Guapos & Pobres

Hem crescut amb la certesa que podríem aconseguir tot el que ens proposéssim a la vida, sempre que hi poséssim esforç i ganes. Només havíem de somiar com volíem que fos la nostra foto. Però senyors meus, la realitat és una altra i és dur adonar-nos que moltes vegades les coses són com són i no com volem que siguin. Un catacrac que et fa trontollar tot el sistema de creences. A partir d’aquest punt de partida, s’articula el llibre d’entrevistes d’Alfredo Ruiz, Guapos y Pobres: Retrato de una nueva clase social, en el que es basa aquest musical.

Deu anys després de la seva publicació, aquest llibre va caure a les mans de Xavier Torras i Toni Martín, autors de Merry me a little, Over the Moon o Flor de nit –El Cabaret. Van veure part de la seva experiència i de la seva ciutat reflectides en l’atemporalitat d’aquelles entrevistes; i del seu geni conjunt i com no podia ser d’altra manera, va sorgir aquest obra de nova creació en format musical. Però la peça no s’atura en el gènere, va un mica més enllà, ja que és multidisciplinar: combina les interpretacions amb cançons i vídeo projeccions, amb actuacions musicals en directe.

Tot i que pot semblar que un tema tan delicat com el drama quotidià de tota una generació marcada per una crisi existencial no és apte per un musical; els directors han trobat en aquest gènere, la forma desfogada de denúncia i recriminació justa. I gràcies a les veus dels actors-cantants com Ivan Labanda, Elena Gadel, Mariona Castillo o Xavi Duch ens submergim en les lletres del musical com si passegéssim per les seves vides, acompanyats per cinc musics damunt de l’escenari que interpreten totes les partitures en directe.

El teatre Goya ha apostat per aquesta obra de Hold On Company, la història de vuit amics que després de fer tot el que els havien demanat, sacrificar-se, estudiar i preparar-se per entrar al mercat laboral acaben vivint amb sous precaris, amb els que arriben just per pagar les factures i fan impossible arribar a final de mes. Però alhora es un cant a l’esperança, una llum al final del túnel proporcionada per l’adaptació i l’ànim de lluita. Clarificada aquesta dualitat de lluita i resignació veurem com única alternativa arriscar... No us perdeu quina sortida troben aquests vuit joves a l’escenari del Goya, de dimarts a diumenge, en diferents horaris, a partir de les 20:30.

Et pot agradar més o menys però surts amb la certesa de què una gran veritat callada es crida a ple pulmó i que es retraten situacions molt més habituals del que ens volen fer creure. És una obra que convida a la reflexió, que tanta falta fa avui dia.  Us la recomanem!