Creació i interpretació: Claire Ducreux.
Un rodamón tria un encreuament de carrers com a refugi provisional, converteix dues tanques en les portes del seu univers, un pont es torna vaixell i una escultura el seu company de viatge. A 'Refugiada poètica' el personatge del rodamón és la metàfora de la vulnerabilitat i serveix a Claire Ducreux en allò que ella mateixa considera el seu 'senzill repte artístic i humà: buscar autenticitat i humilitat per compartir simples emocions i veritables moments de màgia teatral'. La peça 'Refugiada poètica' neix del desig de donar vida a l’escenari als seus dos últims i aclamats solos de carrer 'Barco de arena' (Big Prize MiramirO, 2009) i 'La sonrisa del náufrago' (2012) que, juntament amb 'De paseo' (premi especial de la Fira d’Artistes de carrer d’Humor de Leioa – Umore Azoka, 2004), formen la Trilogía del vagabundo.
