De: Quim Masferrer. Dir: Ramon Fontserè. Amb: Quim Masferrer.
A un home li acaben de comunicar que li queden 90 minuts de vida. Què fer? Què dir? El nou espectacle de Quim Masferrer té una molt bona factura i arrenca amb l’olor inequívoc dels espectacles de Teatre de Guerrilla. Com si no passés res. Com si la quotidianitat seguis respirant i sense cap angoixa, sense nervis. Un home del carrer amb anima de clown. L’humor del protagonista és planer, directe però no gaire corrosiu. Com a molt, una mica satíric.
Tot i que a la fitxa artística diu que el text i la dramatúrgia són de l’actor i, sense voler desmentir-ho, pensem que la presència a la direcció de Ramon Fontserè, ha influït almenys en alguns dels temes que apareixen a l’obra. Veiem la seva mà molt clarament en el torero i en la follia de la part final contra els oligopolis del país.
Sumem l’esperit Guerrilla a la manera de fer de Joglars i tindrem un xou reeixit que fa riure i que fins i tot té alguns moments delicats que ens recorden que aquest home està a uns minuts de morir. En aquest sentit destacarem la presència silent de la mort que passeja per l’escenari i l’inevitable cronòmetre que mata el temps.
Fontserè ha fet una molt bona feina de direcció pel que fa a la interpretació, però també en els tempos de l’espectacle. Caldria dir-li, però, que hi ha certes redundàncies que no milloren la resposta del públic sinó ben al contrari. Parlem de reiteracions sobre idees que tenen molt d’impacte, com la coreografia de la cadira de rodes o la venjança contra laCaixa, Endesa o Renfe, que perdent pistonada en allargar-se i repetir-se. Detalls que, corregits, farien de 'Temps' un gran espectacle, en el qual destaquem també la senzilla i eficaç escenografia de Llorenç Corbella i l’espai sonor.
