Autor: David Bo. Direcció i interpretació: Jaume Viñas i Toni Galmés.
El 'pitch' és una versió adulta de l'adolescent demanant una paga extra als pares per a les seves coses. Una cerimònia petitòria comuna en els circuits de la producció audiovisual. 'Quan arribi la tardor' és el títol del projecte de pel·lícula a la recerca de finançament. Aquesta estratègia de màrqueting presencial és el lleuger embolcall dramatúrgic d'un espectacle amb dos objectius més interessants, barrejats amb altres menys estimulants: la biografia d'un personatge que creix en protagonisme davant l'espectador –amb un discurs sobre l'art que enganxa molt més que el seu drama de superació–, i situar en un pla de normalitat les propostes escèniques multidisciplinàries.
Sense aspiracions de radicalitat performàtica, amb un to amable i assequible, aquest muntatge és la narració d'un rapsode de l''storytelling' (Jaume Viñas), la creació en viu d'un 'storyboard' (Toni Galmés) i l'acompanyament musical d'un guitarrista (Gerard Bosch). Quan l'esforç dels tres se centra a evocar la pedagogia heterodoxa del professor retratat, quan es parla de Rothko, Pollock o Cezanne, el projecte adquireix un altre nivell i el públic gairebé està desitjant que aquesta ment oberta aparegui a La Seca amb el seu carro de diapositives sota el braç per continuar amb la lliçó magistral sobre el valor de l'art.
Sense aspiracions de radicalitat performàtica, amb un to amable i assequible, aquest muntatge és la narració d'un rapsode de l''storytelling' (Jaume Viñas), la creació en viu d'un 'storyboard' (Toni Galmés) i l'acompanyament musical d'un guitarrista (Gerard Bosch). Quan l'esforç dels tres se centra a evocar la pedagogia heterodoxa del professor retratat, quan es parla de Rothko, Pollock o Cezanne, el projecte adquireix un altre nivell i el públic gairebé està desitjant que aquesta ment oberta aparegui a La Seca amb el seu carro de diapositives sota el braç per continuar amb la lliçó magistral sobre el valor de l'art.
