Autor: Harold Pinter. Traducció: Jordi Malé Pegueroles. Direcció: Guido Torlonia. Amb: Alicia González Laá, Pep Planas, Javier López.
No sembla que hi hagi dubtes sobre que el pas del temps disminueix la passió sexual a les parelles, fins i tot quan no hi ha nens pel mig. I per recuperar la passió, la Sarah i el Richard hi posen molta imaginació a través d’un acord que els permet tenir amants i parlar d’ells amb total sinceritat i aparent naturalitat. L’obra de Harold Pinter amaga més del que explica. És una mirada sobre el món de la sexualitat de la parella, i per això sobre la parella, entesa al cap i a la fi com un joc d’aparences que no resisteix confrontar-se amb la realitat.
La proposta de Guido Torlonia s’allunya justament de la confrontació entre realisme, drama i comèdia, i es juga totes les cartes amb el to d’aquesta última. Una funció massa amable al nostre entendre on la carnalitat se substitueix per paròdia malgrat la bona feina de Pep Planas i Alicia Gonzalez Laá, aquesta clarament perjudicada per l’opció del director.
