100 llocs de Girona que has de conèixer

Girona té el millor restaurant del món. Una frase tan fàcil de dir i, a la vegada, una realitat tan difícil d’aconseguir. Ho saben prou bé els tres germans Roca que, des del 1986, han picat pedra i aflorat enginy per arribar a fer possible un restaurant tan excepcional i excel·lent que qualsevol bon adjectiu qualificatiu corre el risc de quedar-se curt a l’hora de categoritzar-lo. Per als qui la cuina i les sensacions que pot transmetre el menjar en una taula són la seva màxima felicitat, llavors en Joan als fogons, en Josep a la sala i a la bodega, i en Jordi a la rebosteria, són els màxims creadors de felicitat. El seu objectiu diari és fer emocionar el client fent-lo viure una experiència màgica des que entra fins que surt. Per fer-ho possible, una setantena de professionals i els millors productes de proximitat i de tot el món estan al servei d’una cinquantena escassa de comensals. Però l’equació no es resoldria sense una tercera variable que engloba tradició culinària, avantguarda, investigació i la seva pròpia manera de ser i pensar. Sense perdre mai els seus orígens en la cuina catalana apresa de la seva mare i el restaurant familiar Can Roca, situat a pocs metres del Celler (i on cada dia hi van a dinar tot el personal), els tres germans han conquistat la gastronomia mundial fins i tot creant noves tècniques de cuina que han marcat tendència i que ara altres restaurants del món apliquen. T’atreveixes a viure-ho? Doncs des del 2013 hi ha un nou sistema de reserves p

Nu versus Massana o Massana versus Nu. El Nu és el rock’n’roll mentre que el Massana és tradició. Tots dos restaurants gironins formen un binomi gastronòmic exquisit, cadascú amb la seva singularitat. El Nu opta per la fusió de la cuina meditarrània amb la del sud-est asiàtic. Diuen que fan cuina urbana (nou concepte a tenir en compte?): ràpida, ben elaborada i bona. Què en pot sortir d’aquesta combinació? Una carta molt especialitzada en plats crus i frescos, d’aquí ve el terme nu. Coriandres, juliverts, peixos del dia… mesclats amb creativitat. Parlen també de cuina transparent, sense floritures innecessàries: ceviche de corball, steak tartar, llagostins amb shiso verd i maionesa d’all negre, tagliata de bou a la brasa, tataki de tonyina lacat amb fruites vermelles i gel de coco… Let’s rock’n’roll!

El Savoy és un dels bars amb més història de Girona. Va ser fundat a la dècada dels anys 30 i, ben aviat, es va convertir en el local de moda de la burgesia i en un autèntic punt de trobada. Estava tant de moda que per aquesta cafeteria hi van passar, entre d'altres personalitats il·lustres, els actors de 'Pandora i l'holandès errant' com Ava Gardner o James Mason, Cantinflas i Josep Maria Gironella entre d'altres. Va tancar les portes l'any 1972 i, després d'una pila d'obres respectuoses amb el disseny original, les va tornar a obrir fa relativament poc: l'estiu del 2011. La proposta gastronòmica també recorda força a l'antic Savoy: bons esmorzars, berenars i cocktails 'afterwork'. Amb un (bon) afegit: també hi podem menjar i molt bé: de dilluns a divendres, per exemple, trobem un menú d'un plat, postres, pa i beguda per 8,50 euros o el de dos plats, postres, pa i beguda per 11,50 euros. Tenen wifi i una bona pantalla de televisió, ideal per veure el Barça. 

Recordeu la Juliette Binoche servint tasses de xocolata fumejant a la pel·lícula ‘Chocolate’? Doncs això mateix, a Girona, té un nom: L’Antiga. Un lloc d’aquells on sembla que el temps ni avança ni retrocedeix, però per a bé. Perquè allò que ja té encant per si mateix, no cal recargolar-ho. Amb més de cent anys d’antiguitat i una estètica sense pretensions, estiu i hivern, dins i fora, s’hi poden trobar esmorzars i berenars de colles d’avis i àvies, famílies i jovent. La calidesa d’aquesta granja de taules de marbre i peus de ferro forjat passa per l’olor d’autèntic cacau desfet, els suïssos, la nata, els melindros i la coca de l’àvia. Combatre la humitat dels carreus de les voltes de la plaça del Vi amb una de les millors xocolates desfetes de la ciutat és un imprescindible de Girona!

“És l’únic cafè amb catedral al pati”, diuen a L’Arc. I és que no trobareu cap altre lloc amb una ubicació i unes vistes tan monumentals com les d’aquest cafè amb més de mig segle d’història. Refugi d’artistes, estudiants i turistes d’arreu del món, té l’encant del espais plens de vivències, i elements decoratius dignes d’un tractat propi com un banc per seure fet a partir d’una biga de la catedral. També podreu estar-vos a la terrassa empedrada i contemplar el monument per excel·lència de la ciutat mentre preneu un cafè, un tallat amb llet ecològica fresca o vegetal, o un combinat com l’snowball, un còctel propi nascut als anys 60. I si sou valents, empreneu l’aventura de comptar les escales pujant i baixant, fareu gana i us podreu premiar amb un bon pa amb tomata, una ració de pernil i formatge o unes braves d’estil propi que us faran recuperar forces!

Fins fa poc, trobar un bol de ramen (la sopa de fideus japonesa) a Girona era difícil. Massa difícil. Les coses, per sort, comencen a canviar. Un dels restaurants on en podreu trobar és el Mien. Els responsables del Mien són, de fet, els mateixos de l'Umai (regentat, recordem, per un cuiner d'origen mexicà i la seva dona xinesa) amb una peculiaritat: està especialitzat en fideus i, evidentment, ramen. També podem trobar entrants, com les fantàstiques gyozas de gambes o pollastre, i unes postres per llepar-se'n els dits (no marxeu sense tastar el pastís de te verd!) però l'autèntic rei de la casa és, sense cap mena de dubte, el ramen. El brou és casolà i 100% xinès, els fideus estan fets a mà,-per l'entranyable avi de l'entrada, de fet-, i els 'toppings' són força variats: porc, ànec, vedella o llagostí a la tempura. En definitiva: un ramen que seria capaç de ressuscitar els morts. No us agrada la sopa? No patiu: també podeu demanar uns bons fideus picants. En trobareu amb bolets, peix o carn. Per llepar-se'n els dits!  

Qui no ha estat a Le Bistrot? És un dels clàssics gironins que s’ha sabut mantenir ferm amb el pas dels anys i des que van obrir, a principis de la democràcia. El local, situat a les escales que pugen cap al campus del Barri Vell de la Universitat de Girona, respira un aire afrancesat com el de les autèntiques brasseries parisenques. Van ser un dels primers d’introduir les crêps a la ciutat. En fan de tot tipus, algunes amb accent més català, com la de brandada de bacallà. Les pizzes de pagès són l’altre reclam de la casa. Les couen sobre una llesca de pa de pagès, torrada per sota i gratinada per sobre, i les condimenten amb combinacions originals com ara formatge de cabra i gírgoles, pollastre amb peres o, més contundent, llom amb salsa de bolets. Al migdia fan menú d’estil molt casolà. Podreu endrapar unes galtes o uns peus de porc i estofats de la cuina més nostrada. El dijous no hi falla l’arròs negre.

Un clàssic gironí i de la cuina tradicional catalana. En ple centre de la ciutat, a ca la Marieta us sentireu com al menjador de les millors àvies cuineres de Girona. Retrobareu el gust dels guisats casolans més antics, tant en el pollastre amb escamarlans com en l’ànec amb peres, els cargols o els canalons de tota la vida. També dominen el peix i les fórmules més típiques que l’inclouen, com ara el suquet de peix amb recepta de pescadors, la sépia amb pèsols o el bacallà a la graella amb mussolina d’alls suau. Adapten els plats als productes de temporada, o sigui que estigueu alerta als suggeriments del dia, sempre hi ha alguna sorpresa que no us podeu deixar escapar. Les postres també són ben clàssiques i artesanes. Opteu per la crema catalana, no us en penedireu! Ca la Marieta és també un bon lloc per anar menjar en grup. Ajusten els menús a la butxaca de la clientela.

És, sens dubte, un dels punts de referència de les bones creps a Girona i, de fet, una de les més creperies més antigues de la ciutat. Està especialitzada en galettes, quices i creps de blat. A més, tenen un ampli ventall d'amanides, disposen d'opció vegetariana (5 creps) i sempre treballen amb productes ecològics. La preferida de molts és la Bergère, que porta xampinyons, formatge de cabra, bacó, crema i cebes. Una delícia més lleugera és la d’espinacs, salmó fumat, mel i ametlla torrada, ideal per acompanyar amb una bona sidra bretona. Si sou addictes als formatges, no us perdeu la taula de formatges francesos. Per llepar-se'n els dits! 

Apreneu-vos bé els pocs quilòmetres que separen Girona i Canet d’Adri. Perquè si poseu els peus al Pati de Calamontse, voldreu tornar-hi i tornar-hi... Potser per l’entorn verd, potser per la decoració detallista, o potser perquè us faran sentir com a casa. Amb el bon temps, s’hi activen els vermuts, però no només els d’oliva i sifó, sinó dels que compten amb un bon afegit: tallers i xerrades de temàtiques ben diverses. Als vespres, busqueu cadires lliures, envolteu-vos de converses i bones companyies o simplement desconnecteu amb els concerts, els monòlegs i altres propostes que programen. Això sí, tant si hi aneu de dia com de nit, saludeu la “Petita montse”, la caravana des d’on us serviran copes i vermuts!

La llibreria Geli és una de les més antigues de Catalunya i per a molts gironins és una cita obligada cada dissabte, després de comprar flors a la Rambla –bé, potser la imatge és un xic estereotipada però de debò que alguna cosa ja hi ha, de tot això. Bé, deixem de banda la postal i anem al gra: a la llibreria Geli hi dóna gust anar-hi a comprar. El personal és amable, el local és preciós, els llibres estan ben exposats i hi ha una escala a disposició dels clients per enfilar-se pels prestatges a la recerca de tresors oblidats. Accepten comandes per recercar llibres de segona mà o estrangers. La secció infantil és una meravella. 

No es pot parlar de la història cultural de Girona sense esmentar la Llibreria 22 i la seva alma mater: Guillem Terribas. La 22 va néixer l’any 1978 i ho va fer, segons el seu fundador, com una utopia total. Amb la voluntat de crear un premi literari, programar presentacions de llibres i esdevenir el centre literari de Girona. Es tracta d'una llibreria general, especialitzada en humanitats: Hi trobem des de geografia, història, art, cinema, arquitectura, filosofia, dret, filologia, pedagogia o psicologia. Sense oblidar, és clar, la narrativa i la poesia nacional i internacional. A més, hi ha un ampli espai dedicat al llibre infantil i juvenil. 

Per com és Girona de burgesa i orgullosa del seu passat, no hi abunden les llibreries de vell ni els brocanters, excepte alguns de terriblement exquisits. El Portal del Col·leccionista n’és una de les excepcions. I sí, és excepcional, també. Es tracta d’un petit comerç familiar enquibit en una antiquíssima casa del call jueu que va obrir les portes fa uns 40 anys i on s’hi poden trobar des de revistes del cor dels anys 20 fins rareses buscadíssimes pels bibliòfils. Que no us tiri enrere l’atapeïment o la timidesa; us deixaran remenar amb tota llibertat entre les postals antigues, els pòsters de cinema, els sifons, els cromos o raríssimes edicions de càntics de goig a verges diverses. És una gran manera de passar una tarda plujosa i un indret on sempre s’hi troba el regal indicat. 

Passaran tots els anys que calguin i aquí seguiran. No us en malfieu perquè no hi veieu ningú. A Can Nierga tots els gironins i molts visitants hi recorrem quan volem alguna cosa que duri per sempre i que no trobem enlloc més. La trona per al primer nét que usaran tots els altres, una calaixera indestructible, unes cadires de cuina d’aquelles per a tota la vida que podrem pintar i repintar mil vegades o un cistell d’anar a caçar bolets –sí, a Girona els bolets es cacen: passa res?- són només algunes de les coses fetes de fusta i vímet que trobarem en aquest personalíssim i molt nostrat comerç. Però no us penseu que només hi ha coses pràctiques, seria massa avorrit: també fan els nostres cavallets-balancí preferits. Com que accepten comandes, ens atrevim a afirmar que és el lloc ideal per anar-hi a buscar un si teniu un trauma d’infantesa per no haver-ne tingut cap i ja heu arribat al metre vuitanta.

Va ser la primera botiga delicatessen de Girona. Els amants del bon menjar, des de l’inici, l’han respectat. Fa més de 40 anys,  la família Encesa, ja assessorada pels pares de l’actual propietària, la Tati Quera, van obrir les portes d’aquest local emblemàtic  (sota les vies del tren a tocar a la Plaça Poeta Marquina).  Amb els anys, s’ha convertit en un santuari del bon viure. Productes groumet seleccionats entre la millor gastronomia nacional i internacional, cursos de cuina, sala de tastos, assessorament en maridatges… i la nostra iniciativa preferida: La clandestina. Un regal ideal pels més atrevits: un sopar original, amb bona música, bon menjar, bon beure i bon ambient. El que ha contractat el servei només sap que no sortiràs de Girona, que no aniràs a un restaurant i que una hora abans de l’àpat rebràs un missatge amb l’adreça on t’has de dirigir i que és imprescindible deixar-te portar. T’atreveixes?

El carrer Ballesteries de Girona és una autèntica mina de botigues interessants, però a Papers li tenim una estima especial per dues raons: pel gran assortiment de productes de Tintín i perquè les seves figuretes de paper machê són un regal perfecte que mai no falla. Bé, la meitat dels nostres visitants, tintinòfils confessos, ha deixat de llegir aquesta entrada i ja va cap allà. Als que hi resteu encara, us explicarem que les figuretes representen homes i dones exercint totes les professions que se us puguin passar pel cap i, si no trobeu la que cerqueu, us la poden fer per encàrrec. O, fins i tot, mitjançant uns ràpids i segurs traços de pinzell, us convertiran un metge en una metgessa en un tancar i obrir d’ulls. També ens encanten els bellíssims papers de regal i les llibretes amb cobertes facsímil de revistes antigues. 

Va obrir les portes el 1945 com a merceria i botiga de novetats, i continua essent una cosa i l’altra. L’auge de la costura com a hobby ha substituït els desapareguts sastres i modistes i les cremalleres, les betes i els fils s’hi venen amb alegria. Pel que fa a les novetats, no els cal ni comprar el Vogue per assabentar-se de què es durà en els propers mesos: ara ja han començat a vendre molts pedaços per als texans i pompons per penjar-los a les bosses de mà. I és que La Moda és el paradís dels qui no es resignen a vestir-se com borregos: a la immensa botiga o a una de les dues plantes de magatzem us hi podran localitzar uns botons antics per customitzar un abric avorrit, o us hi vendran el darrer crit en trapillo per fer-vos el cabàs de moda al vostre gust. Les tendències, però, van i vénen, expliquen la Sílvia Sureda i la seva filla Anaïs, segona i tercera generació respectivament al capdavant del negoci. Fa tres anys es van afartar de vendre tatxes metàl·liques i ara ja no se’n veuen pels carrers; però les bones cremalleres sempre tenen demanda.

Amb 57 parades i centenars d’anys d’història, el Mercat del Lleó és el més concorregut de la ciutat, hereu del mercat medieval que se celebrava cada setmana a Girona. A banda de l’explosió d’olors que t’acull només ficar-hi els peus, és el millor lloc per comprar productes frescos de la temporada, des de les verdures, als peixos, passant per les fruites i els fruits secs. Les espècies també hi tenen un protagonisme sense faltar els plats cuinats.

Des de fa més de 30 anys que a La Carpa –homenatge als peixos que viuen a l’Onyar, que passa just per sota les seves finestres- ensenya a jugar els més petits de la casa i excita els sentits als més grans amb les seves joguines d’aire vintage però desafiants des del punt de vista didàctic. Jocs, mòbils, titelles, llums per fer projeccions a la paret o la joguina més bonica mai vista, una petita sabata de fusta amb cordills per aprendre i practicar fer-hi el llaç sense la pressió d’haver-se de calçar per sortir a córrer... s’hi atapeeixen amb molt d’ordre i concert a aquesta petita i històrica botiga del carrer Ballesteries. Si hi entreu trobareu no només el regal perfecte per als petit s de la casa, sinó també el nen que tots duem a dins i que massa sovint perdem de vista. També tenen botiga online, que no és el mateix però pot servir com a premi de consolació, i seguir-los a les xarxes és un espectacle continu de joc i color.  

La parella al capdavant d’aquest petit colmado on hi ha de tot (sí, absolutament de tot) mereixen un premi. En un moment en què el Barri Vell s’omplia de botigues turístiques però cada vegada era més difícil comprar-hi taronges, en Lautaro i la Neus es van arremangar i van obrir L’Estuca per prestar servei als habitants del barri i fer-nos substituir el passeig al supermercat per una visita al colmado i una mica de conversa. Amb el pas dels anys i les ampliacions, és una fantàstica mescla de botiga de barri i delicatessen que lluita per mantenir uns preus competitius i plantar cara a les grans superfícies. Hi tenen fruita i verdura de proximitat, cerveses artesanes, vins ecològics i una mica de bodega a granel, però també hi trobareu sabó per a la roba. Ah, i a partir de 20 euros porten la compra gratis a casa, cosa que els ha convertit en la referència comercial dels ancians del Barri Vell i d’altres no tan ancians, però molt ocupats.