Autor: Josep Maria de Sagarra. Dramatúrgia i direcció: Jordi Prat i Coll. Amb: Anna Alarcón, Muntsa Alcañiz, Albert Baró, Laura Conejero, Berta Giraut, Pep Munné.
'La fortuna de Sílvia' s’allunya del teatre popular, del drama domèstic i els personatges nostrats de Josep M. de Sagarra amb l’objectiu de mirar de cara la realitat del món. L’obra, estrenada el 1947 i per això influïda per la Segona Guerra Mundial, va suposar un canvi notable en el teatre de Sagarra que no va interessar el públic que havia aplaudit els seus èxits anteriors. I, no obstant, és un teatre sens dubte més ambiciós i compromès en el fons i més modern en la forma que planteja qüestions universals com el significat del desfici bèl·lic i oposa la fidelitat a un mateix al pragmatisme d’adaptar-se a les circumstàncies, com els va passar a tants ciutadans alemanys.
Sílvia (Laura Conejero) no vol renunciar a la seva manera d’entendre la vida. És una 'inadaptada' ètica insubornable, com l'és el seu fill Abel (Albert Baró) i, a l'inici de la funció, la seva filla Diana (Anna Alarcón). Els tres són pura rauxa i per això oposats amb el seny de la tia Emília (Muntsa Alcañiz).
La direcció de Jordi Prat i Coll, en un magnífic espai escènic de Bibiana Puigdefàbregas, confereix a la comèdia una captivadora atmosfera txekhoviana habitada per un grup d’intèrprets molt expressius. Laura Conejero està immensa. Elegant, misteriosa. Com expressa el dolor des de la serenitat, fins i tot des del somriure! Anna Alarcón i ella protagonitzen una aclaridora discussió en el brillant segon acte. En el tercer, la trobada de Sílvia amb l’excèntric veí David (Pep Munné) suposa un genuí cant dels qui prefereixen la bellesa d’un posta de sol al color dels diners. Val la pena.
