Direcció: Ester Nadal. Dramatúrgia: Helena Tornero. Música: Oscar Machancoses. Amb: Oriol Genís, Júlia Genís, Ester Nadal, Oscar Machancoses i Helena Tornero.
'Kabarett Protokoll'. Dues paraules per a un títol. Succint manifest estètic-polític. Una meitat funciona, l'altra no tant. La Bacanal tindria un excel·lent cabaret literari-provocatiu si el protocol i la seva pedagogia no ocupessin tant de temps. Cada vegada que l'ambient s'espesseeix amb picardies contra Déu i la seva parentela, importades o de nou encuny, arriba un coitus interruptus en forma de lliçó. S'agraeix l'esforç, però és molt més divertit aprendre amb més pràctica i menys teoria.
Quan l'acció s'imposa –amb Oriol Genís com a musa inspiradora dels millors números– el muntatge esdevé més canalla i transvesteix la sala del Maldà i el públic. Podríem imaginar-nos al Berlín que atalaia el nazisme, però és millor veure'ns en un altre espai-temps mític: la Barcelona de finals dels 70. Anàrquic-hedonista, amb Ocaña com a mare de déu de la Rambla.
