Kate Tempest és la nova musa de la frustració i el desencís generacional a Anglaterra i 'Wasted', la seva primera obra de teatre. Es tracta d’una història amb joves que han superat l'edat adolescent però que no s'han assabentat de què va el món i, lògicament, es senten defraudats amb la societat i amb ells mateixos. Són el que anomeno tres inconsistents, aquells éssers fastiguejats pel seu present i sense eines per construir un futur satisfactori i per resoldre les seves carències emocionals. “Tu si que vas tenir sort, Toni”, crida Dani a la festa commemorativa de la seva mort. Ja veuen. El mort és l’afortunat, perquè la vida està magra.
La versió dirigida per Ivan Morales incideix en un teatre de pura energia i busca una relació propera amb l’espectador en un espai gens convencional. Una mena d’espectacle en el qual la forma, a la fi, és més important que el fons i el text se supedita a les accions. Rai si hi ha energia. Amfetamínica la d'Edu. Energia d’uns magnífics intèrpretes (Oriol Esquerda, Sandra Pujol i Xavier Teixidó) que es passegen entre les cadires exhibint la seva infelicitat, l'angúnia de les seves vides. I resulten molt convicents.
Amb 'Wasted' es connecta perquè els perdedors bons generen empatia, i per l’energia, per aquesta exhibició de sinceritat, obviant que la paraula i el seu sentit queda massa vegades ofegada per la veu que es recull sobre el coll o es difumina en l'aire, colpejada per l'excitació i la interessant banda sonora.
