El que passa a l'Akadèmia és summament estrany. L'espectador hi va disposat a posar-se la medalla de 'groupie' intel·lectual amb una conferència que va oferir Antonin Artaud a la Sorbona el 1933. 'El teatre i la pesta', text amb la precisió forense del 'Diari de l'any de la pesta' de Defoe. Cruesa patològica per defensar la llibertat febril de l'escena. Aquesta és la idea fins que Esther Bové –vestida de color maragda com una diva dels anys 30– s'agafa a aquestes paraules per oferir un recital de gran actriu, com si aquesta conferència fos l'únic que pogués expressar una febre íntima que no té altra sortida que un monòleg memoritzat.
L'acord assolit entre ella i Jordi Coca –dramaturg i director– és un regal per a un públic que escolta Artaud però viu l'esfondrament psíquic entre dues trucades de telèfon sense resposta.
