Escapada a l’Anoia: terra de frontera i de recursos naturals

Com ja podeu suposar pel seu nom, als que us agradi el conill de segur que en aquest restaurant us en podran servir, però la seva oferta va molt més enllà, incloent fins i tot boníssims plats de mar –tasteu les mandonguilles de sèpia o les gambes amb la seva tinta. No obstant, els plats que li han valgut algunes distincions són els canelons, els peus de porc amb prunes i pinyons i l’espatlla de conill. Més de cent anys d’història avalen la bona feina d’aquest reconegut restaurant de Capellades.     

El restaurant de l’hotel Robert es troba als peus de la muntanya de La Pobla de Claramunt, coronada pel seu magnífic castell. Un bon lloc, doncs, on abans o després de fer l’excursió al castell omplir el dipòsit amb unes exquisides cebes farcides o amb el no menys excel·lent ànec amb naps. Cuina tradicional catalana de qualitat.

Si cerqueu un típic asador castellà, El Abuelo, a Igualada, és el vostre lloc. La qualitat dels seus plats i de les seves matèries primeres, cuinades amb forn de llenya, li han valgut nombroses distincions, i també és conegut per l’extensa carta de truites: més de 40! Els carnívors hi xalareu, especialment amb el cochinillo o amb el rostit que, això sí, cal encarregar amb força antel·lació.   

Amb les obres de l’autovia entre Barcelona i Lleida acabades, el restaurant La Panadella ha perdut una mica el privilegi de trobar-se molt ben situat a mig camí entre ambdues capitals, i convertir-se en un punt pràcticament d’aturada obligada per a molts conductors, ja fos per fer-hi un breu descans o, si era l’hora, dinar o sopar. No obstant, ara com abans paga la pena entrar al seu menjador i degustar els plats, tradicionals o més atrevits, de cuina mediterrània que elaboren. Disposa també d’habitacions.

El nom d'aquesta casa de turisme rural és el mateix que el del rierol que neix a tocar de la finca. A més a més del rierol, als voltants hi trobareu molts més atractius naturals, amb un bosc exuberant format per pins blancs, roures i alzines. La casa es divideix en tres allotjaments independents (aire, terra i foc), que tenen alguns espais comuns, com ara la piscina, l'spa, el porxo o les pistes esportives.

Masia del segle XVII, evidentment remodelada per convertir-la en allotjament rural, i que té capacitat per a una quinzena de persones –la casa es lloga sencera. Un dels seus punts forts és l'entorn en què es troba i les vistes panoràmiques que s'hi poden observar. A l'exterior hi trobareu piscina, jardí i barbacoa, mentre que a l'interior tampoc us mancarà res per passar uns dies agradables.

En aquest indret aïllat i d'aire romàntic és possible trobar-hi el descans i la tranquil·litat, si és això allò que esteu cercant. No es lloga la casa sencera, sinó per habitacions –totes espaioses i amb bany–, i us hi podeu allotjar amb règim de mitja pensió i també fan dinars per encàrrec. Us recomanem que com a mínim als sopars hi sigueu, per un costat perquè, com hem dit, es tracta d'una masia aïllada, però per un altre perquè podreu degustar els magnífics plats casolans que serveixen.    

Situat a Calaf, aquest hotel de dues estrelles és ideal tant per al turista com per al viatjant de negocis o feina. Disposa de deu habitacions, cadascuna diferent i decorada amb bon gust, i completament equipades. També cal destacar el tracte familiar dels seus responsables. Senzill, però hi estareu com a casa!

Els seus responsables el defineixen com "un petit paradís entre vinyes". I hem de donar-los la raó. L'hotel aprofita una masia del segle XVI envoltada de la planta més popular a la comarca i també de boscos, i ofereix unes vistes espectaculars des de qualsevol de la dotzena d'habitacions de què disposa. A això cal afegir el seu spa, i un restaurant, el Tribia, de qualitat, a més a més del celler en què elaboren els seus vins.

Amb precedents des del 1949 i situada al barri patrimonial del Rec, l’actual secció igualadina del mNACTEC va néixer als 90 a l’antiga cotonera Cal Boyer, del segle XIX, que n’és la seu central, amb quatre circuits: L’home i l’aigua, Dels clots als bombos, La pell en la història i Un univers de pell. L’altre centre és a l’antiga adoberia Cal Granotes, del XVIII, l’única museïtzada de Catalunya. Com que el temps s’hi ha aturat, s’hi entén in situ com s’hi adobava la pell en època preindustrial.

Tant si vam anar-hi amb l’escola –probable!– com si no, s’ha de visitar de més o menys grans. Ho fan més de 30.000 persones l’any. Secció del mNACTEC, és museu des del 1961: es tracta, de fet, del molí setcentista de la Vila, un dels 16 que hi havia a la rodalia, important centre paperer encara avui. Difon un fons dels últims set segles, divulga la cultura paperera amb visites i tallers, i –ep– fabrica paper a l’antiga, amb la venda del qual aconsegueix la meitat dels ingressos.

Més que equipaments, els castells són monuments; aquest, un dels 13 del Museu d’Història de Catalunya. Mil·lenari amb escreix, el castell de Claramunt és una de les icones de la comarca, una de les fortificacions més espectaculars del país i la principal de la recomanable Ruta dels Castells de Frontera de la comarca. S’hi accedeix a peu: la caminada de 25 minuts fins al capdamunt del turó té recompensa. L’itinerari el completen les fortaleses d’Òdena, la Tossa, Miralles i Vilademàger.