La mida no importa. Londres s'ha especialitzat a muntar musicals de gran format en espais mínims. Els resultats són de vegades espectaculars. Importa el talent i l'enginy. El Teatre Gaudí Barcelona s'ha convertit -salvant les distàncies- en el principal escenari local d'exemples afortunats de jibarització escènica. No és el cas de 'Somriures i llàgrimes', versió catalana del clàssic de Rodgers i Hammerstein II, de Julio Rodríguez i l'omnipresent Maria Torras (protagonista, codirectora, traductora, coreògrafa).
Aquest voluntariós muntatge podria ser un digne atractiu nadalenc de qualsevol dels molts centres de teatre per a aficionats i les seves entregades companyies. Una estupenda alternativa a Els Pastorets. Però és difícil avaluar com una producció del circuit comercial. Entranyable, sí. Simpàtica, també. I poc més.
