Llibertat!

Un segle i una dècada més tard després de la seva última representació torna Llibertat! de Santiago Rusiñol. Un text sobre la hipocresia moral col·lectiva a partir de l'arribada d'un element estrany (un nen negre) a una comunitat autoproclamada progressista. L'obra comença com una brillant farsa en la qual es retraten tots els tipus socials d'una vila enlluernada per la prosperitat (enverinada) que els regala el seu indiano. Una comèdia escrita pel Rusiñol que polia el seu sentit crític en les pàgines de L'esquella de la torratxa. Avançament del traç grotesc de Dürrenmatt.

Excel·lent inici que es desdibuixa amb el pas de les escenes i el creixent protagonisme del drama en l'obra. S'imposa la visió ètica del llegit Martinet, personatge sòsia de l'autor que sembla imbuït per les teories de l'utopista Thoreau. Quan el púlpit laic domina l'escenari, Llibertat! es transforma en moralina dramàtica, encara que sigui tan vigent al 2013 com al 1901, sobretot en l'actual context de crisi general i específica del TNC.

Josep Maria Mestres sembla seguir la mateixa ruta del desencant. La seva proposta neix amb força amb la Sala Petita convertida en plaça major de la farsa i es desinfla fins a perdre tot la pistonada en les últimes escenes, innecessàriament traslladades a un present –acompanyat per un tòpic viatge sonor– que la claredat del text i el seu discurs no necessita. Tampoc no ajuda que el protagonista (Òscar Kapoya) encara no estigui preparat per assumir aquesta responsabilitat.