inicial, els vilatans es reuneixen per fer teatre a la plaça del poble, i afegeix un bon gruix del cançoner espanyol de l’època, interpretat amb instruments tradicionals, que a més orquestren tot un seguit de sons domèstics.
La companyia ens recorda els comediants de carro del senyor Molière i tots els intèrprets es capbussen en el joc amb una entrega i vivacitat contagiosos. Però ens sembla que a aquesta festa teatral no li escau del tot bé l’escenari del Romea, massa estret per acollir tanta energia. Manca aire i espai al joc d’entrades i sortides i això influeix negativament en el ritme de l’espectacle i, sobretot, en la definició dels petits gestos i dels gags d’aquesta magnífica colla de pallassos. No seria mala idea retirar l’inútil arbre del bell mig de l’escenari perquè entorpeix la circulació dels personatges. I ho diem a favor d’un espectacle amè que vol i ha de fer riure amb ganes, i a favor dels bons intèrprets.
