Vidre

VIDRE
Sam Savage
Trad. Josefina Caball.
Columna. 220 pàg. Savage és interessant. Va fer realitat el somni de tants que escrivim pàgines condemnades a la segona divisió literària, però no és per això que em sembla interessant. M’ho sembla perquè, després de viure aquest somni, va tenir el sentit comú d’evitar ser l’autor-de-'Firmin', i es va esforçar per evolucionar com a escriptor. Al seu segon llibre, 'El crit del peresós', va renunciar als animals i a les faules, i va fer el retrat d’un escriptor fatigat, fastigós i trist, molt trist. Ara publica un nou llibre, 'Vidre', i dóna un pas més enllà: prescindeix d’un humor grotesc que semblava essencial en la seva escriptura.

Edna ha passat tota una vida al costat d’un escriptor que volia emular Hemingway, Clarence, i el record d’aquest matrimoni ha estat marcat per tres errors difícils de perdonar. 1) L’egotisme aborridíssim de Clarence, 2) la decissió de Clarence deixar-la plantada per anar-se’n amb una altra i 3) la mort de Clarence en un accident de cotxe. Per això, quan li demanen un breu pròleg per la reedició d’una de les novel·les del difunt exmarit, la primera reacció d’Edna és negar-s’hi. Però tot seguit s’hi repensa: ¿per què no? El text que sorgeix d’aquest encàrrec no és, però, un pròleg; més aviat són fragments de prosa que segueixen el moviment atzarós de les papallones. Ara Edna parla de Clarence, ara de la seva infància, ara de com ella escrivia folis i folis que no eren cap novel·la, ara de la veïna... Aquest moviment de papallona (psyque en grec vol dir: papallona i ànima) ens introdueix dins del cap de l’Edna. I és aquesta intimitat la que dilueix el factor grotesc que semblava essencial en Savage. –Marià Veloy