Guia de platges de Barcelona

Juntament amb la de Sant Sebastià, la platja de la Barceloneta és la més gran i la de més tradició de la ciutat. Fer-hi un bany és una de les coses imprescindibles per fer a la Barceloneta, clar. Pren el seu nom del barri marítim per excel·lència, aixecat el segle XVIII pels barcelonins expulsats de la Ribera després del 1714. La Barceloneta ha presumit de passat mariner, però també ha estat fortament vinculada a les indústries de la metal·lúrgia i el gas, com posen en evidència alguns dels noms que romanen a la zona com l’espigó del Gas que divideix la platja en dos. La construcció del passeig Marítim va permetre, a finals del segle passat, unir aquest antic barri amb el Port Olímpic. També va fer desaparèixer els populars xiringuitos on els barcelonins feien la paella dels diumenges abans del furor olímpic. Ara podeu trobar un altre tipus de restaurants i serveis sota els porxos del nou passeig.

Longitud: 422 metres
Transport: Bus 10, 14, 16, 17, 36, 39, 40, 45, 51, 57, 59 i 64; Metro L4 (Barceloneta i Ciutadella)
Serveis: Aparcaments, lavabos, dutxes, servei de vigilància, suport a discapacitats, camp de Vòlei, àrea de jocs infantils, consigna, quioscos de begudes, restaurants, punt d'informació, lloguer de bicicletes, lloguer de para-sols i gandules.

La platja de Ciutat Vella, al costat del Port, també comprèn el que històricament sempre s’ha conegut com a platja de Sant Miquel, corresponent a bona part del sector litoral del barri de la Barceloneta. Més d’un quilòmetre de sorra i mar on es pot arribar a peu des del centre de la ciutat i on s’hi barregen barcelonins de tota la vida amb estrangers passavolants. L’extrem més sud-oest, arran de l’Hotel Vela, permet una vista perfecta de tot el litoral barceloní des de les tres xemeneies, passant per la placa fotovoltaica del Fòrum, el port Olímpic i la platja de la Barceloneta. Davant els clubs de natació també s’hi practica el nudisme de forma oficiosa i fins i tot hi ha una zona gai. Al matí i al migdia hi trobareu un munt d’homes-armari bona part dels quals dels quals treballen a les discos de la ciutat.

Longitud: 1085 metres
Transport: Bus 14, 16, 17, 39, 40, 45, 51, 57, 59, 64 i 157; Metro L4 (Barceloneta)
Serveis: Aparcaments, lavabos, dutxes, servei de vigilància, quiosc de begudes i gelats, punt d'informació,lloguer de para-sols i gandules.

Ildefons Cerdà va tenir el seu propi somni utòpic de ciutat i ja havia pensat anomenar Icària, com l’illa ideal imaginada pel socialista utòpic Étienne Cabet, l’antic camí del cementiri del Poblenou, on s’havien establert a finals del segle XIX alguns utòpics cabetians. El somni olímpic va recuperar aquesta Nova Icària, una de les platges més freqüentades. Té una llargada de 400 metres de llargada i està situada al centre del litoral de Barcelona. Juntament amb la de Bogatell, és una de les més tranquil·les. És una de les platjes amb més equipaments de Barcelona i disposa de força equipaments per a l'oci. Durant dècades, a l’espai que ocupa aquesta platja, hi havia el Somorrostro, un barri on s’hi agombolaven milers de famílies en barraques que no disposaven dels més mínims equipaments. La nova platja ha esborrat quasi del tot la seva memòria, però, no massa lluny, un carrer recorda Carmen Amaya, la genial ballarina que hi nasqué.

Longitud: 415 metres
Transport: Bus V23, H16, V27, 59 i V25; Metro L4 (Bogatell)
Serveis: Aparcaments, lavabos, dutxes, servei de vigilància, camp de vòlei, àrea de jocs infantils, consigna, quioscos de begudes, lloguer de para-sols i gandules.

La platja del Bogatell deu el seu nom a un antic torrent que baixava des de Vilapicina per l’actual avinguda d’aquest nom fins al mar. El nucli del Bogatell estava habitat per pescadors que convivien amb les males olors provinents de la claveguera municipal que desembocava allà mateix. Com gran part del litoral barceloní, la platja del Bogatell va ser objecte de profundes renovacions des dels anys vuitanta i actualment és una de les més visitades de la ciutat. Segons els estudis municipals, l’edat mitjana dels usuaris d’aquesta platja és de les més altes: uns 38 anys. I bona part (el 30%) són de fora de la ciutat.

Longitud: 702 metres
Transport: Bus V25, H16, V27, V23 i 59; Metro L4 (Poblenou i Llacuna)
Serveis: Lavabos, dutxes, servei de vigilància, camp de vòlei, àrea de gimnàstica, taules de ping-pong, cistella de bàsquet, futbol platja, consigna, quioscos de begudes, lloguer de para-sols i gandules.

A principis del segle XX ja hi havia en aquesta zona del litoral uns Banys de la Mar Bella que van perviure fins als anys quaranta quan un temporal els va liquidar. En aquella època, aquesta llenca de platja gaudia de prestigi entre els barcelonins, però va entrar en decadència a mitjans de la centúria passada. El procés de renovació del litoral engegat a partir dels Jocs Olímpics de 1992 va recuperar les platges de la Mar Bella i la Nova Mar Bella. La primera pot presumir de combinar ambients d’allò més diferents. A més d’una zona nudista, a l’altra punta de platja hi ha una zona de jocs infantils (atenció a l’original tobogan), on la mainada pot esbargir-se. També trobareu grups de jovent jugant a pilota o al voleibol.

Longitud: 512 metres
Transport: Bus H16, V27, V31, V25 i V29; Metro L4 (Poblenou)
Serveis: Aparcaments, lavabos, dutxes, servei de vigilància, camp de vòlei, àrea de gimnàstica, taules de ping-pong, àrea de skate, consigna, biblioplatja, quioscos de begudes, lloguer de para-sols i gandules. Zona naturista.

El nom de la Mar Bella recorda la zona sobre la qual es va construir la Barceloneta. Una marbella, tot junt, és la denominació que reben els terrenys guanyats al mar com el que serveix de base del barri mariner. Amb la paraula separada coneixem ara aquestes dues platges. La Nova Mar Bella és la platja preferida per les dones (60% d’usuàries) i els joves. És la platja ideal si vosaltres o els vostres acompanyants patiu alguna discapacitat, perquè hi ha passeres que creuen la sorra fins el mar, voluntaris que us ajudaran i fins i tot grua elevadora si fos necessari. Això sí, cal demanar el servei prèviament al centre d’informació que hi ha a la platja i l’acompanyant ha de ser major d’edat.

Longitud: 420 metres
Transport: Bus V29, H16, V27, V31, 136 i B20; Metro L4 (Selva de Mar)
Serveis: Lavabos, dutxes (adaptades), servei de vigilància, camp de vòlei, lloguer de para-sols i gandules, fonts públiques i quioscos de begudes. 

La més nova de les platges de Barcelona neix de posar en pràctica la utopia revolucionària que anhelava trobar sorra sota les llambordes. Aquesta platja sorgeix de la retirada dels blocs de ciment de l’escullera de Prim dins del procés de mutació de Diagonal Mar. La seva joventut provoca que la de Llevant sigui la platja amb menys equipaments i serveis: per no haver-hi, no hi ha ni xiringuitos. Això sí, és la platja més relaxada i reservada, molt adient per a famílies i solitaris a la recerca de tranquil·litat. Un gran descampat que fa les funcions d’aparcament facilita arribar-hi en cotxe.

Longitud: 375 metres
Transport: Bus V29, H16, B23, B20, V31, 136, 7, i V27; Metro L4 (Selva de Mar i El Maresme / Fòrum)
Serveis: Aparcaments, lavabos, dutxes, servei de vigilància, camp de vòlei, lloguer de para-sols i gandules.

És la platja sense sorra. I és que al Fòrum t’hi pots anar a remullar, però no a una platja tal i com s’entén tradicionalment sinó a un espai guanyat al mar a base de ciment. A la zona de banys del Fòrum s’ha amansit un pany de mar per transformar-lo en una gran piscina d’aigua salada de poca profunditat, ideal per fer un xip-xop. Potser no sabíeu que el Fòrum va enterrar sota l’asfalt el Camp de la Bota, nom amb el que es coneixia aquesta zona marítima limítrofa entre Barcelona i Sant Adrià de tan trist record pels catalans. Aquí és van afusellar represaliats pel franquisme, com recorda el memorial que, a l’esplanada que condueix a la zona de banys, ret homenatge a les més de 1.700 víctimes.

Longitud: 375 metres
Transport: Bus H16, B23, B20, V29, V33 i 7; Metro L4 (Maresme/Fòrum)
Serveis: Aparcaments, lavabos, dutxes, servei de vigilància, zona d'esquí nàutic, sortida d'embarcacions, punt d'informació.