Els llocs més bonics de Girona

A Sant Narcís, a la plaça de l'Assumpció, aquesta peixateria encara guarda l'encant dels establiments d'abans, per la proximitat i amabilitat dels seus treballadors, però també per les rajoles blaves i blanques i el taulell de marbre on l'estassada diària de peix que fan és un bé de Déu.

Algú va dir que és l'edifici més lleig de Girona. Aquí hi rau el seu interès i, ben mirat, aquesta peculiar mole de ferro i vidre que resulta que està protegida parcialment com a bé cultural d'interès local per l'interès de la seva façana i la rampa interior en forma de cargol, té el seu encant. L'edifici data del 1956 i l'arquitecte va ser Joan Maria de Ribot. Ben restaurat seria ideal per acollir diversos negocis: un gimnàs, un restaurant de fast food o un immens local de copes. Acabarà essent un bloc de pisos, com si ho veiéssim.

Situat a la part del darrere del centre d'educació especial del Mas Abella i de l'hotel d'entitats, hi ha un tall de bosc ideal per a passejar-hi, amb caminois fets per l'ús i una tranquil·litat inusitada per trobar-se a pocs metres de vials amb circulació força intensiva.

La banda alta de la llera de l'Onyar, al sector est de la ciutat, riu amunt, és un lloc meravellós per passejar-hi que, curiosament, està una mica deixat de la mà de Déu. Una passera en condicions per anar d'una banda a l'altra del riu Onyar facilitaria la visita del lloc i la vida dels habitants d'aquell sector de la ciutat.

Aquesta és una de les poques incursions que farem al Barri Vell. EL carrer del Portal Nou és un carrero estret que, en ocasions, no permet admirar com cal algunes de les meravelles arquitectòniques que alberga. Com ara les cases Dalmau i Rigau, obra de l'arquitecte Joan Roca Pinet en la seva etapa de racionalisme formal. La millor manera d'observar aquestes dues cases, molt properes, és enfilats a la muralla de Girona

A la zona est de la ciutat, a la Creueta, s'aixeca l'edifici H2O de l'ICRA. Us proposem l'observació amb deteniment d'aquesta peculiar construcció, envoltada d'una mena de curiosa pell feta amb rastelleres de llistons de fusta, que li dóna un aspecte molt peculiar i un punt fascinant.

En el contrast del conjunt que formen Can Ninetes, una antiga masia de pedra reconvertida en un dels centres cívics més actius de la ciutat, i La Marfà, un equipament industrial reconstruït, igualment sobreocupat, que acull bucs d'assaig, aules i una petita sala polivalent, just al darrere, hi rau l'encant d'aquest indret.

La Factoria de la Coma Cros, actualment una factoria cultural, és un dels vestigis més impressionants del passat industrial del nostre país, en concret de la indústria tèxtil. En procés etern de restauració i readequació per acollir noves funcions, és impressionant veure els grans espais poblats de columnes on hi anaven les màquines. A la dreta, el Canal trenca amb la resta de l'edifici, amb una pell metàl·lica termoreguladora.

A Sant Julià de Ramis, a la muntanya dels Sants Metges, hi ha els vestigis de la Girona fundacional, Kerunta, en un jaciment ibèric menys visitat pels gironins del que seria desitjable. Les vistes que s'hi observen de la ciutat són espectaculars i, a més, descobrireu la història primigènia de la ciutat.

L'acaben d'inaugurar, com aquell qui diu. Aquesta injuriada infraestructura, per cara i innecessària, que és la perllongació de l'avinguda de Josep Tarradellas i que uneix el barri de Sant Ponç amb el de Pedret, combina el formigó i l'acer de manera harmoniosa, aconseguint una estructura de formes visualment atractives i pures i elements esvelts. La il·luminació nocturna afavoreix aquestes sensacions.

No cal ser soci del GEiEG per accedir, un dia de competició, a les grades de l'únic estadi d'atletisme que hi ha a Girona. El paratge és bellíssim, enmig dels boscos de Palau, el verd regular del camp central de la pista es confon amb els verds de tons diversos dels boscos del voltant. Des de la graderia, a més, es té una visió privilegiada del sector est de la ciutat i, més enllà, de Quart i Llambilles.

La sala de cafè teatre de La Planeta, la sala diàfana, és un dels interiors més bonics de la ciutat. Amb un sostre restaurant de volta catalana original, aquest edifici, abans d'acollir una de les millors sales del país, havia estat una fàbrica d'espardenyes de vetes, posteriorment va ser el garatge d'autobusos de la Sarfa, abaix, i una pensió a dalt on s'hi hostatjaven els toreros que venien a matar a Girona i també va acollir unes oficines.