Les botigues amb més encant del Barri Vell

La llibreria Geli és una de les més antigues de Catalunya i per a molts gironins és una cita obligada cada dissabte, després de comprar flors a la Rambla –bé, potser la imatge és un xic estereotipada però de debò que alguna cosa ja hi ha, de tot això. Bé, deixem de banda la postal i anem al gra: a la llibreria Geli hi dóna gust anar-hi a comprar. El personal és amable, el local és preciós, els llibres estan ben exposats i hi ha una escala a disposició dels clients per enfilar-se pels prestatges a la recerca de tresors oblidats. Accepten comandes per recercar llibres de segona mà o estrangers. La secció infantil és una meravella.

Des de fa més de 30 anys que a La Carpa –homenatge als peixos que viuen a l’Onyar, que passa just per sota les seves finestres- ensenya a jugar els més petits de la casa i excita els sentits als més grans amb les seves joguines d’aire vintage però desafiants des del punt de vista didàctic. Jocs, mòbils, titelles, llums per fer projeccions a la paret o la joguina més bonica mai vista, una petita sabata de fusta amb cordills per aprendre i practicar fer-hi el llaç sense la pressió d’haver-se de calçar per sortir a córrer... s’hi atapeeixen amb molt d’ordre i concert a aquesta petita i històrica botiga del carrer Ballesteries. Si hi entreu trobareu no només el regal perfecte per als petit s de la casa, sinó també el nen que tots duem a dins i que massa sovint perdem de vista. També tenen botiga online, que no és el mateix però pot servir com a premi de consolació, i seguir-los a les xarxes és un espectacle continu de joc i color.

La parella al capdavant d’aquest petit colmado on hi ha de tot (sí, absolutament de tot) mereixen un premi. En un moment en què el Barri Vell s’omplia de botigues turístiques però cada vegada era més difícil comprar-hi taronges, en Lautaro i la Neus es van arremangar i van obrir L’Estuca per prestar servei als habitants del barri i fer-nos substituir el passeig al supermercat per una visita al colmado i una mica de conversa. Amb el pas dels anys i les ampliacions, és una fantàstica mescla de botiga de barri i delicatessen que lluita per mantenir uns preus competitius i plantar cara a les grans superfícies. Hi tenen fruita i verdura de proximitat, cerveses artesanes, vins ecològics i una mica de bodega a granel, però també hi trobareu sabó per a la roba. Ah, i a partir de 20 euros porten la compra gratis a casa, cosa que els ha convertit en la referència comercial dels ancians del Barri Vell i d’altres no tan ancians, però molt ocupats.

Girona va haver d’esperar fins el 2013 per tenir una llibreria de vell comme il faut. Sí, tots hem passat tardes senceres remenant pels racons del Portal del Col·leccionista del carrer de la Força, però si el que busqueu són llibres i només llibres –primeres edicions, rareses descatalogades- ja trigueu en anar-hi a ficar el nas. Els propietaris han estat llibreters “de nou” i, a una cultura literària enciclopèdica –han arribat a trobar llibres només a partir de l’argument que n’explicava un client que no recordava ni títol ni autor- hi sumen l’amor pels llibres com a objectes bells en sí mateixos, un amor encara més dolç si és possible perquè a la llibreria també s’hi poden comprar llaminadures. Hi podreu trobar des d’una edició de 1905 bellament enquadernada de les obres completes de Jacint Verdaguer fins a una versió catalana del Perot l’Escabellat de Hoffmann amb il·lustracions de Mercè Llimona que es va descatalogar fa dècades. I, per suposat, també hi trobareu l’emoció de la descoberta d’aquella raresa en una lleixa apartada. Tota una aventura sense sortir del Barri Vell.  

Les forges són indrets mitològics que ens evoquen aquelles idees i estampes que tenim més incrustades, culturalment parlant, sobre la força bruta, la suor, el foc i l’infern. Els resultats, no podria ser menys, poden també tenir un aspecte màgic, com és el cas de les peces de la Forja Carreras de Girona. L’arquitecte Rafael Masó, que esquitxà la ciutat d’un modernisme contingut –som a Girona, recordeu- però molt orgànic i personal, ja va contractar en Nonito Cadenas per a fer baranes i aplics de ferro per a les seves construccions. Avui dia, el besnét de Nonito, Sergi, segueix la tradició familiar de la forja tradicional ajudant-se de les noves tecnologies i materials com ara l’acer inoxidable. Els seus mobles o estructures d’interior i exterior són arefactes únics que podrien estar fets per la mà del mateix Vulcà. No deixeu de visitar la botiga, només el treball de ferro de la façana de l’avinguda de Sant Francesc ja és digne d’admirar

Discreció, subtilesa i formes orgàniques. És l'essència de les joies de la dissenyadora empordanesa Eva Lozano. La joieria, del mateix nom, és totalment artesanal i ignora la jerarquia material ja que per a ella les arracades, collars i anells més que joies són amulets. En sentirem (encara més) a parlar.

El carrer Ballesteries de Girona és una autèntica mina de botigues interessants, però a Papers li tenim una estima especial per dues raons: pel gran assortiment de productes de Tintín i perquè les seves figuretes de paper machê són un regal perfecte que mai no falla. Bé, la meitat dels nostres visitants, tintinòfils confessos, ha deixat de llegir aquesta entrada i ja va cap allà. Als que hi resteu encara, us explicarem que les figuretes representen homes i dones exercint totes les professions que se us puguin passar pel cap i, si no trobeu la que cerqueu, us la poden fer per encàrrec. O, fins i tot, mitjançant uns ràpids i segurs traços de pinzell, us convertiran un metge en una metgessa en un tancar i obrir d’ulls. També ens encanten els bellíssims papers de regal i les llibretes amb cobertes facsímil de revistes antigues.

Va obrir les portes el 1945 com a merceria i botiga de novetats, i continua essent una cosa i l’altra. L’auge de la costura com a hobby ha substituït els desapareguts sastres i modistes i les cremalleres, les betes i els fils s’hi venen amb alegria. Pel que fa a les novetats, no els cal ni comprar el Vogue per assabentar-se de què es durà en els propers mesos: ara ja han començat a vendre molts pedaços per als texans i pompons per penjar-los a les bosses de mà. I és que La Moda és el paradís dels qui no es resignen a vestir-se com borregos: a la immensa botiga o a una de les dues plantes de magatzem us hi podran localitzar uns botons antics per customitzar un abric avorrit, o us hi vendran el darrer crit en trapillo per fer-vos el cabàs de moda al vostre gust. Les tendències, però, van i vénen, expliquen la Sílvia Sureda i la seva filla Anaïs, segona i tercera generació respectivament al capdavant del negoci. Fa tres anys es van afartar de vendre tatxes metàl·liques i ara ja no se’n veuen pels carrers; però les bones cremalleres sempre tenen demanda.

Al centre de Girona, just a l’entrada de la Plaça del vi, s’hi amaga una de les botigues amb més encant de la ciutat, des fa relativament poc temps, els propietaris de La Bu de Vic s’han instal·lat a la capital. La mateixa filosofia i els mateixos productes però entre la Rambla de la Llibertat i l’Ajuntament. Objectes bells seleccionats d’arreu del món, especials i autèntics. Els materials nobles, i en especial la fusta, prenen el protagonisme. Tot el que tenen és bonic, t’enamores de cada racó i de cada detall: penjadors, posa gots, tamborets, cadires, pissarres... idees per transformar espais. El paradís del hipster més esteticista. Detalls que t’ajuden, altra vegada, connectar-te amb la natura a través  de la noblesa dels seus materials. Un lloc per apuntar-te i descobrir l’últim detall que vols regalar! Et garantim que triomfaràs! I encara més si és de fusta!

Aquesta petita floristeria a una cantonada de la Plaça del Vi aporta un punt de llum i frescor en aquest espai tan gris i cerimoniós que a Girona juga el paper de plaça Major –d’aquest tema, ja en parlarem un altre dia. Petita i farcida de flors i plantes fins al punt que fa l’efecte que surtin per les finestres, Flor a Punt estan especialitzats en plantes de temporada i ornaments florals per esdeveniments, però també hi podem passar a comprar un ram de flors o simplement a alegrar-nos la vista amb aquests generosos comerços que consideren un deute ciutadà contribuir a fer un xic més maca la ciutat.