El que hi ha a la cartellera de Barcelona i que no et pots perdre de cap de les maneres
Un vespre, mentre la Raquel (Anna Ycobalzeta) prepara un sopar per a algú molt especial al seu pis de l'Eixample, arriba una visita inesperada: el senyor Fidel (Pep Plaza). L'home no trigarà en explicar-li el motiu de la seva visita: vol parlar sobre el seu fiil, en Toni (Isaac Alcayde), que tot just fa una setmana ha estat acomiadat de l'empresa on la Raquel treballa com a cap de recursos humans. Aquesta és la situació inicial que planteja l'autor i director de la proposta, Marc Artigau; jove autor, poeta, dramaturg i traductor que ha fet d'ajudant de direcció a l'obra 'Adiós a la infancia' i ha treballat en la dramatúrgia de 'L'Orfe del Clan dels Zhao', la propera obra d'Oriol Broggi.
Un cop establerta la situació inicial, prepareu-vos per una pluja de preguntes que ens col·locaran en un espai intel·lectualment incòmode, perquè les respostes no són gens fàcils. Perquè viure, prendre decisions, i calcular-ne les conseqüències, tampoc ho és, de fàcil. De veure 'Un mosquit petit' se'n surt amb més preguntes que respostes. Quin és el pes de les bones intencions quan vivim immersos en una societat descaradament hostil? On hem de situar la frontera entre la responsabilitat de cadascú i el pes de les circumstàncies? Què és el bé, i com es practica?
'Un mosquit petit' va néixer com una lectura dramatitzada, i com a activitat paral·lela a l'obra 'Fum', de Josep Maria Miró. L'equip va trigar poc en adonar-se que allò que tenien entre mans mereixia pujar a l'escenari: convertir-se en una obra de teatre. I això és el que han fet. Després de presentar-la a la Sala Tallers, l'obra s'estrena ara a l'Almeria Teatre. No ens trobem davant d'una lectura, ni d'una conferència moralitzadora sobre la importància de la responsabilitat social. Res més lluny de la realitat. 'Un mosquit petit' és un thriller magnètic, de ritme àgil, tensió sostinguda, i personatges complexos, en el qual jutjar no es fa gens fàcil. I qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra.
A tot això, Marc Artigau comenta que va voler fer una comèdia romàntica, però que li va sortir així. Això sí que és còmic.
