De: Joan Iago. Dir: Israel Solà. Amb: Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Arnau Puig i Marc Rius.
Per veure créixer una companyia de vegades només s’ha de fer l’exercici, si en tenim l’oportunitat, de seguir l’evolució d’un espectacle. Si és possible, del primer hit. Fa tres anys, La Calòrica es plantava a l’Almeria Teatre amb una comèdia política sobre la Itàlia de Berlusconi i aconseguien l’aprovat. Avui, al Maldà, la mateixa tropa frega l’excel·lent. Són els mateixos, sí. Però tots els actors necessiten hores de vol. I si es tracta de fer riure, encara més.
Per començar, tenim un fet real: la persecució de Berlusconi contra l’oposició. I aquell breu discurs que va pronunciar el 18 d’abril de 2002 en visita oficial a Sofia en el qual criticava l’“ús criminal” que feien de la televisió pública els veterans periodistes Enzo Biagi i Michele Santoro i el còmic Daniele Luttazzi. Tots tres van ser acomiadats de la RAI i d’aquell parlament se’n va dir 'L’Editto bulgaro', el dictat búlgar. I La Calòrica el que fa és recrear aquell moment de la història negra italiana a partir del cas de Luttazzi. Veurem el Cavaliere. I veurem el programa satíric del còmic. Nosaltres treurem les nostres conclusions.
Enmig del conflicte, la cirereta: tres senyores milaneses –dues de dretes i una d’esquerra– que parlen del que passa al país. Un mirall per copsar la influència dels mitjans de comunicació en la societat –en aquella època, Berlusconi controlava el 100% dels canals de televisió– que ens mostra el trànsit de les dones, de la bel·ligerància a la docilitat.
Joan Yago, el dramaturg de la tropa, va fer aquí un Brecht, una mena d’'Arturo Ui'. Israel Solà, el director, de Claus Peymann. I els actors, d’intèrprets al servei d’una gran obra, amb uns Xavi Francés, Arnau Puig i Marc Rius que passen de l’alta política al safareig sense parpellejar. Una peça, per cert, que no és millor que 'Bluf', l’última que han estrenat, però sí digne de marcar època. Si aquests nois disposen d’hores de vol, ho petaran.
