Punts negres de Barcelona

Caca / SCOTT CHASSEROT

1. Pixarades pels racons. 08:00, CARRER CARABASSA
DENÚNCIA. Quan passegeu per Barcelona i heu d’esquivar els pipís que inunden les parets i els terres de molts carrers segur que us heu fet la pregunta del milió. És de gos o de persona? I és que encara hi ha humans que pixen pels racons. De dia passa amb molta freqüència al districte de Ciutat Vella, on la intimitat de molts carrerons els ha convertit en lavabos públics, en els quals alguns indigents fins i tot arriben a defecar. De nit, l’hàbit s’estén per tota la ciutat, especialment per aquelles zones on es concentren bars i locals d’oci, i arriba al seu punt àlgid quan tots els establiments estan tancats però encara hi ha molta gent al carrer. L’aroma que predomina a la Barcelona nocturna és el de pixum.
SOLUCIÓ. El 2007 la Guàrdia Urbana va posar 7.631 denúncies per fer les necessitats al carrer, amb multes de 180 euros. L’Ordenança Cívica ho prohibeix, però com a alternativa només proposa facilitar el lliure accés a lavabos situats en equipaments públics (en horari d’oficina!) i obrir-ne d’altres les 24 hores. Els pocs lavabos públics instal·lats, funcionen (els de la plaça del Teatre i la Plaça dels Àngels reben uns 800 usuaris al dia) però n’hi ha pocs. O col·loquen més lavabos públics o la gent se sumarà al píxing. El web www.pixingbcn.blogspot.com fins i tot inclou un plànol de racons discrets perquè les dones també puguin orinar al carrer. No, no us recomanem que seguiu els seus consells.

2. Merda de gos. 10:02. GESPA DEL MAREMÀGNUM
DENÚNCIA. Diumenge de sol, surts al parc amb ganes de gaudir de l’espai verd, t’asseus a la gespa i ho fas sobre una caca de gos. Si als jardins fan fàstic, no en fan menys escampades pels carrers que, a més, fan pudor d’excrements de gos. És cert que molts amos recullen les defecacions, però també és cert que quan els excrements no es poden recollir fàcilment, es queden a terra, tapats per un paper, com una trampa preparada per al vianant despistat. A veure si algú s’inventa els bolquers per a gos...
SOLUCIÓ. A Barcelona tenim tants pipicans com dàlmates a la pel·li de Walt Disney: 101 (si voleu saber on són, l’Agència de la Salut Pública ho indica al seu web, www.aspb.es). Però aquest nombre sembla insuficient per a la gran població de gossos que hi ha, sobretot a districtes com Gràcia, on només n’hi ha cinc, i Ciutat Vella, on només n’hi ha quatre. I si a sobre ningú els utilitza...

3. Degradació al carrer. 04:00. PLAÇA GEORGE ORWELL
DENÚNCIA. Hi ha racons de la ciutat on la degradació es mostra en tota la seva esplendor, i sembla no tenir solució. El carrer Escudellers i la plaça George Orwell (més coneguda com a plaça del Tripi), els voltants de la plaça dels Àngels i el carrer Robadors en són alguns exemples. En aquests llocs, els nòmades urbans s’han apropiat de l’espai públic, beuen alcohol, pixen, vomiten, es barallen i després dormen la mona en grup, mentre els seus gossos pul·lulen en llibertat. Molts joves i turistes de borratxera els fan companyia, així com també venedors ambulants d’alcohol i drogues. Però, a més, aquestes zones pateixen robatoris continus, tant als vianants com als comerços, i hi ha gent que fins i tot té por d’anar-hi.
SOLUCIÓ. Una de les primeres mesures va ser posar videovigilància a la plaça Orwell (precisament a la plaça dedicada a l’autor d’”el Gran Germà ens vigila”), però no ha servit de gaire. Ara el districte de Ciutat Vella ha engegat un nou Pla de Treball per a la Prevenció i Intervenció en Situacions de Risc a l’Espai Públic, que traduït vol dir: reforçar la presència de la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra, la intervenció d’educadors socials i de les brigades d’il·luminació. Té remei la plaça del Tripi?

4. Guixar fora de test. 11:10. Plaça Gariga i Bachs
DENÚNCIA. Si, per una banda, ens encanten els grafits que omplen d’art i de color parets i entorns degradats, per l’altra ens molesten les pintades que proliferen a portes, persianes i monuments de tota la ciutat. Les guixades fora de test han envaït espais emblemàtics com la façana de Santa Maria del Mar o la font gòtica situada al seu davant, per sort ja restaurats. No fa ni cinc mesos que es va restaurar el Monument als Màrtirs de la Independència, situat a la plaça Garriga i Bachs, davant la porta del claustre de la Catedral. El motiu de la restauració era commemorar el 200 aniversari de la Guerra del Francès l’any 2009, però el monument ja no arribarà net a la data... Els herois del grup escultòric de Josep Llimona han estat víctimes d’un escriptor poc inspirat.
SOLUCIÓ. L’article vint de l’Ordenança Cívica prohibeix realitzar tota mena de grafit, pintada, taca, gargot, escrit, inscripció o grafisme sobre qualsevol element de l’espaipúblic, amb multes que poden arribar fins als 3.000 euros. L’Ajuntament destina cada any 3.400.000 euros a netejar pintades i les brigades de neteja s’ho prenen a pit: així ens hem quedat amb espais grisos a molts parcs... El col·lectiu de grafiters Vaqueros de Barcelona (www.vaquerosdebarcelona.org) també està en contra de les pintades que marquen el territori i, en canvi, lluiten per aconseguir legalment murals on pintar. L’associació Difusor (www.difusor.org) també proposa noves maneres d’intervenir artísticament en l’espai públic.

5. Tria de deixalles inútil. 24:00. Major de sarià
DENÚNCIA Ens hem adaptat als tres o quatre cubells d’escombraries per fer el triatge de la brossa, però, un cop conscienciats del nostre paper de Capità Enciam per salvar el planeta, resulta que els veïns de zones com el Gòtic, Gràcia o el nucli antic de Sarrià no poden reciclar. És veritat que hi ha algun punt amb contenidors soterrats (que s’omplen immediatament), però només els utilitzen els molt conscienciats o bé en casos d’urgència (una sardinada es considera força major). Per norma general, els veïn deixen les bosses a terra, a la porta de casa, sense destriar. A tot això hi hem d’afegir el fet que gairebé a cap barri no es faci la tria de la matèria orgànica. No hi ha res més descoratjador que dedicar temps (i espai) a fer la recollida selectiva i constatar que, a vegades, és inútil.
SOLUCIÓ L’any que ve l’Ajuntament contractarà una nova empresa per fer la recollida de deixalles. A partir del 2009 s’augmentarà el número de contenidors als barris, especialment els de matèria orgànica (de color taronja), dels misèrrims 82 actuals a 5.400 i, a mesura que ens hi acostumem, es reduirà el nombre de contenidors de color gris, de rebuig. De moment què s’ha fet? Una campanya! Potser heu rebut a casa el llibret de ‘Reciclar és sumar. Recicla’t’... No ho confongueu amb propaganda comercial! (O sí?)

6. Contenidors traïdors. 20:00. Carer Mallorca
DENÚNCIA Intentar llençar una simple bossa d’escombraries en els contenidors grocs i blaus és brut, brut, brut. Aquelles obertures amb serrells –catapultes de fang els dies que plou– són ínfimes per a cartrons i plàstics voluminosos. D’acord que les caixes de cartró s’han de plegar i les ampolles s’han d’esclafar, però cal haver de llençar un per un el tetrabrick de la llet, el cartró dels cereals, l’ampolla d’oli i la de xampú?
SOLUCIÓ Segons les condicions del nou contracte del servei de neteja de Barcelona, es faran els contenidors iguals estèticament i accessibles per a tothom. Doncs, ja de pas, podrien ser més generosos amb la mida de la boca dels contenidors de paper i d’envasos.

7. Ja n’hi ha prou de coloms. 12 hores. Estàtua de Colom
DENÚNCIA A qui no se li ha cagat algun cop un colom al cap? Les seves caques corrosives arriben a tot arreu i destrossen monuments, edificis, mobiliari urbà, els seients de les motos i la pintura dels cotxes. Per si no en teníem prou amb aquesta plaga, formada per més de 180.000 coloms, en les últimes dècades la ciutat també ha estat colonitzada per les gavines de Magallanes i les cotorres. Les gavines han canviat la seva dieta a base de peix pels residus urbans, i són capaces d’atacar-te per prendre’t el menjar o per defensar-se, si et veuen al terrat, a prop del seu niu. Les cotorres, en canvi, fan nius de fins a 50 kg. de pes (compte, que no et caiguin a sobre!) i molesten molts veïns, sobretot els de la Diagonal, amb els seus crits escandalosos.
SOLUCIÓ Per combatre els coloms, a més de portar a terme captures massives i multar a qui els dóna de menjar, l’Agència de Salut Pública està estudiant un mètode químic per esterilitzar temporalment els reproductors. Si necessiteu lluitar contra la plaga a casa vostra, podeu consultar el web de l’Associació d’Empreses de Control de Plagues de Catalunya, que inclou un llistat d’empreses que instal·laran xarxes, pues i dispositius que els faran fugir. A www.aspb.es trobareu mesures preventives per evitar gavines i cotorres.

8. A saltar obstacles. 9:00. Pg. Sant Joan - Provença
DENÚNCIA Si teniu pressa i heu de caminar ràpidament pel centre de Barcelona, us heu equivocat de ciutat! Cada cop resulta més complicat moure’s per unes calçades i voreres plenes d’obstacles. I si, a sobre, aneu en cadira de rodes, porteu un cotxet o, senzillament, un carret de la compra, és desesperant: bastides, sacs, contenidors de runes, terrasses de bars i restaurants, jardineres, mercats al carrer, motos aparcades a la vorera, ciclistes, quioscos ambulants de gelats, petards... Per no parlar del caos que es munta al voltant del Camp Nou els dies de partit o a la Monumental els dies de corrida, als concerts o altres esdeveniments. Les voreres s’omplen de cotxes de tal manera que de vegades les illes es transformen en presons de les quals no hi ha manera de sortir. Els dispositius instal·lats perquè els cotxes no ocupin la vorera sovint també són un obstacle. Caminar: missió impossible!
SOLUCIÓ Al 9è Congrés Internacional del Caminar, Barcelona Walk 21, celebrat fa quinze dies al CCCB, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va dir que el ciutadà havia de reconquerir els espais públics. Per lluitar contra l’ocupació abusiva de les voreres, l’Ajuntament ha engegat aquest mateix octubre una altra campanya, ‘Via lliure a l’accessibilitat’, dirigida sobretot a comerços, bars, restaurants i hotels que ocupen les voreres amb expositors, pissarres, atraccions infantils, vetlladors, taules, cadires, testos, etc. S’informarà la ciutadania amb 35.000 díptics sota el lema “Un carrer sense obstacles és un carrer per a tots” i també s’intensificaran les inspeccions municipals i les multes. Ah!, i creuem els dits perquè funcioni.

9. I encara els trilers! 12:00. La Rambla
DENÚNCIA Abans eren trilers autòctons i ara són grups de professionals procedents de països de l’Est, que saben perfectament com enganyar al personal. Ser triler deu proporcionar molts beneficis perquè la quantitat de gent que s’hi dedica és nombrosa i, tot i que sembla que de vegades desapareixen, sempre tornen a sortir com els bolets. I pensareu: a qui estafen a aquestes alçades? Sembla que als turistes...
SOLUCIÓ Des de l’Ajuntament s’han fet campanyes informatives en diferents idiomes, que incloïen banderoles penjades al llarg del tota la Rambla, per alertar els despistats que el joc és una estafa. La Guàrdia Urbana actua de manera diària, fent denúncies, intervencions i detencions. L’Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de La Rambla confirma que aquestes actuacions estan funcionant i que els trilers estan desapareixent, tot i que queda un reducte a la Rambla de Santa Mònica.

10. Animals abandonats. 17:00. Ctra. de l’Arrabasada
DENÚNCIA Per moltes campanyes de sensibilització ciutadana que es facin, diàriament apareixen gats i gossos abandonats i atemorits a l’interior d’edificis de veïns, als carrers, als voltants dels mercats i, sobretot, als parcs i jardins de la ciutat. I, en canvi, es continuen venent animals sense una llei que els obligui a portar un xip identificatori, que vinculi l’animal a un propietari al qual es exigir una responsabilitat en cas d’abandó. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) recull uns 1.400 gossos als carrers cada any, dels quals només la meitat són recuperats pels seus propietaris. La resta acaben al Centre Municipal d’Acolliment d’Animals de Companyia (CAAC), un centre col·lapsat, amb unes instal·lacions que no els protegeixen del fred ni de la humitat.
SOLUCIÓ Actualment hi ha 140 gossos i 100 gats al Centre d’Acolliment, i des de l’ASPB sseguren que hi ha prou espai, tant per a aquests animals com per als que puguin arribar (recordeu que el 2003 es van prohibir els sacrificis d’animals abandonats); tot i això, s’està treballant en la creació d’un nou centre d’acolliment. L’Associació d’Amics i Voluntaris de la gossera de Barcelona, però, no pensa el mateix i denuncia les condicions indignes dels animals al CAAC, reclama el nou centre promès des del 2006 i convida als ciutadans a fer-se’n voluntari i adoptar un animal abandonat (cada any es promouen més de 1.200 adopcions).

11. Maleïts mòbils. 17:15. Plaça ca talunya
DENÚNCIA Després que Renfe tingués la bona voluntat de treure el fil musical que dia rere dia ens torturava amb grans clàssics (que ara ja tots odiem), encara hi ha personatges que s’entesten a impedir-nos un trajecte agradable fins a la feina, ja sigui a peu o en transport públic. Posaríem al mateix sac els usuaris dels auriculars a un volum decibèlic excessiu i els usuaris del mòbil, que ens contaminen amb les seves converses personals en veu alta. L’última moda entre els grups d’adolescents, per acabar-ho d’arrodonir, és posar el telèfon mòbil com un transistor, a tot volum, amb els grans compositors de reggaeton.
SOLUCIÓ Ara tocaria recordar els filòsofs i el gran lema ciutadà: “La meva llibertat acaba on comença la de l’altre”. El ‘zen’ es porta.

12. Que algú abaixi el volum! 9:00. Major de Sarià - Pl. Borràs
DENÚNCIA Sort que s’acaba l’estiu! Ja podeu tancar finestres i pal·liar així el soroll insuportable que arriba des del carrer a totes hores! No cal que visqueu a Ciutat Vella o Gràcia per patir aquest problema, si bé és cert que en aquests dos barris el soroll derivat de l’oci nocturn i el llaunot és una molèstia contínua pels veïns. El trànsit, les sirenes, els extractors de fum i els ventiladors d’aires condicionats de comerços i particulars es troben arreu. El districte més sorollós (qui ho diria!) és Sarrià-Sant Gervasi, que, a causa de les Rondes, supera els límits tolerables. Algú pot abaixar el volum de la ciutat?
SOLUCIÓ El 2009 l’Ajuntament té previst aprovar una nova ordenança del soroll, que regularà la instal·lació d’aires condicionats, controlarà l’ús de les sirenes als vehicles d’emergència, reduirà els nivells de contaminació acústica permesa a les motos i evitarà les obres al carrer els diumenges, entre d’altres mesures. Però, si això no us convenç, sempre podeu acudir a l’Associació Catalana Contra la Contaminació Acústic, que us proporcionarà assessorament jurídic, tècnic i fins i tot psicològic.

13. Botigues vulgars. 19:00. Paseig de Gràcia
DENÚNCIA Surtiu de Zara, passeu per H&M, entreu a Levi’s... Sou a Munic, Dijon, Bolonya o Madrid? Són sempre les mateixes botigues amb els mateixos aparadors. Doncs resulta que sou al passeig de Gràcia, a Barcelona, el passeig que antigament es distingia per les seves botigues de luxe i que ara forma part del parc temàtic comercial de la globalització. Continueu el camí pel Portal de l’Àngel i Pelai i la cosa empitjora... I, més avall, al Casc Antic, la globalització és d’un altre tipus i presenta un model propi: entre cadenes i franquícies d’entrepans i altres fast foods, han proliferat tota una sèrie de botigues de souvenirs de mal gust i supermercats regentats per asiàtics. No falla: tanca una peixateria, una ferreteria o una merceria centenària i apareix un súper pakistanès o un Desigual. Què està passant amb el nostre comerç?
SOLUCIÓ Des de l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya (passeig de Gràcia, 20) creuen que s’ha de potenciar més el comerç de proximitat. Demanen les mateixes oportunitats per als petits comerciants que per als grans, promocions i incentius per a les noves generacions i limitacions horàries que facin que el treball de botiguer sigui digne i competitiu. I, també, una bona llei d’usos a la ciutat que eviti que el mateix grup comercial es faci amb locals propers i creï una gran superfície a l’aire lliure, en ple centre de la ciutat.

14. Quina estafa de sopar! 21:00. Carrer Martínez de la rosa
DENÚNCIA Tot i que els restaurants d’estovalles són gairebé una activitat de luxe, és probable que el dissabte us permeteu una relliscada més enllà de la carmanyola. La primera topada amb la realitat és que hi ha pocs llocs on es pugui sopar per menys de 30 euros. Després d’aquesta constatació, escollireu un restaurant amb menú bistonòmic (mig econòmic) i trieu els plats més barats. Calculeu que valdrà 29 euros, però resulta que la factura puja a 38. Com pot ser? Perquè us han cobrat l’IVA a part, els coberts i la tapa de degustació.
SOLUCIÓ Demaneu els fulls de reclamacions ipso facto! És triplement il·legal que un restaurant cobri per un servei que el client no ha sol·licitat (la tapa d’aperitiu), que no inclogui l’IVA en els preus de la carta i que cobri a part el servei de coberts. Amb una reclamació a l’Agència Catalana de Consum us assegurareu que s’inspeccionarà el local i, si no rectifica, se’l multarà.

15. Que es faci la llum. 3:00. Carer Bruc
DENÚNCIA Passejar de nit per algunes zones de Barcelona resulta una experiència esfereïdora. La foscor és la reina d’uns carrers mal il·luminats, amb una llum tènue que es projecta cap amunt i que no et permet veure per on camines. Fins i tot la Diagonal, la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia són lúgubres a partir de les set de la tarda. A més, sovint les faroles i els fanals no funcionen o estan tan bruts que no deixen passar la llum. Sort dels rètols i dels aparadors il·luminats! La foscor empara els delinqüents i genera inseguretat ciutadana. La gent camina intranquil·la o, senzillament, procura no caminar-hi. Hi ha qui diu que Barcelona sembla una ciutat de postguerra. Per què estem a les fosques?
SOLUCIÓ L’associació contra la contaminació lumínica Cel Fosc, que no lluita contra la il·luminació nocturna sinó contra l’excés de llum, diu que evitar la contaminació lumínica no significa apagar l’enllumenat sinó il·luminar millor, dirigint la llum cap allà on la necessitem: al terra. L’Ajuntament preveu la renovació total de l’enllumenat de 37 carrers i l’actuació a 1.210 carrers, amb una inversió de 12.092.400 euros. S’instal·laran 23.000 lluminàries netes, reduint la despesa energètica i la contaminació lumínica. A veure si així ens veiem les cares!

16. Taxi! Taaaaaaxi! 22:00 Carer Balmes-Aragó
DENÚNCIA Són les dues de la matinada, plou a bots i barrals, esteu xops i, sobretot, molt cansats. I, tot i que sou al mig de l’Eixample, ben situats en un xamfrà per permetre l’aturada del cotxe, no passa ni un taxi! En veieu un de lluny, inconfusible, amb els seus colors groc i negre, aixequeu el braç i... passa de llarg. O estava ocupat o fora de servei, i vosaltres continueu sense poder tornar a casa. Decidiu caminar fins a la parada de la plaça Catalunya, però, quan hi arribeu, us trobeu amb una cua enorme de gent esperant, i ni un sol taxi! Com és que n’hi ha tants pocs?
SOLUCIÓ Des de l’Institut Metropolità del Taxi asseguren que actualment no hi ha problemes per trobar taxi de nit. Diuen que a l’àrea metropolitana hi ha 10.428 taxis i que cada dia més de 7.000 taxistes treballen a la ciutat, segons ells un número suficient per cobrir la demanda existent. Com a opció, proposen que us memoritzeu algunes de les 23 emissores de radiotaxi que funcionen a Barcelona. Ja, serà que sempre estem de pega...

17. Obres perpètues. 19:00. Plaça Leseps
DENÚNCIA Un soroll espantós. Pols a l’ambient. Terres aixecats pertot arreu i envoltats de tanques, que engoleixen les voreres, tallen el pas i dificulten l’accés als veïns. Les obres públiques no s’acaben mai! Aquest és el panorama, per exemple, del centre de l’Eixample, a la cruïlla entre els carrers d’Aribau, Rosselló i el passeig de Gràcia. També el de la plaça Lesseps, des de fa més de tres anys. De la Sagrera, el Poblenou, la Zona Franca... Des del 19 d’agost, dels carrers Mallorca i Clot a causa de la construcció del túnel de l’AVE. I fins al 2013 serà un drama la plaça de les Glòries, l’exemple perfecte de la mala planificació urbanística. El disseny d’aquesta plaça, inaugurada amb gran rebombori el 1992, ha sigut un fracàs absolut i ara enderrocar-la costarà 3,1 milions d’euros.
SOLUCIÓ Aquí sí, resignat! Al cap i a la fi, se suposa que les obres de millora de l’urbanisme i les infraestructures són necessàries i útils. I com que ningú dimitirà per una mala gestió...

18. Metro inaccessible. 20:00. Estaci ó de Pg. de Gràcia
DENÚNCIA L’estació de Passeig de Gràcia és probablement una de les més odiades pels ciutadans. Hora punta d’un dia de cada dia. Tothom té pressa. I entre les línies 3 i 4 s’estén un passadís angoixant de 250 metres de llarg, abarrotat de gent. Se suposa que l’estació en qüestió està adaptada, però si porteu un cotxet de nens o aneu en una cadira de rodes i heu aconseguit arribar a un dels extrems, prepareuvos, perquè al final del túnel hi ha un laberint ple d’escales. SOS! Acabeu demanant a la gent que us ajudi, si us plau, a superar la prova. Quan finalment sou davant del tren, l’últim parany: un gran esglaó us separa de l’interior i us dificulta entrar-hi tranquil·lament. No hi ha cap dubte: el Metro de Barcelona es fa accessible a un ritme massa lent!
SOLUCIÓ De les 123 estacions de la xarxa de Metro de Barcelona, segons TMB, 73 estan adaptades, 32 en obres d’adaptació i 16 tenen un projecte d’adaptació en fase de redacció. Però, entre les estacions que es compten com a adaptades, onze ho són només parcialment, entre elles, la del Passeig de Gràcia. Així, de què serveix?

19. On podem aparcar? 10:00 C.Nàpols amb València
DENÚNCIA Queda molt ecologista i modern criticar l’ús del cotxe privat per Barcelona, però la realitat és que tots tenim cotxe i molts el necessiten (per oci o negoci). Després de convertir en aparcament de pagament tot el carrer, pintant àrees verdes (27.000) i blaves (8.000), ara es tracta d’esborrar-les per fer carrils bici, zones de càrrega i descàrrega i altres serveis. Diuen que es prioritza el vianant, d’acord, però què en fem del cotxe? L’àrea verda no afavoreix la rotació perquè els veïns simplement canvien el tiquet setmana rere setmana. I, si trobeu zona blava, llavors heu d’abonar 2 euros per hora i, si us descuideu, hi ha 300 persones amb una armilla fluorescent que us faran una ‘recepta’ ràpidament.
SOLUCIÓ Si fóssim més europeus, les administracions s’haurien interessat a crear i promoure els Park & Ride que, clar i català, són aparcaments dissuasius situats a la primera o segona corona metropolitana, a tocar d’un transport públic. D’aquesta manera s’evitarien els milers de cotxes que accedeixen al centre de la ciutat i embussen les rondes a les hores punta, creant un punt negre gegantí. Esclar que, abans, caldria comptar amb un servei de Rodalies decent.

20. Bojos amb pedals. 9:00. AVINGUDA DIAGONAL
DENÚNCIA La implantació del bícing fa un any i mig va revolucionar la circulació per la ciutat, i hi estem a favor, per suposat. Però això no vol dir que haguem d’aguantar els animals salvatges que ara van sobre dues rodes: els que circulen per les voreres, se salten tots els semàfors, creuen pels passos de vianants... En els últims quatre anys l’accidentalitat de les bicis ha augmentat un 30%, mentre que la de ciclomotors i turismes ha disminuït (és clar que, si els fan anar a 30 km/h, és fàcil). Tot i que els accidents de bicingclistes es poden comptar amb els dits d’una mà, el veritable problema és que cada dia és més perillós ser vianant a Barcelona. SOLUCIÓ S’agraïria que l’Ajuntament fes difusió de les normes de circulació en bici, com la que obliga els ciclistes a respectar els senyals viaris quan van per la calçada i a donar prioritat als vianants quan el carril bici ocupa la vorera. Que això sembla més Vietnam que la civilitzada Dinamarca.

21. El bícing surt car. 10:00. Plaça Urquinaona
DENÚNCIA Si havíeu pensat utilitzar el bícing per fer salut mitja hora al dia, apunteu-vos a un gimnàs, que és més barat. El sistema de bicis públiques, teòricament perfecte, s’ha convertit en un malson per a alguns usuaris que es troben, sense previ avís, amb una santa multa de fins a 15o euros de Barcelona Serveis Metropolitans (BSM), l’empresa gestora. Els acusen de no haver tornat una bici a l’hora. El que passa, en realitat, és o bé que la màquina no detecta que heu aparcat la bici correctament, o bé que heu hagut de fer cinquanta voltes fins a trobar una parada amb aparcaments lliures. I no sou culpables!
SOLUCIÓ El 2009 es crearan noves parades de bícing sense augmentar les 5.700 bicis disponibles, cosa que farà que hi hagi més places d’aparcament lliures i que no hagueu de fer voltes i voltes abans d’aparcar. Però, de moment, la consigna popular és: contra la mala gestió del bícing, recursing! Això és el que es defensa des de l’Associació de Defensa de la Bicicleta, que es dedica a tramitar multes gratuïtament contra el mal servei de BSM, argumentant que és anticonstitucional que et sostreguin els calés sense dret a defensa prèvia.

22. Patrimoni... hoteler. 17:00 carer Sant Pere Més Alt
DENÚNCIA No creixen els museus ni els centres culturals, però sí les places hoteleres. Que els edificis catalogats es transformin en hotels de luxe sembla una constant obligatòria en el centre històric de la ciutat. El súmmum és el projecte que el Palau de la Música ha presentat per transformar el seu entorn en una plaça que permeti contemplar millor la cantonada d’aquest monument modernista (aquest és el ganxo del projecte) i (oh, sorpresa, sorpresa), en un hotel de luxe amb suites amb vistes a l’obra mestra de Domènech i Montaner. Per portar-ho a terme, calia enderrocar uns edificis veïns dels carrers Sant Pere més Alt i Amadeu Vives, tots ells catalogats.
SOLUCIÓ L’Ajuntament va obrir una sèrie de debats per tal d’analitzar el projecte urbanístic i permetre que tothom pogués dirhi la seva, però la Generalitat ja ha denegat l’enderroc. L’arquitecte Oscar Tusquets diu que intentarà encaixar igualment el projecte, mentre que l’Associació de veïns del casc antic i la plataforma de veïns en defensa del patrimoni el consideren una gran agressió urbanística.

23. Zones verdes molt grises. 17:30. Plaça Sant Miquel
DENÚNCIA Els veïns de tots els barris es queixen: falten més parcs, amb arbres i zones enjardinades, àrees de joc i, si pot ser, més grans. Sobre les maquetes queden molt macos però, a l’hora de la veritat, la majoria de parcs que es fan no són verds sinó marrons o directament grisos, del color del ciment, com el parc de Diagonal Mar o el flamant Parc Central del Poble Nou. Molt fashions, però molt poc naturals. Dels que ja existeixen, molts estan bruts, plens de caques i deixalles, fins al punt que resulta perillós deixar-hi els nens. Només cal anar al parc de l’Espanya Industrial o al degradat parc de la Vall d’Hebron. Àrees de joc inaugurades fa tan sols un any, com la del carrer Mercaders, es troben ja en un estat de decadència. I d’altres, com la de la plaça Sant Miquel, s’han vist afectades per l’incivisme del mateix Ajuntament, que ha adossat una estació de bícing a les baranes de cada banda de l’àrea de joc (l’única del barri Gòtic!). Així volen educar?
SOLUCIÓ Des de Parcs i Jardins assegure que cada parc presenta una problemàtica concreta però que el manteniment de tots és l’adequat. Tot i això, el nou Pla de Millora Integral de l’Espai Públic 2008-2011 preveu invertir prop de 5 milions d’euros a millorar les instal·lacions de quinze (només!) parcs de la ciutat, amb treballs de renovació de la pavimentació i la xarxa de reg, instal·lació de jocs infantils o la plantació de nous arbres. Posaran un bícing adossat als tobogans?

24. Barcelona unplugged. 20:00 Plaça Joanic
DENÚNCIA Després de les campanyes d’alfabetització digital perquè sàpiga utilitzar internet fins i tot la teva àvia centenària, ara falta tenir connexió. En l’era de l’iphone, l’e-mail, l’autoaprenentatge, el teletreball i la Play 3, és imprescindible tenir una bona connexió, gratuïta i lliure. L’Ajuntament de Barcelona ja va intentar crear una xarxa pública de Wi-Fi el 2004, iniciativa que va ser desestimada perquè exercia una competència deslleial amb les companyies de pagament, i que s’ha tornat a engegar amb alguns ajustos. Ara l’Ajuntament torna a oferir Wi-Fi però només a onze punts a tota la ciutat (un per districte i dos a Ciutat Vella) on teniu connexió a 100 m. a l’entorn i només us podeu connectar al web municipal.
SOLUCIÓ L’Ajuntament promet que farà un ‘Wi-Fi ciutadà’ legal i sense restriccions però la incògnita és com (a Londres ho han fet a través dels semàfors). Des d’ara fins al 2010 s’han proposat desplegar el servei a 500 espais municipals (ep! en horari municipal!). Mentrestant ja hi ha botigues, restaurants, hotels, mercats i quioscos que ofereixen aquest servei als clients. Hi ha internautes que estan confegint una llista de llocs on connectar-se gratis (a www.guiazonaswifi.blogspot.com i www.jiwire.com, on diuen que hi ha 573 punts Wi-Fi a Barcelona). A més, hi ha una xarxa de ‘foneros que comparteixen la seva connexió (de pagament però segura) per poderse endollar a la xarxa arreu del món.

25. Mòbing immobiliari. 13:00. Alegre de Dalt
DENÚNCIA Encara esperem –inútilment?– que peti la bombolla immobiliària que ens ha fet compartir pis amb gent de tota mena durant els últims anys. Tot i així, en plena crisi, continuen les denúncies per assetjament immobiliari (l’any passat 200 persones van denunciar que eren víctimes de mòbing). Un abanderat antimòbing ha estat el cantautor Quico Pi de la Serra, que, intentant emular Chanquete, va denunciar inútilment una immobiliària que l’ha fet fora del que ha estat casa seva durant vint anys (ehem, un pis de 200 metres quadrats a la plaça Sant Jaume). Segons l’Oficina Municipal d’Infomació al Consumidor, més d’un terç de les denúncies corresponen a habitatges de Ciutat Vella (on proliferen els pisos de lloguer per a turistes), seguit de l’Eixample i Gràcia. Allà, la Sala Beckett intenta sobreviure a la pressió dels propietaris de l’immoble, Núñez i Navarro, amb qui des de fa dos anys mantenen un litigi on tenen les de perdre.
SOLUCIÓ Si sou víctimes d’assetjament immobiliari us podeu adreçar a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC), on us assessoraran i us adreçaran a l’òrgan pertinent (Guàrdia Urbana, Salut Pública, Serveis Socials...), o bé directament al Servei d’Orientació Jurídica del Departament de Justícia (València, 344), que és qui presentaria una demanda judicial. Del barco de Chanquete...

26. Tirar la canya... i fallar. 23:00. Rambla del Raval
DENÚNCIA Potser saben tirar la canya en sentit figurat, sí, però els estudiants de disseny fashion que fan hores als locals de Gràcia, el Gòtic o el Born, en locals igualment cool, no tenen ni idea de servir una cervesa com cal. Si a aquest drama amb ulleres de pasta hi afegim el preu de les presumptes cerveses, que arriba als 3 euros a les terrasses dels barris turístics, doncs ens deixa un panorama força galdós. Aviat haurem de substituir el plaer mediterrani de gaudir d’una canya en una terrassa per una pinta en un pub irlandès.
SOLUCIÓ Està clar que el preu dels productes el marca la llei de l’oferta i la demanda i, si no peta el sistema capitalista, poca cosa hi podem fer. L’únic que és obligatori és que els preus estiguin indicats en una carta dins el local. Contra els cambrers ineptes no tenim recepta.

27. Guiris de sobra. 24 hores. Carrer Ferran
DENÚNCIA No ens queixem de no poder caminar pel centre de la ciutat per culpa de l’allau de guiris presidits per guies amb paraigües aixecats, o de no poder passar per les escales de la catedral, que són àrea de descans dels turistes. Però hi ha coses intolerables. Un exemple? Dissabte al vespre, al Museu Marès, un grup de deu japonesos estava fent un pícnic dins la font. Sí, sí, com que ara no té aigua, s’hi havien ben assegut, amb el cul on en altres èpoques hi havia peixos vius, amb entrepans, truita de patata, paper d’alumini i moltes llaunes. Ep, que això és un monument, aquí i al Japó! Ho hem de permetre? Els veiem pujar a la taquilla del Palau de la Música per fer-se la foto, als lleons de Colom i als fanals del passeig de Gràcia. Per què ningú no els diu res?
SOLUCIÓ Tots som iguals davant de l’Ordenança Cívica, sí, però a l’hora de cobrar les multes és més fàcil si ets d’aquí que estranger. Potser és per això que no es multa els turistes. O potser, com diuen des de l’Associació de Veïns del Casc Antic, perquè des de l’Ajuntament es dóna la consigna de cuidar bé els turistes i permetre’ls-ho tot. El districte de Ciutat Vella recull en el seu Pla d’Actuació 2008-2011 l’objectiu de vetllar per un turisme de qualitat que respecti els barris per sobre de l’abús i les actituds incíviques, així com mesures de control dels circuits turístics al Gòtic. A veure com ho faran!

28. Visites sobre rodes. 16:30. PLAÇA DE LA CATEDRAL
DENÚNCIA Els carrers de vianants pateixen un mal comú: al contrari del que indica el seu nom, hi circulen tot tipus de vehicles. Una cosa són els veïns i comerciants que entren i surten i, una altra de molt diferent, els grans grups de turistes en bicicleta que arriben a ocupar carrers sencers, arraconant el vianant i impedint-li el pas, amb la connivència de les autoritats, que, si es troben per la zona, giren el cap. Altres turistes, els més agosarats, canvien la bici pel segway, els trixies o els tricicles amb marquesina. El súmmum són els Go Car, uns cotxets de color groc que porten incorporat un GPS amb un escandalós servei de guia acústic, que va informant (i distraient!) el turista, mentre condueix pels carrers més estrets i (abans) encantadors de Barcelona.
SOLUCIÓ Ni la Guàrdia Urbana ni l’Ajuntament ens han sabut dir per què es permet als grups de turistes circular en bicicleta lliurement pels carrers de vianants. Sí que ens han dit que existeix una normativa i un itinerari, però no sabem ni quin, ni si els està permès aturar-se en qualsevol lloc ni tampoc si se’ls han posat multes. Així no és estrany que aquests vehicles circulin al seu aire amb total impunitat.

29. Turistes, era broma! 12:00. RAMBLA DEL BORN
DENÚNCIA La invasió guiri dels últims anys està irritant cada vegada més els veïns d’alguns barris pels inconvenients que comporta. A les festes de Gràcia es va pintar un Tourists are not welcome, també es critica que això és Barcelonalàndia i hem vist grafits en forma de calavera que diuen als turistes: “Benvingut al Parc Temàtic BCN”. A molta gent els fan nosa els guiris quan volen anar a passejar pel port, mentre que ells van a fer el mateix a Roma. Però de què s’han pensat que viuen els centenars de comerços del Born, de l’Eixample o Ciutat Vella? Hi ha algun il·lús que creu que Barcelona pot viure de botigues de betes i fils? El sector de serveis representa el 75% de l’economia barcelonina i, en concret, l’hosteleria i el comerç n’és un 25 %. No negareu que les 13,6 milions de pernoctacions a l’any influeixen en la riquesa de la ciutat. Si Barcelona és bona quan la bossa sona, els guiris són els qui l’estan tocant.
SOLUCIÓ La coexistència pacífica ha de ser possible. L’Ajuntament està elaborant un pla estratègic de turisme que comptarà (en teoria, almenys) amb la participació dels ciutadans. Es tracta de definir quin turisme es vol potenciar perquè se’n garanteixi la sostenibilitat econòmica i social. El pla, d’ara al 2015, no es presentarà fins a l’estiu que ve. Llavors, en plena crisi, potser no hi haurà tantes queixes contra el turisme, oi?

30. Farts de queixes. Cada dia. Totes hores
DENÚNCIA Sempre us esteu queixant. Res no us està bé. Quan sou a l’estranger fardeu de ciutat moderna, cosmopolita i bonica, i quan sou a casa no pareu de dir pestes de Barcelona. Tan aviat surt un llibre dient que Odio Barcelona, com un reportatge al Time Out sobre els punts negres de la ciutat. Barcelona s’ha apropiat de la cultura del pessimisme i del ‘tot està fatal’, i per carrers i places s’hi passegen barcelonins emprenyats. En crisi permanent d’amor propi.
SOLUCIÓ La cultura de la queixa destructiva s’ha d’acabar. Si us voleu queixar, feu-ho bé. Que arribi als òrgans que pertoquen. Demaneu fulls de reclamació als restaurants i comerços, queixeu-vos a l’Agència Catalana de Consum, a la Generalitat, a la Guàrdia Urbana, al telèfon del civisme o a la Síndica de greuges. El que no us agradi, denuncieuho! Així contribuiu a fer millor la vostra ciutat, en comptes de lamentar-vos, pesats.