Com passar un cap de setmana ideal a la Costa Brava

No hi ha vaixell més mític a la Costa Brava que el Rafael, un llaüt centenari únic que s’ha “jubilat” de les seves tasques marineres d’antany i des de fa uns anys es dedica al noble art d’explicar la tradició marítima de Palamós tot convertit en una gran atracció turística. El seu patró, el carismàtic i tocat per la tramuntana Joan Santolaria, us explicarà de forma entusiasta tot el que necessiteu saber sobre aquesta mítica embarcació i, si us porteu bé, us deixarà agafar el timó perquè us sentiu uns autèntics capitans solcant les onades. Si voleu una experiència per emmarcar, en funció de l’època de l’any a bord del Rafael també s’hi fan tastets de garoines regats una bona copa de vi, així que estigueu atents!

El Far de Sant Sebastià és el lloc on es diu que van a estimar-se tots els enamorats de Palafrugell i rodalies i no n’hi ha per menys. Enmig del conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda i declarat bé cultural d’interès nacional, aquest far del segle XIX és una de les insígnies del municipi. Al seus peus, hi ha un mirador que és parada obligatòria des d’on hi veureu tot el litoral de la Costa Brava Centre i les siluetes muntanyoses que l’envolten. I si el far us ha deixat corpresos, no us perdeu la torre de guaita, una construcció del segle XV hereva de l’època en què la Costa Brava es veia assaltada pels pirates. Des del cim de la torre,  hi trobareu una inigualable vista panoràmica de l’Empordà, un paisatge que és un regal per qualsevol instagramer. Quan baixeu de la torre atureu-vos als pisos entremitjos, que funcionen com a galeria d’art i sovint acullen exposicions. 

Les notícies recurrents d’accidents durant la presa de selfies potser faran que alguns es tirin les mans al cap davant d’aquest suggeriment. Per tant, començarem posant pau al galliner: la Via Ferrada de la Cala del Molí de Sant Feliu de Guíxols és una ruta apta, fàcil i segura per a escaladors inexperts, però això no vol dir que no calgui prudència i, sobretot, confiar en el bon fer dels guies especialistes que ens proporcionaran material i indicacions per gaudir del grimpar pels penya-segats de la Costa Brava amb tota la seguretat necessària. Una vegada ben encordats i amb el casc reglamentari, segurament trobarem un moment per fer-nos un selfie amb la mar blava, les roques roges i els boscos verds de fons i quedar a les xarxes com uns atrevits exploradors. Això sí, si el mòbil cau al mar nosaltres no ens en fem responsables.

No hi ha imatge més romàntica que la de la platja del Port Bo a Calella de Palafrugell. Clàssica inspiració d’escriptors, pintors i músics, aquest raconet mediterrani s’ha convertit en una meca pels qui visiten Palafrugell i els seus nuclis. Les barques de pescadors a sobre de la sorra, les mítiques voltes escenari de milers de fotografies i l’ambient íntim que s’hi respira fan d’aquest indret visita obligada per qualsevol visitant amb ganes de respirar el mar. A l’estiu, imprescindible banyar-se a la platja si teniu la sort de trobar un forat on deixar la tovallola. A l’hivern, gaudiu del privilegi que suposa estar sol en aquest lloc que no es paga amb diners. Remateu la vostra visita amb un plat de peix o un bon arròs a qualsevol dels restaurants que hi ha sota de les voltes. I si hi aneu a la nit, no us esteu de visitar les tavernes i prendre un bon cremat mariner. Penseu que la platja del Port Bo ho porta a la sang ja que pot presumir d’acollir cada estiu la cantada d’havaneres més important del país. 

Un territori s’explica en part per mitjà de la seva gastronomia i al Baix Empordà, terra de gent amb un paladar més que fi i que no s’està per romanços, hi ha dos restaurants que juguen a la Champions League de la restauració amb una estrella Michelin cadascun. El Casamar de Llafranc, dirigit pel carismàtic xef Quim Caselles, és un increïble hotel-restaurant penjat dalt de la badia de Llafranc que pot presumir d’estrella des de l’any 2011. De la seva carta, de temporada i de producte quilòmetre 0, se’n desprèn una devoció infinita pel producte empordanès i per donar una volta a la cuina de sempre perdre l’essència. L’altre estrellat de la comarca és el Bo.TiC de Corçà de l’Albert Sastregener, que ha demostrat sobradament com la cuina tradicional és un trampolí excel·lent per fer les més sonades creacions. Amb el producte de casa per bandera, ha fet de la seva cuina d’autor una raó de pes per fer un viatge gastronòmic.

El nucli més antic de la Vall d’Aro es posa les seves millors gales durant el Nadal per acollir-hi un dels pessebres vivents de més tradició. Però durant la resta de l’any, aquest poblet clarament medieval, lluny de l’espectacularitat (i la sobreexplotació turística) d’indrets més típics com ara Pals, és un passeig deliciós per un conjunt fortificat típic català transformat en vilar de segones residències, però amb força sensibilitat. El castell dels Benedormiens està documentat des del segle XI i sovint s’hi allotgen exposicions artístiques d’interès. Però és si donem l’esquena al castell i l’església i enfilem pel carrer de l’Hospital que el poble ens oferirà el millor d’ell mateix. Entre murs de llinda mil·lenaris i prats de pastures, el pla de la Coma ens recorda com devia ser l’Empordà quan hi campaven els primers fills de sirena i pagès. El silenci és total i la posta de sol, bellíssima.

Si hi ha una meca de l’artesania a la Costa Brava, aquesta és la Bisbal d’Empordà. Amb la seva potent indústria ceràmica, la capital del Baix Empordà s’ha convertit en un imprescindible de qualsevol persona que fa una excursió a la Costa Brava i busca emportar-se’n un record únic, singular i amb caràcter. Al carrer principal, hi trobareu desenes de botigues d’artesania amb tot tipus de peces decoratives, artístiques o amb un ús genuí com les vaixelles fetes amb aquesta ceràmica admirada arreu del món i que compta amb un segell de garantia que la fa exclusiva. Si us pica la curiositat per saber d’on surt tant mestratge, els tallers ceràmics de la Bisbal organitzen jornades de portes obertes per explicar als grups les propietats de l’argila bisbalenca, ensenyar com funciona el torn o la ceràmica decorativa i mostrar la infinitat de peces que es poden aconseguir amb aquesta tècnica mil·lenària.

Sí, ho heu llegit bé. Hem escrit Geiser i parlem de la Costa Brava. Però no ens referim a un geiser de veritat sinó a un estrany fenomen que es produeix a Tamariu. Baixant des de la urbanització d’Aigua Xelida cap a la platja, hi trobareu Cala Roncadora. S’anomena així precisament pel gran salt d’aigua que es produeix els dies de temporal. I és que la cala compta amb una gran esquerda oberta al granit de 52 metres de llarg i una profunditat de 17 que connecta directament amb el nivell del mar. Quan aquest està rabiós, les onades piquen amb força contra les roques enfilant-se per l’esquerda i saltant en un núvol d’espuma i aigua com si d’un geiser es tractés. El més curiós, és que la força de l’aigua fa un estrany so, semblant a un ronc, que li ha valgut a la cala el nom de Roncadora.

El nom del restaurant és El Balcó de Calella, us cal més informació per imaginar el que pot oferir? Exactament, aquest restaurant és sens dubte el qui compta amb les vistes més espectaculars del paisatge de Calella de Palafrugell que tant va inspirar grans literats com Josep Pla. Pertanyent a l’Hotel Sant Roc, el restaurant El Balcó de Calella ofereix cuina de mercat i d’autor regada amb la visió de les mítiques voltes, la platja del port Bo o les instantànies més “instagramejables” de la Costa Brava. És típic degustar-hi un bon arròs o una fideuada, tot i que el peix, els tàrtars o la vedella són també grans eleccions. També podeu aprofitar per anar-hi entre setmana a fer un menú amb un preu més que correcte i gaudir del lloc sense tanta gent. Demaneu una taula al costat del mar i estareu literalment penjats en un balcó a la Costa Brava. 

Vermut amb olives, gambes, anxoves de l’Escala, foie gras... tots són aperitius fantàstics, però i si us diem que els podeu tastar en un gelat? Tots aquests gustos i una infinitat més els podreu trobar a la botiga Gelat Artesà de Peratallada, un establiment que s’ha fet famós arreu pel seu gran assortit de gelats salats Si bé tenen propostes clàssiques, compten amb gelats amb alcohol com el de baileys, el de ratafia amb nous o el de whisky així com amb gelats d’herbes com el romaní o la farigola i delícies dolces com poden ser el gelat de mel del Montgrí, llima amb mel i gingebre o xocolata amb te. A més a més, els gelats i sorbets no són l’únic apartat creatiu de la botiga, ja que compta també amb una exposició d’obres d’art. Aquest establiment tan peculiar porta la firma d’Angelo Corvitto, un mestre gelater sicilià reconegut internacionalment i que té el seu obrador al municipi d’Ullà, des del qual fa les seves creacions. El propi Jordi Roca, pastisser del Celler de Can Roca, va definir aquests gelats com els millors del món, us fan falta més excuses per tastar-los?