Autor: Chirstopher Hampton. Basat en la novel·la de Sándor Márai. Direcció: Abel Folk. Amb: Abel Folk, Jordi Brau, Rosa Novell.
'L’última trobada' és l’adaptació de Christopher Hampton de la novel·la homònima de Sándor Marai, el més famós escriptor hongarès del segle XX. L’obra planteja la trobada de dos amics 41 anys i 43 dies després que un d’ells, Konrad, desaparegués sense cap explicació. L’altre, Henrik, ha romàs al seu castell esperant la visita que ha de resoldre un enigma amb el qual ha conviscut tot aquest temps. No es tracta, però, d’una peça de suspens, sinó d’una llarga reflexió sobre l’amistat, la traïció, la covardia, l’amor i les passions humanes. A la fi, no és un duel perquè el discurs rau gairebé exclusivament en les paraules de Henrik, mentre Konrad resta silenciós i sense replicar al seu amic.
El text teatral no pot eludir el seu origen literari i malgrat la volada de les reflexiones morals i del plantejaments ètics que proposa, esdevé un monòleg amb petites intervencions de l’amic i de la criada que ha cuidat l’aristòcrata des de petit. Aquest paper l’interpreta Rosa Novell, una gran actriu que ha patit un càncer que li ha afectat la vista, però que malgrat això, ha volgut estar sobre l’escenari. Ànims valenta Rosa!
Abel Folk és, doncs, el protagonista i també el director d’una proposta fonamentada en les emocions. L’actor composa un personatge travessat pel dolor però serè, sense histrionismes, de manera que ho fia tot al petit detall per a transmetre a l’espectador el ventall d’emocions. Ho aconsegueix, fins al plor de molts d’ells. Com a director, Folk planteja la funció eliminant la quarta paret i implicant el públic en allò que està a punt d’escoltar. Una opció que funciona bé sobretot en la part inicial. En resum, una funció que deixa en què pensar.
