Versió i direcció: Carles Mallol. Versió lliure d''Els Bandits' de F. Schiller. Amb: Òscar Bosch, Ester Cort, Pau Ferran, José Pedro García Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Santi Monreal.
La companyia Parking Shakespeare s’ha guanyat una merescuda reputació amb els seus vuit espectacles a l’aire lliure sobre obres del gran bard, però també ha tocat obres de Büchner o Marlowe i ara s’atreveixen amb 'Els bandits', de Schiller, en una proposta amb clarobscurs.
La versió lliure i, lògicament, reduïda de Carles Mallol és clara i àgil pel que fa a l’argument, a la història de dos germans enfrontats, però menys en la definició dels perfils dels personatges i en especial del de Karl, el germà convertit en bandit, víctima de l’odi i ambició de Franz però també dels seus actes i les seves contradiccions.
La companyia Parking Shakespeare s’ha guanyat una merescuda reputació amb els seus vuit espectacles a l’aire lliure sobre obres del gran bard, però també ha tocat obres de Büchner o Marlowe i ara s’atreveixen amb 'Els bandits', de Schiller, en una proposta amb clarobscurs.
La versió lliure i, lògicament, reduïda de Carles Mallol és clara i àgil pel que fa a l’argument, a la història de dos germans enfrontats, però menys en la definició dels perfils dels personatges i en especial del de Karl, el germà convertit en bandit, víctima de l’odi i ambició de Franz però també dels seus actes i les seves contradiccions.
La direcció d’actors, de Mallol, es així mateix hàbil i acurada però presenta problemes de dicció en alguns intèrprets originats probablement per la dificultat de projectar el florit llenguatge de la peça amb la tensió que se’ls demanar i les accions que se’n deriven. I és una llàstima perquè la funció té ritme i es segueix amb interès. I perquè dóna un perfil prou diferent i molt contemporani d’Amalia, la nòvia de Karl, pretesa i violada per Franz. Una Amalia dominadora i aguerrida que, a la fi, joiosament, serà qui liquidi literalment els bandits i sotmeti Karl en una escena molt diferent de l’original, però amb un agraït toc humorístic que recorda la sagnia final de 'Hamlet' o 'Titus Andrònic'.
La versió lliure i, lògicament, reduïda de Carles Mallol és clara i àgil pel que fa a l’argument, a la història de dos germans enfrontats, però menys en la definició dels perfils dels personatges i en especial del de Karl, el germà convertit en bandit, víctima de l’odi i ambició de Franz però també dels seus actes i les seves contradiccions.
La companyia Parking Shakespeare s’ha guanyat una merescuda reputació amb els seus vuit espectacles a l’aire lliure sobre obres del gran bard, però també ha tocat obres de Büchner o Marlowe i ara s’atreveixen amb 'Els bandits', de Schiller, en una proposta amb clarobscurs.
La versió lliure i, lògicament, reduïda de Carles Mallol és clara i àgil pel que fa a l’argument, a la història de dos germans enfrontats, però menys en la definició dels perfils dels personatges i en especial del de Karl, el germà convertit en bandit, víctima de l’odi i ambició de Franz però també dels seus actes i les seves contradiccions.
La direcció d’actors, de Mallol, es així mateix hàbil i acurada però presenta problemes de dicció en alguns intèrprets originats probablement per la dificultat de projectar el florit llenguatge de la peça amb la tensió que se’ls demanar i les accions que se’n deriven. I és una llàstima perquè la funció té ritme i es segueix amb interès. I perquè dóna un perfil prou diferent i molt contemporani d’Amalia, la nòvia de Karl, pretesa i violada per Franz. Una Amalia dominadora i aguerrida que, a la fi, joiosament, serà qui liquidi literalment els bandits i sotmeti Karl en una escena molt diferent de l’original, però amb un agraït toc humorístic que recorda la sagnia final de 'Hamlet' o 'Titus Andrònic'.
