La diversión desconocida és un espectacle en quatre parts, segmentat en avantsala (15 %), pròleg (15 %), nucli (65 %) i comiat (5 %). L’avantsala és una versió friqui de les experiències personalitzades del teatre dels sentits. El pròleg permet pensar (esperançat) que l’espectador ha comprat una entrada per al xou del Club Silenci de David Lynch. Potser algú ha tingut l’atrevida idea d’importar The Double R Club de Londres i muntar-lo al Raval. A l’escenari actua una germana de Traumata, de nom Desirée. El nucli serveix per despertar violentament del malson. Llàstima. Aquí hi havia tema. El que segueix són números de varietats monopolitzats per trucs de màgia, lleument dramatitzats com una competició de mestres del paranormal. Varietés amb nostàlgia de La Cubana, encara que només Miquel Crespi (excubano, presentador i promotor) sap com recordar aquesta escola. Els altres són aplicats aprenents amb poques taules i menys capacitat d’articular aquesta última volta de rosca que transforma el cutre en experiència camp.
I el comiat. En una simpàtica postal amb una clara oferta al dors de disponibilitat per a celebracions diverses es resumeix l’objectiu d’aquest projecte: el publireportatge. Si els ha agradat, truqui’ns. No sé si triomfaran amb aquesta estratègia comercial. De l’espectacle, no cal parlar-ne.
